La primera informació que Samarucdigital oferia per a encetar 2016 es referia a la reintroducció d’una població de samaruc (Valencia hispanica) al Tancat de Milia a l’Albufera de València. Un peixet d’aspecte fràgil i en perill d’extinció que a nosaltres ens serveix d’inspiració, perquè si troba les condicions adequades pot sobreviure i expandir-se, que és el que pretén fer este portal. L’Albufera ha sigut un hàbitat recurrent a causa de l’abundant informació que sempre genera, un paisatge únic en un entorn urbà a Europa al qual Samarucdgital li dedica una secció específica sobre La Devesa.

La crema de la palla de l'arròs és un any més noticia després de ser autoritzada com “un mal menor” per la Generalitat, davant la falta de l’aplicació decidida de les alternatives plantejades pels ecologistes. Els endèmics problemes de sequera arrossegats pel parc natural han sigut pal·liats de sobte pels temporals de desembre. La falta d’aigua en qualitat i quantitat formen part dels problemes analitzats en el simposi "l'Albufera ara" per a celebrar els 30 anys de la declaració de parc natural. 2016 ha sigut l’any del nomenament de Víctor Navarro com a president de la Junta Rectora del Parc Natural i posteriorment de Paloma Mateache com a directora. Són dos del conjunt de nomenaments de presidents de Junta i directors de 20 parcs naturals que ha culminat al llarg de l'any la conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.

Amb la consellera Elena Cebrián ferem balanç del primer any de legislatura. Ella ens contava com la “llosa del deute” de la Generalitat fa molt difícil portar projectes endavant. Una de les grans apostes del seu departament en 2016, i que continuarà donant molt que parlar en 2017, és el Sistema de Devolució, Depòsit i Recuperació (SDDR) destinat a incrementar la recuperació d’envasos. La proposta va tindre com acte central de l’any la jornada "Tornar en casa 2.0" sobre la política de residus que Samarucdigital va oferir íntegrament per streaming.

Fundació Gaetà Huguet

Record a Joan Pellicer

En febrer recordarem l'aniversari de la mort del metge i etnobotànic Joan Pellicer de la qual es compliran 10 anys en 2017, un home que va dedicar la seua vida a la recerca i la comunicació de l'íntima i ancestral relació entre plantes i ruralia perquè no caiguera en l'oblit. Bellreguard, el seu poble saforenc, el va nomenar fill predilecte com a preludi del seguit d'activitats que continuaran en l'any nou. Samarucdigital unix també a l'homenatge que li prepara la ciència i el món rural, recordant a més la seua faceta com a comunicador televisiu des de la secció Les Nostres Plantes del programa Medi Ambient de RTVV, origen del present portal.

L’any de l’agricultura

Sens dubte l’agricultura ha sigut protagonista en 2016. La Generalitat ha presentat el I Pla Valencià de Producció Ecològica destinat a fomentar la producció eco i el seu consum. Un dels moments més simbòlics de l’any va permetre que l’Horta ocupara la plaça de l’Ajuntament de València, un acte carregat de emotivitat on els productors pogueren vendre directament els seus productes del camp als ciutadans de la capital. A la iniciativa "De l'horta a la plaça", han seguit altres semblants als barris de Benimaclet i El Cabanyal, amb la intenció de fomentar els mercats amb productes ecològics i de proximitat. Incrementar la protecció de l’Horta de València és l’objectiu del Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH) recuperat per la Generalitat amb l’objectiu de garantir la protecció d’un espai agrícola mil.lenàri únic a Europa en l’entorn d’una gran ciutat com València, que va ser escollida per la FAO capital mundial de l’alimentació sostenible per a 2017.

Un animal cavernícola únic al món

En les profunditats de la terra viuen sers sorprenents, aïllats del món durant milions d’anys que habiten el planeta des dels temps dels dinosaures. Una d’ells és una cigala cavernícola que viu en una cova a les Rodanes de Vilamarxant, prop de València, a la comarca del Camp de Túria. En 2008 un grup d’investigadors valencians descobriren este diminut insecte fins eixe moment desconegut per a la ciència, i que va tindre com a testimoni d’excepció a les càmeres del desaparegut programa Medi Ambient de RTVV. Ara els científics es disposen a afrontar per primera vegada la descripció de l’espècie, trobada per primera vegada al món en la cavitat valenciana i que podria fins i tot suposar el descobriment d’un nou gènere. També he vist com les llúdries s’escampen per la geografia valenciana gràcies a la millora de la qualitat de les aigües dels rius d’interior i hem mostrat un projecte de recuperació de mussols.

Samarucdigital també ha continuat expandint el seu missatge amb presentacions del nostre portal a Castelló, Vila-real, Benlloc i Barcelona. El nostre primer any de vida ha sigut premiat per la Fundació Gaetà Huguet amb el guardó a la Millor Producció Cultural, un impuls que ens anima a continuar endavant. També hem estat presents a l’edició d’Ecofira amb un estand propi per a contar totes les novetats del certamen i del sector de les empreses mediambientals. La versatilitat dels nostres continguts ens ha permés subscriure un conveni de col.laboració amb l’aplicació informació local Baandú.

Tortugues i #basurikemon

A una platja de Sueca una tortuga marina va ser descoberta ponent els seus ous. És el quart cas que es detecta al territori valencià des de 2006, un fet inusual fins fa pocs anys al Mediterrani occidental i que hem seguit fins el naixement de les cries i el seguiment que fan d’elles tècnics i voluntaris perquè puguen tornar a la mar. Un dels pitjors enemics de les tortugues i de la fauna marina és el plàstic i altres residus provocats pels humans. Per ajudar a denunciar la brutícia que embruta les costes Samarucdigital va col.laborar en el llançament de la campanya #basurikemon, destinada a implicar qualsevol persona en la “captura” amb el seu mòbil de qualsevol residu acumulat a les platges. Una iniciativa que va obtindre un ampli resó en diversos mitjans de comunicació i que és el primer pas de noves iniciatives de conscienciació ciutadana. Reduir l’abandonament d’envasos es també l’objectiu del Sistema de Depòsit, Devolució i  Retorn (SDDR) presentant per la Generalitat, que es basa en l’incentiu econòmic per augmentar dels índex de recuperació de llandes de beguda, plàstic pet per l’aigua, tetrabiks de suc o botelles de vidre per la cervesa. Està previst que el pla es tramite a les Corts en 2017 perquè entre en vigor en 2018.

El foc i el clima

El foc ha tornat a mostrar perquè es el pitjor enemic de la muntanya. El major incendi forestal en extensió es va produir entre Carcaixent i Bolbaite, amb 4000 hectarees cremades. La Serra d’Espadà també ha sigut víctima del foc així com la serra de la Granadella, a Xàbia, una de les escasses franjes costaneres lliures d’urbanitzacions en la costa mediterrània, que precisament haviem recorregut pocs mesos abans de que les flames afectaren el seu patrimoni natural. La ruta de Benitatxell a la Granadella, l’últim paradís inclosa en la nostra secció Entre Camins queda com a testimoni de l’aspecte que tenia l’emblemàtic paratge de la comarca de la Marina Alta abans de l’incendi que va patir el passat setembre.

Samarucdigital a Marràqueix

L’expansió dels grans incendis està afavorida per les condicions de sequera i falta de precipitacions agreujades pel canvi climàtic. En 2016 la capital del clima ha sigut Marràqueix, que ha albergat la COP 22 (Conferència de les Parts), en una reunió que no ha suposat grans avanços en la confirmació i clarificació de l’històric Acord de París. No obstant, la cimera que va coincidir en el temps amb l’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Unis, ha servit per a reafirmar el compromís de tota la comunitat internacional per a fer front als efectes del calfament global, a pesar del negacionisme declarat del nou mandatari nord-americà. Samarucdigital va estar present a la capital marroquina en eixos moments difícils per la negociació climàtica, seguint el camí fet en bicicleta des de València a Marràqueix per un grup d’activistes reunits entorn l’associació AMA, que reclama solucions al canvi climàtic.

Els efectes del calfament global tornen a convertir 2016 en una any de rècord de temperatures. Després de 2014 i 2015, torna a ser l’any més càlid des que es tenen registres. Els científics d’AEMET evidenciaven com els intensos temporals de desembre són un fenomen estrany en eixa època de l’any en la història recent. La previsió diu que 2017 seguirà amb la tendència dels anys anteriors, amb temperatures inusualment elevades i episodis de pluja intensos. Samarucdigital vol estar un any més ací per a contar-ho, sempre amb l’ajuda de tots.