La notícia més urgent s'ha debatut a València i amb ella les seues solucions possibles. Durant dos dies intensos, més de 50 experts han aportat abundant informació sobre el canvi climàtic en el XII congrés de l'Associació de Periodistes d'Informació Ambiental (APIA). Un dels temes clau ha estat l'aigua, i sobretot la falta d'ella, que causarà greus problemes a un 40% de la població mundial el 2050, segons dades aportades en el debat sobre alimentació i canvi climàtic, on els ponents van recordar que un terç del sòl fèrtil mundial està en risc d'erosió. L'agricultor Enric Navarro, enginyer agrònom i representant del col·lectiu Per l'Horta, va destacar en eixe fòrum que és necessari un canvi de mentalitat que ha de començar per les escoles, i va destacar que "no es pot deixar l'alimentació en mans del mercat" .

Els recursos hídrics disponibles a Espanya baixaran entre un 20 i un 30% a finals de segle però en algunes zones, com el litoral mediterrani, la disminució pot arribar a la meitat. Aquestes són les previsions del Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques (CEDEX) exposades al congrés per Teodoro Estrela, cap de l'Oficina de Planificació Hidrogràfica del Xúquer, que va defensar un replantejament del sistema de planificació hidrològica. Estrela va afegir que les previsions tenen en compte totes les mesures d'estalvi i eficiència aprovades. Davant d'esta situació tots els experts participants a la taula sobre aigua i canvi climàtic van coincidir en la necessitat de modificar els hàbits de consum d'aigua. El regidor del Cicle Integral de l'Aigua de València, Vicent Sarrià, ha exposat entre altres mesures de gestió la intenció de l'ajuntament de la capital de connectar la xarxa amb la dessalinitzadora de Sagunt. La directora de la societat pública navarresa GAN-NIK, Josefina Maestu, amb àmplia experiència en organismes internacionals, ha destacat que la cimera de la COP23 a Bonn ha servit per a evidenciar la vulnerabilitat que causa l'aigua, o la manca d'ella, amb efectes sobre la salut com la propagació de malalties, la major virulència dels incendis i l'erosió.

Canvi d'usos

L'urbanisme indiscriminat és la principal contribució al canvi climàtic en la franja mediterrània, com va reiterar al congrés el director emèrit del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), Millán Millán. El científic va recordar com els seus estudis han demostrat que "si s'alteren els usos del sòl a les zones de costa es redueixen les tempestes", i per contra, s'incrementen en zones on no són habituals, com està passant al nord d'Europa, mentre al sud les sequeres augmenten. Ara investigadors xinesos han aprofitat la investigació de Millán Millán per comprovar que la situació es pot revertir.

En concret els treballs s'han aplicat a l'extens altiplà xinés de Loess, amb una grandària similar al de França, i que fa tot just deu anys era una zona desèrtica després de segles d'erosió. On van florir les primeres dinasties de la Xina, s'estenien zones àrides sense vegetació a causa de la sobreexplotació dels recursos forestals i agrícoles, amb escasses precipitacions i recurrents fams entre la població a causa de les sequeres. El 2007 es van iniciar repoblacions amb vegetació de diverses espècies així com cultius sostenibles, com explica Millán Millán, a partir de la iniciativa de restauració ambiental holandesa i del Banc Mundial que es fixaren en els estudis de Millán. Ara el científic del CEAM està assessorant un altre projecte per a iniciar la restauració d'una zona àrida a la muntanya del Sinaí, a Israel.

Les contradiccions en polítiques públiques sobre canvi climàtic són una altra de les evidències exposades al congrés de APIA. Cristina Monge, directora de Converses de ECODES, ens posa com a exemple les estratègia sobre aigua, on per una banda es plantegen mesures d'eficiència però no es proposa "un canvi de xip", que afecte al model productiu basat en la despesa d'aigua sense oferir alternatives definitives. Tot això genera "confusió entre la població", segons Cristina Monge, que també posa l'exemple de com, d'una banda, s'anuncia el tancament de centrals de carbó, una de les principals fonts d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, i per una altra es contínua incentivant el consum d'esta font energètica des de l'administració, sense centrar-se definitivament en les alternatives. L'analista va destacar la importància de la coordinació de totes les polítiques des de la presidència del govern, com passa en altres països, per establir mesures transversals de compliment efectiu.

Disposar d'informació de qualitat és clau per a la difusió de continguts relacionats amb el canvi climàtic, segons el secretari general de WWF Espanya, Juan Carlos del Olmo, que va destacar la importància de disposar de temps, condicions laborals dignes i bones fonts perquè els professionals del periodisme puguin treballar.

Gambes, torró i clòtxines

Parlar de canvi climàtic és en si mateix un pas important per a fer front al problema, segons va destacar l’ambientòleg Andreu Escrivà, que considera que cal "comunicar la urgència sense semblar desesperat". El científic i divulgador va subratllar que la gent no està conscienciada sobre les dimensions reals del problema, i va evidenciar que el canvi climàtic afecta qualsevol aspecte de la vida quotidiana de les persones i també, per exemple el de les gambes, el torró o les clòtxines. Escrivà, autor del llibre "Encara no és Tard", ha dimitit recentment com a membre del Consell Assessor de Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana per la falta d'activitat d'eixe òrgan.

Els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat, en les migracions o en l'organització de les ciutats, van ser altres de les temàtiques abordades durant el Congrés. En l'acte inaugural, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va reconèixer que el canvi climàtic no està reflectit en l'agenda política i mediàtica, i va subratllar que és urgent reconèixer la realitat. De la mateixa manera l'alcalde de València, Joan Ribó, va insistir en la necessitat de millorar la informació que es transmet a la població. La consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Sostenible, Elena Cebrián, va reconéixer les dificultats de comunicació de les administracions per transmetre a la ciutadania les mesures que calen aplicar, i va incidir en la importància de la divulgació. En eixe sentit la presidenta de APIA, Clara Navío, va insistir en la necessitat que els periodistes prenguen partit a l'hora d'informar amb rigor, veracitat i proximitat sobre el canvi climàtic.