Les papallones formen el grup d’insectes més conegut pels valencians. La gran quantitat de noms que utilitzem arreu del territori per a referir-nos a aquests insectes d’ales acolorides i gran bellesa n’és un bon exemple: papallona, papellona, papalló, paloma, palometa, pampallola, papillota, papiola, voliaina, voliana, voligana...

Al món hi ha més de 150 mil espècies de lepidòpters. Aquesta paraula científica i difícil de pronunciar prové del grec i significa insectes amb escates a les ales. Nosaltres no les veiem a simple vista perquè són microscòpiques però les papallones tenen milers d’escates imbricades a les ales que els donen forma i color.

Al territori valencià, hi habiten el 70% de les papallones ibèriques

A la península Ibèrica, es coneixen 228 espècies de papallones diürnes, de les quals 159 volen per terres valencianes. Això significa que al País Valencià habita més del 70% de les espècies ibèriques. Una quantitat que reconeix la importància de les nostres comarques pel que fa a aquests delicats animalets que ens alegren la vista, esguiten de colors fugissers muntanyes, camps i jardins i, el més destacat, col·laboren en la pol·linització de milions de flors.

La benignitat del clima mediterrani i la diversitat d'hàbitats del territori valencià permet la presència de milions d'insectes durant bona part de l'any. Encara que aquests animalets que tenen o tindran sis potes, almenys, en algun moment de la vida trien els mesos de la primavera i de l'estiu per a desenvolupar el cicle vital.

Primer els escarabats i després les papallones

D'entre tots els insectes que viuen al planeta, el segon grup més nombrós per darrere dels abundantíssims escarabats són les papallones tant diürnes com nocturnes.

Aquests insectes passen per un procés complet de metamorfosi amb quatre etapes de creixement: ou, eruga, crisàlide i papallona.

Després de les ales que fan servir, entre altres coses, per a fer la cort als seus congèneres, el tret més significatiu de les papallones és l'espiritrompa, l'aparell xuplador que estiren per a libar el nèctar de les flors i que enrotllen quan no s'alimenten.

Papallona posada sobre un card de panical. Foto: Abel Campos.

Xupladors per a papallones

La calor del migdia assolellat i calmat de l'estiu és el millor moment per a localitzar lepidòpters. Un dels llocs més freqüentats pels insectes són els anomenats xupladors: afluències d'aigua que banyen la superfície de la terra i fan aflorar les sals minerals. Les papallones acudeixen amb regularitat per a sadollar la set i enriquir-se amb els minerals. Així doncs, si aquest estiu voleu observar papallones diürnes i obtenir unes magnífiques fotografies ja sabeu algun dels seus llocs més freqüentats: la vora humida de rius, rierols, basses temporals, llacunes, embassaments, ...

Com anomeneu a les papallones?

Nosaltres hem preguntat al grup de Facebook, ‘’ format per vora 6.000 persones dels territoris que parlen la nostra llengua com anomenen a les papallones. Aquesta ha sigut la seua resposta: papallona, papellona, papalló, paloma, palometa, pampallola, papillota, papiola, voliaina, voliana, voligana... I vosaltres, seguidors de, com les anomeneu?

EL llibre de les Papallones

Des de l’any 2010 tota la biologia, la distribució i l’estat de conservació de les papallones diürnes valencianes s’arreplega en una completa obra de referència anomenada ‘’ dels autors Sergio Montagud Alario i José Antonio García Alamá. El llibre ha sigut editat per la Generalitat Valenciana i el i pertany al número 17 a la Col·lecció Biodiversitat.

En l’obra hi han col·laborat un nombrós grup de naturalistes i agents mediambientals valencians. Els autors i els seus col·laboradors van estar 5 anys recorrent el territori valencià per a detectar noves espècies i confirmar la presència d’altres ja conegudes.

Es tracta de l’obra de referència més completa que existeix en el mercat per tal de saber-ho quasi tot al voltant de les precioses papallones diürnes valencianes.

LA INCREÏBLE HISTÒRIA DE MACULINEA ALCON

Els entomòlegs valencians, Sergio Montagud i José Antonio Alamá, atresoren històries curioses i sorprenents relacionades amb l’apassionant món de les papallones. Un dels episodis més admirables té com a protagonista una bonica papallona blava i un programa informàtic anomenat Bioclima. Els experts en papallones diürnes van localitzar fa uns anys a la població castellonenca de Vilafranca una espècie rara i escassa a Espanya. El més curiós és que ho van fer des d'un ordinador ubicat a València, al laboratori del Museu Valencià d’Història Natural, a més de 150 quilòmetres de distància. Es tractava de Maculinea alcon, una espècie pirenaica i del sistema ibèric de Terol que els investigadors van trobar seguint les indicacions del programa informàtic. Aquest programa utilitza la tècnica de la modelització de nínxols ecològics. Determina les zones de fora del territori valencià on està present una determinada espècie de papallona. Alhora indica la probable presència i ubicació de l’espècie a les nostres comarques creuant dades de temperatura, altitud, humitat, precipitacions, presència de plantes nutrícies i altres informacions destacades.

L’any 2007 els investigadors es van desplaçar a Vilafranca seguint les indicacions del programa informàtic, concretament al paratge conegut com la font del Regatxal. En el lloc van localitzar a la preciosa papallona blava i a la seua planta nutrícia, Gentiana cruciata. Tota una agradable sorpresa fruit de la tecnologia informàtica. Cal destacar que Vilafranca en el context valencià té una gran importància pel que fa a la conservació, no tan sols de les papallones, sinó també d’altres insectes. Aquesta població castellonenca de muntanya reprodueix hàbitats de tipus pirenaic que concentra espècies d’insectes únics al territori.

UN ATLES GENÈTIC PER A LES PAPALLONES IBÈRIQUES

Un equip d’entomòlegs de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València encapçalats per Sergio Montagud, ha participat en el disseny del primer atles que recull la diversitat genètica de les papallones ibèriques. Els investigadors han seqüenciat DNA mitocondrial de les 228 espècies de papallones diürnes conegudes a la península Ibèrica des de l’any 2006. Els entomòlegs valencians estan utilitzant una tècnica coneguda com a ‘Barcoding of Life’ que permet l’ús d’un fragment curt de DNA per a identificar les espècies.

Aquest Atles Genètic de les Papallones Ibèriques permetrà conéixer el nombre exacte d’espècies i diferenciar-les unes de les altres. Aquestos dos aspectes seran bàsics per a conservar-les d’una manera eficient. Segons paraules de Roger Vila, investigador del CSIC i director del projecte l’atles també permetrà ‘identificar a través de l’ADN qualsevol mostra de papallona, siga petits fragments (potes o ales), com ous i erugues, o, fins i tot, restes de papallones que han estat ingerides per altres animals’. La revista pertanyent al grup ha publicat els resultats.