El Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Graduats Agroalimentaris de València i Castelló (COITAVC) ha celebrat la seua IV Trobada ‘Nous horitzons de l'agricultura valenciana’. Una cita anual en la qual s'analitzen alguns dels reptes i tendències del sector primari a la Comunitat Valenciana. En esta última edició el COITAVC ha comptat amb la participació de Dionisio Ortiz, Doctor Enginyer Agrònom i professor del Departament d'Economia i Ciències Socials de la UPV, que ha analitzat els possibles canvis que poden donar-se en l'aplicació d'ajudes al Desenvolupament Rural marcades des d'Europa.

La renovació generacional, la incorporació de dones, el canvi climàtic i un model més cooperatiu i rendible, principals reptes del sector

En la conferència també es van analitzar els reptes que és necessari afrontar per a la pervivència en les zones rurals, alguna cosa que té una rellevant repercussió a nivell mediambiental, cultural i econòmic. El repte més apressant és la renovació generacional i de gènere. “El sector està envellit i masculinizat. És imperant l'entrada de joves i especialment de dones, als quals caldria facilitar l'accés a activitats agràries i no agràries que incidisquen en el desenvolupament d'estes zones rurals”, ha comentat Ortiz. Unes activitats que, a més, han de ser rendibles, un dels grans reptes que afronta el sector des de fa dècades i que no acaba d'assentar-se.

Un altre dels reptes és el de prendre mesures contundents i efectives contra el canvi climàtic, i que tendirà a agreujar-se en els pròxims anys.

La presidenta del COITAVC, Regina Monsalve, va afegir a l'anàlisi que és necessari una defensa dels productes i sobretot dels productors. En eixa labor, va destacar la necessitat de conscienciar al consumidor del cost no visible de consumir productes d'altres latituds. “Cal informar al consumidor que eixe producte tan barat ens està costant molt car en impostos, taxes, contaminació… Hem de tornar al producte de proximitat i de temporada. Així, també ajudem al desenvolupament rural del nostre entorn i fomentem que els nostres productors puguen seguir amb la seua activitat, i donar entrada a joves que vegen en el sector agroalimentari una opció de futur, perquè ho té”, va afirmar Monsalve.

La competitivitat que ens arriba de Brussel·les

Per a Ortiz, estem davant un moment de transició que marcarà noves formes d'aplicar les polítiques i ajudes arribades des d'Europa. Un d'eixos canvis podria passar per subhastar els programes d'ajudes al millor postor, és a dir, oferir l'ajuda a aquell agricultor que presente l'oferta més competitiva, equilibrant costos amb objectius plantejats, amb un necessari control perquè en este tipus de subhastes no sempre tinguen prevalença els grans propietaris.

Ortiz també va destacar una altra manera de gestió de les ajudes que ja estan aplicant en països com Alemanya, i és pagar per resultats, no per l'aplicació de les mesures. Per exemple, per a calibrar l'èxit o fracàs de les mesures mediambientals, en altres països es valora la biodiversitat generada, quantificant, per exemple, la quantitat d'insectes beneficiosos en un entorn i, sobre la base d'eixos resultats, s'atorguen les ajudes als responsables d'aplicar les mesures que han afavorit les millores mediambientals.

Algunes polítiques que s'estan duent a terme amb èxit en altres Comunitats, també serveixen com a exemple d'aplicació a la Comunitat Valenciana. Com el segur d'estabilització de rendes, aplicat per Castella i Lleó i que garanteix al productor que quan hi haja variacions substancials en els preus, se li assegure una sostenibilitat, i no haja de treballar a pèrdues.

cartell-jornades-nova-ruralitatweb