Una polèmica televisiva ha portat a la Posidònia oceànica als titulars de periòdics i s'ha fet viral en les xarxes socials. Va ser quan un reporter de la cadena autonòmica de televisió À Punt va entrevistar un turista madrileny que qualificava de “merda” l'acumulació d'aquesta planta marina a la platja de Dénia, Alacant. El reporter, David Torres del programa 'À Punt Directe', va reaccionar i li va contestar: "Home, això són algues, això no té res a veure amb la brutícia, això és naturalesa”.

Planta marina endèmica del mediterrani.

Gràcies a aquesta polèmica molts usuaris de les platges han pogut conéixer, que aquesta "merda" són en realitat els arribazones (acumulacions de fulles mortes) de Posidònia oceànica una planta marina endèmica del Mediterrani i que aquestes estructures són molt beneficioses per als ja bastant perjudicats entorns litorals. Precisament la seua presència és símptoma i una prova evident que l'entorn marí gaudeix d'una bona qualitat i un bon estat de conservació.

Foto: Albert Kok

Encara que es confon amb una alga,, la Posidònia és una fanerògama marina endèmica del Mediterrani, és a dir una planta superior amb fulles, flors i fruits, semblant a les plantes terrestres que tots coneixem, forma praderies submarines que colonitzen els fons sorrencs fins a uns 40 m de profunditat, on encara hi ha llum suficient que li permet desenvolupar la fotosíntesi. El seu origen evolutiu són certs grups de fanerògames terrestres que es van adaptar a la vida aquàtica fa aproximadament uns 140 milions d'anys, és considerada l'espècie més longeva de la biosfera. Les praderies de Posidònia oceànica, que ocupan una superfície estimada de 35,000 km² (el 23% del fons marí), produeixen una sèrie de serveis a l'ecosistema marí de les nostres costes que les fa imprescindibles per al funcionament de l'ecosistema i la seua conservació. És la principal font d'entrada de matèria orgànica (carboni) i oxigenació del Mediterrani ( produeixen entre 4 i 20 litres d'oxigen diaris per cada metre quadrat). Un estudi del IMEDEA va posar de manifest que les praderies de posidònia són capaces d'emmagatzemar el doble de carboni que els boscos tropicals del planeta. Tant les praderies com els arribazones redueixen l'energia de l'onatge i els corrents protegint el litoral de l'erosió. En elles multitud d'espècies troben recer, aliment i lloc de reproducció i cria, fins i tot per a nombroses espècies d'interés comercial. Són l'hàbitat de més de 400 espècies de plantes i 1000 d'animals.

En regressió en tot el Mediterrani a causa de l'acció antròpica.

Originàriament la seua distribució pel litoral mediterrani espanyol era quasi contínua, sent en l'actualitat molt irregular i ha desaparegut en molts llocs degut principalment a les diferents activitats humanes. Organitzacions ecologistes han donat la veu d'alerta sobre la degradació d'aquest important ecosistema, vital per als interessos turístics i pesquers del nostre país. Científics del CSIC han calculat que més d'una quarta part de la seua extensió global s'ha destruït.  Aquesta regressió és evident en les zones costaneres urbanitzades. Han afectat i afecten les seues poblacions la construcció d'espigons, ports, esculleres i la regeneració de platges. A això cal afegir els abocaments contaminants, l'impacte del turisme, els efectes de la pesca d'arrossegament il·legal, el fondejo d'embarcacions, les pràctiques d'aqüicultura pròximes a les praderies i la introducció d'espècies exòtiques invasores com Caulerpa racemosa, Asparagopsis taxiformis i Lophocladia lallemandii totes elles detectades en diversos punts de la costa valenciana.

Voluntaris d’Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre i el Club Buzos

Acció Ecologista Agró recorda que fins a la dècada dels anys 70 del segle passat, una espectacular praderia marina de posidònia s’estenia des de Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre, València) fins a la localitat d’Almenara (La Plana Baixa, Castelló). Però, a causa de l’ús de fertilitzants químics en l’agricultura, de la pesca d’arrossegament, de la contaminació de l’emissari submarí de Canet i de les modificacions de la dinàmica litoral per ports i espigons, ara només ens queda un xicotet vestigi de la gran praderia de posidònia del Camp de Morvedre. Concretament, davant de la platja d’Almardà, al terme municipal de Sagunt.

Per totes aquestes amenaces és considerat un hàbitat prioritari quant a la protecció dins del territori de la Unió Europea. i apareix, per això, en l'annex I de la Directiva Hàbitats (92/43/CEE). El Reglament de Pesca de la Unió Europea per al Mediterrani, prohibeix expressament la pesca d'arrossegament sobre praderies de fanerògames marines. A Espanya es considera a les praderies de Posidònia com a sistemes a conservar, per això en Reial decret de 7 de desembre de 1995 (BOE núm. 310, de 28 de desembre de 1995) s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. El seu valor ecològic és també motiu d'inclusió en el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades (Annex III. Espècies vigilades),

Assegurar la seua conservació al Camp de Morvedre.

Per a assegurar la correcta conservació d’este tresor mediambiental que amaga la nostra mar, el col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre va posar en marxa en 2016 un projecte de voluntariat submarí amb la col·laboració del Club Buzos i l’assessorament de l’Institut d’Ecologia Litoral. Aquesta iniciativa de ciència ciutadana s’emmarca dins del programa POSIMED i consistix a realitzar anualment un voluntariat submarí de seguiment i control d’este alguer.

Després de quatre anys d’estudi, l'organització ecologista afirma que la praderia d’Almardà es manté estable, tant pel que respecta a la densitat de feixos de posidònia com a la cobertura del fons marí. Així es desprén de l’anàlisi realitzada per l’Institut d’Ecologia Litoral amb les dades arreplegades per AE-Agró i el Club Buzos entre 2016 i 2019. De fet, fins i tot s’aprecia una tendència positiva en la cobertura del fons marí que caldrà verificar durant els pròxims anys.

Voluntaris d’Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre i el Club Buzos

Des d’AE-Agró consideren que l’abandonament agrícola, i la consegüent reducció de les aportacions d’aigües carregades de fertilitzants químics a la mar, així com la millora en la depuració d’aigües urbanes i industrials i el control i reducció de la pesca d'arrossegament són factors que expliquen que esta praderia de posidònia es mantinga estable.

Però segons AE-Agró, per a la correcta conservació de l’alguer d’Almardà, que com la resta de praderies de posidònia es troba amenaçat pels efectes del Canvi Climàtic, seria necessari més inversions en sanejament, ja que com hem vist este estiu encara hi ha fecals que arriben a les platges valencianes. També faria falta promocionar l’agricultura ecològica i l’estalvi d’aigua, així com instal·lar filtres verds en els aiguamolls litorals per a millorar la qualitat de l’aigua que les marjals vessen a la mar.

Aquest estudi de la praderia de posidònia d’Almardà va constatar en 2017 el col·lapse de la població de nacres (Pinna nobilis) del Camp de Morvedre per culpa d’un paràsit. Concretament, l’Haplosporidium pinnae, responsable de la mort massiva de nacres a la Mediterrània i de la desaparició de les seues poblacions en el litoral d’Andalusia, Múrcia, les Illes Balears i el País Valencià. Els ecologistes destaquen també la proliferació en este alguer de la Caulerpa cylindracea, una espècie exòtica invasora que competix directament amb la posidònia. Però, per ara, la posidònia d’Almardà està aguantant prou bé l’envit d’esta planta originària d’Austràlia.