Jane Battersby: “Cal portar l’alimentació sana allí on està la gent”

La investigadora anglesa Jane Battersby, pionera en seguretat alimentària, explica que la mala alimentació és més un problema urbà que rural. La científica, que treballa a Sud Africa, ha rebut el premi Daniel Carasso 2017 a València, amb motiu de la capitalitat mundial de l’alimentació.

La fam és evidentment el major problema alimentari del món, però cada vegada més la malnutrició provoca obesitat i problemes de salut creixents. Detectar les causes d’esta situació i les solucions al problema és el treball de Jane Battersby, que desenvolupa les seues investigacions a la Universitat de Ciutat del Cap, a Sud-Àfrica. La trajectòria de la doctora Battersby ha sigut reconeguda amb el més important premi sobre alimentació sostenible, el premi Daniel Carasso, dotat amb 100.000 euros. Els màxims representants de la Fundació Daniel & Nina Carasso, li han entregat el guardó a València, una ciutat convertida enguany en referència planetària com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. El jurat ha valorat especialment les iniciatives de la investigadora anglesa a l’hora de connectar i implicar tot tipus d’associacions, entitats de veïnes, productors, supermercats i l’administració per oferir la possibilitat d’una alimentació més saludable, especialment a la població amb menys recursos.

Jane Battersby

Dietes saturades i precuinades

Jane Battersby evidencia a Samarucdigital que el creixement frenètic i desproporcionat de les ciutats afecta als hàbits d’alimentació, i especialment als de la gent en situació de pobresa. En contra de la creença genera la inseguretat alimentària no és “un problema essencialment rural, que es podria solucionar simplement millorant el rendiment del xicotets productors i desenvolupant una agricultura urbana”, explica la científica que detalla com els canvis de de dietes més ràpids es donen en les famílies amb ingressos diaris inferiors als dos dòlars. El nous hàbits estenen el  consum de dietes farcides de grasses saturades i carregades de plats precuinats, barates en termes econòmics però molt més cares per a la salut.

Com a millora nutricional la investigadora anglesa proposa connectar els xicotets productors amb els mercats alimentaris, i planteja idees con establir menús saludables en escoles públiques i hospitals. “El que tractem de pensar és com fer que els aliments siguen més accessibles a la gent en la forma adequada. Així que una de les solucions que hem tractat de treballar és portar una alimentació pràctica, sana i nutritiva allí on està la gent,” aclara Battersby. La investigadora explica com les malalties provocades pel tipus de dieta estan cada vegada més relacionades amb la pobresa, no amb riquesa. Els seus estudis estan elaborats en ciutats africanes però són aplicables a qualsevol ciutat del món. Com a bona geògrafa de formació, subratlla que la distribució i l’ordenació del territori té una influència decisiva en els hàbits alimentaris.



Menjar segons els costums

La Fundació Daniel & Nina Carasso porta el nom del fundador del grup Danone i la seua parella, que va decidir dedicar el seu llegat a potenciar l’art ciutadà i l’alimentació sostenible. La seua filla i Presidenta de la Fundació, Marina Nahmias, explica que la intenció que impulsa l’entitat és ajudar a que “tot el món puga tindre accés a l’alimentació i la cultura i que menjar segons els seus costums”.

En l’actualitat la Fundació dóna suport a més de 200 projectes entre ells alguns de la ciutat de València. Entre altres col.labora en un projecte de l’Ajuntament de la ciutat i CERAI (Centre de Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional) sobre autogestió alimentària que implica a veïns i altres agents socials.

Etiquetes