Els pobles de la ruralitat valenciana ja no són llocs decrèpits, caducs, envellits i guardians dels tòpics vinculats a una rusticitat decadent. La nova ruralitat està formada per una població molt heterogènia des d'un punt de vista social, laboral, ideològic i cultural. Els habitants de la ruralitat són capaços de viure als pobles i desplaçar-se a les ciutats per a treballar, estudiar, acudir a l'especialista sanitari o assistir a una obra de teatre. Però també són competent a l'hora de treballar des de la casa del poble per a tot el món. La població rural demostra ser tan activa com la urbana a l'hora de desplaçar-se. Però viure en un poble potser continua sent diferent a fer-ho en una ciutat, sobretot si la persona que descriu la vida rural ho fa des del seu entorn urbà.

Benlloch a l’avantguarda de la nova ruralitat

Benlloch és un poble de la ruralia castellonenca ubicat a la comarca de la Plana Alta. No és un municipi estrictament de muntanya però tampoc ho és de la planura costanera. Benlloch és un poble modern i amb gent innovadora com ocorre com qualsevol altra ciutat de xicotet, mitjà o gran mida. Aquest municipi ubicat entre les muntanyes i la mar acaba d'acollir unes jornades especialment interessants on s'ha tractat en profunditat un terme nou batejat com a nova ruralitat. L'encontre amb el nom de Jornades d'Afirmació de la Nova Ruralitat han durat dos dies. La Universitat Jaume I de Castelló, el seu Servei d'Activitats Socioculturals i l'Ajuntament de Benlloch per mitjà de la seua Agència de Desenvolupament Local han organitzat l'esdeveniment.

La nova ruralitat itinerant

El comité científic de les primes Jornades d'afirmació de la nova ruralitat ha comptat amb la participació de 6 universitats d'arreu d'Espanya. El Departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I de Castelló ha sigut un dels organitzadors principals. Una de les grans novetats d'aquestes jornades és que el seu model serà exportat a altres territoris preocupats per debatre la nova ruralitat.

La ruralia reclama ser escoltada

Les jornades s'han dissenyat amb dues vies d'acció molt definides. Una primera on s'han reivindicat per mitjà de diverses taules redones assumptes claus per a desenvolupar la nova ruralitat com són les infraestructures, el transport, l'educació, el benestar, l'activitat empresarial, l'activitat juvenil i l'associacionisme. La segona llista reclama posa de relleu la necessitat que té la ruralitat ser escoltada per a poder decidir el seu present i futur immediat.

Parla la ruralia

Les jornades han comptat en les diverses conferències i taules redones amb la participació de professionals que viuen i treballen en el present de la nova ruralitat.

La construcció de la nova ruralitat

Els pobles tenen el mateix dret, igual deure i parell repte que les ciutats de convertir-se en llocs socialment sostenibles. Les administracions han de preveure i proveir d'unes bones infraestructures de transport i telecomunicacions a la ruralia, ja que els seus habitants són tan capaços i intel·ligents com els urbans per a desenvolupar activitats professionals, empresarials i econòmiques. Els organitzadors de les primeres Jornades d'afirmació de la nova ruralitat s'han marcat com a un dels objectius prioritaris trencar amb "l'hàbit i amb l'obstinació en veure només els avantatges de la ciutat i no els inconvenients" així com "encetar un camí que tots plegats hauríem de recórrer, per llevar-li les portes al camp, llevar-li els entrebancs mentals i ideològics que tant refrenen i constrenyen les legítimes aspiracions de desenvolupament dels espais rurals", tal com apunten els organitzadors en els motius que els han dut a confeccionar unes noves jornades per una nova ruralitat.