Un any de Samarucdigital a la ràdio d’À Punt

El capítol 51 del ‘‘Samarucdigital’’ celebra el seu primer any a les ones de l’emissora pública autonòmica amb una selecció dels millors moments del seu mig centenar de programes.

A La Carta À Punt Mèdia
Per acomiadar 2018, el ‘‘Samarucdigital’’ fa repàs dels millors moments del primer any a la ràdio d’À Punt Mèdia. Pel programa, han passat més de 200 veus que han parlat de canvi climàtic, de la importància de les zones humides que tenim de Nord a Sud, o dels nostres rius secs; dels grans mamífers i les espècies cavernícoles que només creixen a les coves; del pas dels cetacis prop de la costa o de les aus que migren cada any i ens trien en el seu camí. Del bosc, del mosaic forestal, de ramaderia i agricultura. De la necessitat de consumir els productes que fem a les nostres comarques; d’incendis i de prevenció. De residus i d’educació. Una llarga llista de temes i de participants que mai s’acaba, perquè, en 2019, seguirem aprenent dels experts i expertes i activistes que ens ajuden a conéixer millor el nostre territori.
El resum de l’any de ‘‘Samarucdigital’’ ràdio es divideix en cinc grans blocs temàtics: ecologia; biodiversitat; món rural i agricultura i ramaderia; residus i contaminació, i educació.


Ecologia

Al Samarucdigital hem parlat de la biologia dels ecosistemes, marins i terrestres, de muntanya i vora mar. El biòleg i expert en sostenibilitat ambiental Ricardo Almenar ens visitava per parlar-nos del seu llibre El bosc protector i per explicar-nos que una solució a l’abandó de l’interior seria implantar una taxa per serveis ambientals. Penseu que l’aigua que consumim i l’oxigen (entre d’altres) es generen a l’interior, on estan les masses forestals.
Amb l’arqueòleg i mestre d’arqueòlegs, Bernat Martí Oliver, vam conéixer com començàrem a cultivar la terra en el procés de sedentarització del Neolític. Un canvi en la manera de viure que es va donar a l’Alta Mesopotàmia i que va arribar uns milers d’anys després a casa nostra.
Parlem de zones humides molt sovint al ‘‘Samarucdigital’’. Sergio Arroyo de l’Associació d’Amics de les Zones Humides del Sud d’Alacant (AHSA), ens va descriure els valors ecològics de les marjals del Sud i també dels perills que els assetgen.
Una cosa que hem aprés al programa és que el foc ens acompanya des dels inicis de la nostra espècie i que allò que hem de fer és previndre’l. Així ens ho remarcava l’enginyer forestal, Ferran Dalmau.
En els programes dedicats a conéixer i entendre el foc vam rebre José Luis Soriano, ambientòleg i tècnic de la Unitat Tècnica de Suport i Seguiment d’Incendis Forestals, una mena de laboratori científic del foc. José Luis ens explicava fins a quin punt les eines disponibles permeten previndre quan i on pot sorgir l’incendi.


Biodiversitat

L’etimologia del terme “biodiversitat” al·ludeix al conjunt d’éssers vius que conviuen en un determinat entorn. Els efectes del canvi climàtic i global estan provocant pèrdua de biodiversitat en molts hàbitats, espècies que desapareixen; la papallona “Apol·lo”, per exemple, ja no la podem veure al Penyagolosa per l’augment de la temperatura.
En el primer programa, ens acompanyava la biòloga i investigadora en Ecologia Evolutiva de vertebrats terrestres, Josabel Belliure. Estava a punt d’anar cap a l’Antàrtida, on estudia els efectes del canvi climàtic en l’alimentació dels pingüins. Un treball ben interessant que ens explicava així.
Amb la veterinària del Bioparc, Cati Jerique, vam aprendre sobre relacions animals, entre ells i amb nosaltres. Unes relacions que en el cas dels veterinaris són especials.
Vivim envoltats d’animals, diem que els estimem però, seríem capaços de reconéixer-los drets? El catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia Política de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València, Javier de Lucas ens parlava dels drets animals.
Una de les espècies que vivia a casa nostra i ha desaparegut és el llop ibèric. De fet, al programa repassàrem la toponímia que fa al·lusió al llop a casa nostra. El professor de Zoologia de la Universitat d’Alacant, Vicente Urios, un dels màxims especialistes en el llop ibèric ens deia que el llop tornarà a les nostres comarques, seguint els cabirols i els javalins.

I dels mamífers terrestres als marins. Hem dedicat un programa als cetacis, els quals sí que tenen el seu corredor mediterrani, un corredor que passa per davant de la nostra costa. Sabem que, de pujada van a la mar de Ligúria, però sembla que encara no sabem on es queden quan baixen cap al Sud, com ens deia Juan Antonio Raga, especialista en cetacis i director del Parc Tecnològic de la Universitat de València.


Món rural, agricultura i ramaderia

A poc a poc, s’està recuperant la ramaderia extensiva. A més del valor etnològic aquest tipus de cria i pasturatge, és una de les vies per recuperar el mosaic agroforestal i les zones d’interior. Al ‘‘Samarucdigital’’ acompanyàrem Fernando Robres, ramader ecològic, en el viatge de transhumància que fa amb 45 vaques des de Valdelinares a Vistabella.
L’ús de les plantes aromàtiques i medicinals ha estat ben estés a les nostres comarques. Dedicàrem un Samarucdigital a l’etnobotànica, en el qual vàrem retre homenatge a Joan Pellicer, pare de l’Etnobotànica per als valencians. Aquell dia ens acompanyava el seu nebot Jaume Pellicer, investigador del Reial Jardí Botànic de Kew, a Londres. Amb ell parlàvem de la pervivència dels usos de les plantes en l’actualitat.
Els neonicotenoides estan posant en perill la pervivència de moltes espècies d’abelles i hem de tindre clar que la desaparició d’aquestos himenòpters suposaria la desaparició de moltes altres espècies, potser també la nostra. El president d’APIADS, l’Associació d’Apicultors Valencians, Pasqual Domingo, ens parlava de la importància de la ramaderia apícola. Poc després de parlar-ne al programa, el Parlament Europeu vetava l’ús d’estos insecticides, els neonicotenoides.
La recuperació de llavors tradicionals és la línia de treball i d’investigació de Josep Roselló a l’Estació Experimental Agrària de Carcaixent. Josep ens va visitar en el programa que dedicàrem a l’agroecologia, un concepte que ell mateix ens explicava.
Si hi ha un model de sostenibilitat a casa nostra, és Carrícola, a la Vall d’Albaida, on l’agricultura, el comerç, la depuració d’aigües o el tractament dels residus es fa sota criteris de respecte ambiental. Al ‘‘Samarucdigital’’ ens va visitar Lluís Blasco, tinent d’alcalde de Carrícola, qui ens explicava que la unió, en este cas, va fer la força per al canvi.


Residus i contaminació

Hem volgut dedicar un bloc als residus i la contaminació perquè és un dels temes més complexos de gestionar.I tot comença a casa nostra, quan comprem en excés, quan no fem la tria del fem correctament, etcètera.
Ara fa un any, parlàvem del consum per Nadal amb la representant de FACUA Sílvia García. Ens deia que llancem al fem la tercera part del menjar que es compra per Nadal. Li preguntàvem a Sílvia què hem de fer per canviar esta dada.
Ens va preocupar la notícia que deia que mengem micropartícules de plàstic a la sal que posem al menjar. Per això, convidàrem una de les investigadores del Grup d’Investigació d’Enginyeria Química de la Universitat d’Alacant, autora de l’estudi sobre el tema. A més d’assabentar-nos que la sal xinesa té moltes més micropartícules que la nostra, aprenguérem que la contaminació del mar per micropartícules de plàstic és un problema greu.
Un altre contaminant que porta de cap els investigadors és l’ozó. Format per tres àtoms d’oxigen no revesteix cap problema a les capes altes de l’atmosfera però sí quan s’acosta a les capes baixes, a l’escorça terrestre o el que diem troposfera. Esperanza Calvo, investigadora especialitzada en contaminació atmosfèrica i especialitzada en l’estudi de l’ozó ens va parlar dels perills d’este gas.
Fa unes setmanes, dedicàrem dos programes al Tractament dels Residus Urbans. Entre altres aspectes, parlàrem de la Planta de Residus industrials que es vol instal·lar a Barxeta i que afectaria els termes de Barxeta, Llocnou i El Genovés, un poble aquest últim que acaba d’implantar la tria orgànica per fer compost. Lluís Seguí, de l’Associació d’Amics del Massís del Buscarró ens parlava del risc ambiental per a la vall que suposaria esta planta.
Però no tot és negatiu quan parlem de tractament de residus. Al ‘‘Samarucdigital’’ vam rebre Silvia López, directora de la planta de tractament d’Algímia, una planta capdavantera en el respecte ambiental que, entre d’altres, ha rebut un projecte LIFE europeu que ens va posar al dia dels projectes que duen a terme.


Educació ambiental

Arribem al final del resum de l’any del ‘‘Samarucdigital’’ amb l’educació, una assignatura pendent per a tots nosaltres. Hem d’aprendre a ser sostenibles tots, grans i menuts, fugint de tòpics, i mirant d’adaptar-nos al nou mapa que ens dibuixa el canvi climàtic. D’eixa necessitat de formar-nos parlàvem amb Anna Pons, directora del Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV).
Poc després de començar les emissions d’À Punt Mèdia, i les del ‘‘Samarucdigital’’, ens assabentàvem de l’existència del Trastorn per Dèficit de Natura, conegut també com a síndrome de Heidi. El contacte amb la natura és beneficiós per a la nostra salut, especialment en patologies com l’obesitat, el Trastorn per Dèficit d’Atenció o determinades avitaminosis, entre d’altres. Ho intuíem, però ara ja comença a haver estudis al respecte. D’ells ens va parlar el psicòleg, Alexander Rose.
I posats a saber, vam voler conéixer com funciona el cicle de l’aigua. La catedràtica de Geografia de la Universitat de València, Ana Camarasa, ens va fer una màster-class al programa. Ens explicava, per exemple, els límits que no hem de traspassar en l’extracció d’aigua.
Fa temps que escoltem el terme “ecofeminisme”. Si hi ha una persona qualificada per explicar-nos què és l’ecofeminisme és l’antropòloga i activista ecofeminista Yayo Herrero, qui també ha passat pel ‘‘Samarucdigital’’.
I per acabar l’any, no oblidem les moltes vides perdudes pels episodis virulents del clima que ens ha deixat 2018: 29 morts per inundacions a Itàlia, 12 per la crescuda del riu Aude a França, 13 a Sant Llorenç a Mallorca. El foc, també virulent, s’ha cobrat 98 vides a Grècia i 77 a Califòrnia. Hauríem de fer un pensament amb aquestes dades i adoptar actituds valentes. També exigir als governs que posen mesures reals per adaptar-nos a les noves condicions que marca el canvi climàtic.