Aiguamolls del sud d’Alacant

Les Salines de Santa Pola, el Fondo d’Elx i les llacunes de La Mata i Torrevella formen un triangle aquàtic important per a supervivència de l’avifauna. Però també hi ha d’altres menys conegudes, fins i tot, desaparegudes com l’Albufera d’Alacant ciutat o el llac de Villena. Ens preguntarem quines peculiaritats tenen els aiguamolls del sud de casa nostra des de diversos punts de vista, climatològic, biològic i també paleontològic.

Les marjals i els aiguamolls són importants per diversos motius, entre d’altres, perquè fan de contenció d’inundació i perquè absorbeixen CO2. També són hàbitats d’espècies animals i vegetals que en moltes ocasions passen desapercebudes. Hui ens preguntarem quines peculiaritats tenen els aiguamolls del sud de casa nostra des de diversos punts de vista, climatològic, biològic i també paleontològic. En aquest aspecte intentarem saber què es coneix com “plataforma marina d’Alacant” i per què coincideix que hi ha tanta zona humida sense obviar el seu estat de conservació que en molts casos està molt degradat.

Sergio Arroyo, president d’ASHA (Associació d’Amics de les Zones Humides d’Alacant

Entrevista a Sergio Arroyo

Sergio Arroyo és president d’ASHA (Associació d’Amics de les Zones Humides d’Alacant). Com a activista mediambiental, està vinculat a la defensa dels aiguamolls d’Alacant, tant d’aigua dolça com salada des de fa anys bé amb campanyes de denúncia com des del punt divulgatiu donant a conèixer les peculiaritat dels seus ecosistemes.

Entrevista telefònica a José Antonio Sánchez Zapata

José Antonio Sánchez Zapata conta que ha estat interessat i apassionat per l'observació de la natura i la recerca des que va aconseguir identificar amb 12 anys una àguila de panxa blanca. Des de llavors va desenvolupar la seua vocació com a naturalista i ecòleg fins arribar a dirigir el grup de recerca sobre Ecologia  i Conservació de la Biodiversitat de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Especialitzat en l’estudi de les relacions entre biodiversitat, estructura de comunitats i funcionament dels ecosistemes, la seua investigació l’ha dut a Àsia, Amèrica, Àfrica i, fins i tot, a Austràlia i ha publicat en algunes de les revistes científiques més importants del món. 

Entrevista telefònica a Antonio Camacho 

Antonio Camacho, és professor del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València i investigador de l'Institut Cavanilles. Expert en limnologia, la ciència que estudia els aspectes físics i biològics dels ecosistemes d'aigua dolça, especialment els llacs, en 2017 va ser elegit president de la European Federation of Freshwater Sciences (EFFS). Aquesta entitat agrupa a les societats científiques dels països europeus dedicades a l'estudi de les aigües continentals, els seus éssers vius i els seus ecosistemes associats, englobant a quasi 10.000 científics i professionals europeus en la matèria.


Tertúlia amb Sergio Arroyo y Carlos Martín Cantarino

En el temps de tertúlia parlem a trets generals dels aiguamolls amb Sergio Arroyo  i Carlos Martín Cantarino. Carlos Martín Cantarino és professor titular del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant. Especialista en ordenació, planificació i gestió del territori, les seues línies d’investigació giren al voltant de l’ecologia de sistemes dunars, impacte ambiental, ecologia d'artròpodes i història paleoambiental. Un dels últims projectes que ha dirigit ha sigut el projecte de la Unió Europea "Sustainable management of Mediterranean coastal fresh and transitional water bodies” ["Gestió sostenible dels cossos d’aigua mediterranis costaners i de transició”]. Quina és la importància ecològica dels aiguamolls? Quines són les seues principals amenaces? 

Tweet sonor

Ferran Dalmau ens durà com cada setmana el 'tweet sonor', on planteja dades i reflexions sobre el tema del programa en 60 segons.

So de la natura

El so de la natura ens acostarà el medi ambient a les ones d'À Punt amb sons d'animals o espais naturals. Què escoltarem hui al Samarucdigital?




Etiquetes