Microreserves de flora, la protecció d’allò menut

El programa 80 de Samarucdigital commemora el 25é aniversari de la creació de la figura pionera de protecció de la flora

A La Carta À Punt Mèdia

Tot i ser un tresor de la biodiversitat, la flora endèmica, rara i amenaçada, ha estat ignorada durant anys per la política tradicional de protecció del medi ambient. Per a reivindicar-la, fa vint-i-cinc anys es va crear una ferramenta destinada a conservar la flora valenciana. Hui és l’única figura jurídica en la Unió Europea dedicada en exclusiva a la protecció del patrimoni florístic. Parlem de les microreserves de flora (MRF). Com el seu nom indica, ocupen espais menuts en illots, dunes o llacunes temporals, que no superen les 20 hectàrees d’extensió. 

  Ull de perdiu, Silene diclinis

A finals de 1998, es declararen les primeres microreserves a les illes Ferrera i Foradada, a l’arxipèlag de les Columbretes. Des de llavors, la xarxa ha crescut fins a més de 300 espais valencians legalment declarats, tot i que continuen els problemes de l’erosió del litoral, la pressió turística i l’abandonament dels terrenys que amenacen la seua supervivència. En la nova entrega, Samarucdigital proposa veure el món vegetal a xicoteta escala, i a més, para atenció als mitjans que s’hi inverteixen per a protegir els espais menuts de flora. 

Emili Laguna, l’impulsor de les microreserves

La Comunitat Valenciana és una de les regions amb més riquesa de flora d’Europa, gràcies a la varietat botànica de la que formen part un nombre elevat d'espècies endèmiques, rares i amenaçades. Per això no és estrany que els valencians fórem pioners en crear la xarxa de microreserves de flora, que enguany compleix 25 anys d’existència. Les microreserves han traspassat fronteres, i no han parat de créixer a casa nostra. Enguany s’hi han sumat huit microreserves més a la província de Castelló. En total, són 312 espais declarats a la Comunitat Valenciana, que ocupen 2.400 hectàrees, el que significa una mil·lèsima part del nostre territori. Però, que no ens enganyen els números. Tot i que siga menut, en eixa mil·lèsima part, hi està representada el 65 % de tota la flora autòctona valenciana.

 Emili Laguna, impulsor de les microreserves de flora

Celebrar els 25 anys de les microreserves de flora també és homenatjar a una persona compromesa amb el medi ambient. Darrere d’aquesta figura de protecció de les espècies silvestres està Emili Laguna, botànic i biòleg, reconegut dins i fora com l’impulsor de les microreserves de flora. Laguna treballa com a cap de Protecció de Recursos Naturals en el Servei de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana. També ha sigut col·laborador de Samarucdigital i de la primera temporada de Samarucdigital en la televisió d’À Punt. La xarxa de microreserves de flora, el seu projecte més estimat en els seus quaranta anys de dedicació a la naturalesa. Aquest reconegut botànic ens explica la xarxa de les microreserves, la més densa de conservació de flora arreu del món.

"Les microreserves són una ferramenta didàctica de ciències naturals a casa nostra per a donar a conéixer allò que es mira però no es veu. Allò que no s'estima, no es pot conservar"Emili Laguna

Aniversari al Jardí Botànic de la UV

La setmana passada, el Jardí Botànic de la Universitat de València li va dedicar una jornada especial a la commemoració del 25é aniversari de les microreserves. Samarucdigital va assistir a la conferència i va parlar amb els ponents, com el biòleg mallorquí Joan Mayol, que compta amb un llarg currículum en tasques de conservació de la naturalesa de l’administració balear. A les Illes, encara no hi ha arribat la figura de les microreserves, però la col·laboració en matèria ambiental entre autonomies és constant. 

 

El més innovador, per contrast amb el marc conservador que sol definir la protecció ambiental, és una de les característiques de les microreserves que resalta Angelo Salsi, cap de la unitat LIFE i Eco-Innovació de l’Agència Europea Executiva per a les PIME (EASME), per a qui les microreserves representen tot un símbol de treball en xarxa.  


Prevenció davant la pressió urbanística

Les microreserves no són només matèria de biologia o botànica. La geografia també hi té molt a dir, perquè aquesta figura de protecció suposa una mesura preventiva per a frenar el deteriorament de l’entorn. Entre les amenaces que pateixen les microreserves, els experts assenyalen que solen ocupar àrees restringides pel territori valencià coincidint amb formacions arbustives que poden ser qualificades com a "matoll degradat" i, per tant, trobar-se en el punt de mira del procés urbanitzador. 

 La microrreserva de flora de Punta de la Glea en Campoamor

Malgrat els anys que han passat des de la proposta de les primeres microreserves, continua existint un buit territorial en el litoral. S'hauria d'incentivar la creació de més declaracions de microreserva com a prevenció davant l’expansió urbanística? Ho parlem amb Ascensión Padilla, directora del grup d’investigació Medio, Sociedad y Paisaje (MedSpai), de l’Institut Interuniversitari de Geografia en la Universitat d’Alacant.

La protecció que arriba d’Europa

La creació de microreserves de flora també ha servit per a crear microreserves de fauna, que aporta uns valors ecològics reconeguts en la Xarxa Natura 2000, i serveixen per a canalitzar les ajudes europees com els fons FEDER o els projectes LIFE amb una finalitat que va molt més enllà de recuperar hàbitats i biodiversitat.

Les microreserves són una ferramenta útil i madura que ha evolucionat com altres figures de protecció ambiental: des de les accions en els anys 90 enfocades a salvar espècies o hàbitats, a impulsar proves pilot i experiències transferibles o replicables en altres entorns. Ara, els projectes europeus han passat de la restauració i la recuperació ambiental a crear projectes d’acció com a resposta als canvis urgents que imposa l’emergència climàtica. 

 Pablo Vera

Amb el biòleg Pablo Vera, tècnic de SEO/BirdLife en la Comunitat Valenciana, entitat dedicada a la conservació i estudi de les aus i els seus hàbitats, abordem les implicacions de la conservació dels espais mitjançant figures de protecció, i si s’ha assolit el moment en què mantindre les microreserves ha esdevingut més important que declarar-ne de noves. "En el marc dels programes LIFE , de cada euro que s'invertix en conservació, hi ha un retorn de tres a quatre euros de benefici social. La conservació és rendible", Pablo Vera

So Natura 80: Matollar, ribera, Tinença i dunes

Dediquem el programa a la biodiversitat de les microreserves, i Batiste Miguel ens porta en el So de la Natura quatre sons ben representatius tant de l’interior com del litoral: el matollar, la ribera, la Tinença i les dunes.


Finestra del Samaruc 80: Daniel Abad Casanova, Asp (Vinalopó Mitjà)

Guaitem en la nostra Finestra del Samaruc el Sud del nostre territori. En concret, viatgem al municipi d’Asp, a la comarca del Vinalopó Mitjà. I ho fem amb la batuta reconeguda de Daniel Abad Casanova, director titular i artístic de l'Orquestra de Cambra de la Comunitat Valenciana.


Biblioteca Verda 80: Simón Fos, Les plantes del nostre entorn. Flora silvestre de Paiporta

La flora també ocupa la Biblioteca Verda del #SamarucDigitalMicroreserves. Acollim el títol Les plantes del nostre entorn. Flora silvestre de Paiporta, guardonat amb el Premi d'Estudis Locals que convoca aquest municipi de l’Horta Sud. El botànic Simón Fos, coautor del llibre, és membre de l'equip responsable de la gestió de la Xarxa de Microreserves de Flora de la Comunitat Valenciana. Fos ens fa un resum del que trobareu en les pàgines d’esta obra dedicada al patrimoni florístic local.

 Fotografia de portada: Microrreserva Mas del Cotet. Manuel Vicedo. 

Etiquetes