La nacra  és el segon bivalve més gran del món, és  endémica del mar Mediterrani, és una gran filtradora marina i junt amb la posidònia redueixen la terbolesa de les aigües marines. A més s´utilitza com a bioindicador per saber l'estat dels ecosistemes marins. Sol viure en substrats tous com la posidònia o la sorra i genera un substrat dur on es reprodueixen altres organismes, augmentant així la diversitat local. Poden viure fins als 35 anys d´edat però avui en dia el percentatge de mortalitat és del 100% a causa d´un protozou.

Foto de: IMEDMAR-UCV

Les nacres poden ser hermafrodites proteràndrics (madura abans el sexe masculí que el femení) on la reproducció principalment és en els mesos d'estiu però pot donar-se en altres períodes. Les gònades expulsen els òvuls i els espermatozoides a l'aigua, que és on tindrà lloc la fecundació. Els ous queden en el plàncton aón són fecundats durant uns 10 a 12 dies aproximadament.

En  tots els mol·luscs bivalvs l'ou fecundat dóna lloc a una larva, anomenada véligera, que durant diverses setmanes viu suspesa en l'aigua. Més tard aquesta larva es queda en el fons e inicia un procés de metamorfosi que farà que a poc a poc vaja prenent la forma d'un bivalve adult. Cal tenir en compte que no es poden autofencudar i és poden donar els casos d´hibridació entre les dues espècies (Pinna Noblilis i la Pinna Rudis).

Podem diferenciar dues espècies la Pinna Noblilis i la Pinna Rudis.

La Pinna nobilis és endèmica dels costes del Mediterrani, en quant la Pinna rudis es originaria de l'Oceà Atlàntic i considerada vulnerable. Les podem diferenciar, quant al seu tamany la Pinna Nobilis pot arribar als 1, 50 cm i la Pinna rudis als 40 cm. No és poden distingir els espècies fins al any de vida i les marques de les estries puntxagudes es més notable en la Pinna rudis.

Habitatge i alimentació

Habita en els  fons sorrencs, des dels 2 fins als 60 m, especialment en praderes de fanerògames marines (plantes amb tija, fulles, flors i fruits amb llavors) com les de Posidònia oceànica i Cymodocea nodosa encara que es pot trobar en fons sorrencs on hi haja substrat dur per adherir el biso o també aparéixer en zones de mata morta de Posidònia, a causa de la seua gran longevitat i perquè els rizomes morts segueixen constituint un bon sistema d'ancoratge per al bivalve. Sol tenir un terç de la seua estructura enterrada, de manera vertical, deixant mitja part de la closca soterrada.

L'alimentació dels adults es realitza per filtració de l'aigua dels corrents marins, de les quals captura les partícules alimentoses. Hi ha vegades que presenta diverses espècies de crancs comensals del gènere Pinnotheres o gambes com Pontonia pinnophylax, donant lloc a una relació de comensalisme.

Foto de: IMEDMAR-UCV

Principals causes de l´extinció de la Pinna nobilis

Les principals amenaces a les quals la nacra es veu exposada és la destrucció del seu hàbitat, per contaminació de l'aigua, increment de la terbolesa per regeneracions de platges i obres litorals com a espigons i ports; la pesca d'arrossegament il·legal en profunditats menors a 50 metres; l'ancoratge/fondeig d'embarcacions; extraccions incontrolades d'individus; etc. Sent respectuosos amb el medi ambient marí, contribuïm en gran manera en la conservació d'aquesta espècie i del seu hàbitat.

Però, com ja va a informar Samarucdigital, el principal porcentatge de mortalitat d´aquest bivalve ho fa un paràsit, conegut com una espècie invasora que ataca a la Pinna nobilis, és tracta d'un protozoo haplosporidi. Un paràsit d'una sola cèl·lula que allibera les seues espores provocant l´acomulació en el sistema digestiu, i afecta a tota la seua fisiologia amb l´inflamació de tots els seus teixits.

Visiblement podem observar quan una nacra està malalta, quan apreciem que davant d´un depredador no pot arribar a tancar la closca. Es creu que aquesta malaltia ha vingut per altres bivalves, i actualment les defenses de la Nacra no la poden enfrontar. S'ha pensat fer un projecte de ficar gàbies a les nacres malaltes , per veure si es recuperen sense tindre cap depredador a prop.