A La Carta À Punt Mèdia

Boca, ulls, aletes. Els taurons són símbol de la força i la voracitat del gran depredador, però també de la nostra curiositat inesgotable per la vida marina en la foscor dels oceans. Tenen mala reputació. Desperten més temor que admiració. Llegendes i mites el descriuen com un assassí despietat que es menja qualsevol cosa. La realitat és molt diferent de la ficció. 

Fa més de 450 milions d’anys que els esquals naden pels oceans, i tot i haver sigut uns herois de l’evolució i superar extincions massives, ara és quan els taurons es troben davant la seua major amenaça. El Mediterrani és un mar habitat per 45 espècies d’esquals. Però la seua presència no ha de fer-nos por. L’amenaça és, més bé, una altra. Al Mare Nostrum la convivència amb els humans està portant la meitat dels taurons a la vora de l'extinció, sobretot per la sobrepesca.

Divulgar contra els mites dels atacs

L’any passat van haver només quatre atacs mortals d’esquals al món, front als més de 100 milions de taurons que perden la vida cada any, a causa de les captures i també com a efecte de la contaminació marítima i el transport marítim. Segons les xifres, nosaltres no som la víctima. 

Mig miler de taurons s’han descrit fins ara, descriu el biòleg Pablo García, investigador del Grup d’Aqüicultura i Biodiversitat de la Universitat Politècnica de València i la Fundació Oceanogràfic. Tot i que ens parega una espècie emblemàtica dels oceans, a voltes en sentit negatiu pels prejudicis fabricats pel cinema i la literatura, en realitat presentem encara un gran desconeixement dels taurons. 

La situació vulnerable i en perill d’extinció de diverses espècies de taurons mediterranis els situa entre els més amenaçats del planeta, com indica Estíbaliz Parras, veterinària de la Fundació Oceanogràfic i responsable del projecte de conservació marina Sanamares.

Investigar i protegir, el tauró com a objecte d’estudi

A més de la seua passió per la vida marina, tenen en comú que a cap dels dos els tremola el pols per a estudiar els taurons. Són David Ruiz i Jaime Penadés, estudiants de doctorat en el departament de Zoologia Marina de la Universitat de València.

David és membre del projecte Avaluació de l’estat de conservació dels elasmobranquis del mediterrani espanyol mitjançant estudis de pesqueres, una investigació en col·laboració amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques, per a la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica. Jaime, que dedica la seua tesi a entendre els factors que afecten els paràsits de les rajades i els taurons, va fundar fa tres anys l'Associació LAMNA per a l'estudi i la conservació dels elasmobranquis a la Comunitat Valenciana, des de la qual lidera projectes amb aquestes espècies al territori valencià.

 David Ruiz i Jaime Penadés

Reproducció lenta i sobrepesca, el taló d’Aquil·les dels taurons

Els taurons tenen moltes virtuts. Apenes troben competència en detectar preses, gràcies a una sensibilitat infalible als camps elèctrics. També poden renovar la seua temuda dentadura constantment, i poden olorar una gota de sang, atenció, des de 100 metres de distància com a mínim. Però la reproducció no és el seu punt fort. A més de demorar la seua maduresa sexual i produir poques cries, el temps de gestació dels esquals pot durar tres o quatre mesos o superar els dos anys, segons l’espècie. 

La Universitat Politècnica de València, a través del Grup d'Aqüicultura i Biodiversitat, desenvolupa el projecte "Tècniques de reproducció assistida i criopreservació per la conservació de la biodiversitat dels elasmobranquis", finançat per la Fundació Biodiversitat. Ens ho conta Juan Francisco Asturiano, catedràtic del Departament de Ciència Animal i responsable del projecte. Els investigadors d’aquest projecte sobre reproducció assistida aplicada a taurons i rajades també han trobat algunes dades curioses.   

A més de la falta de figures de protecció per a la seua conservació, la sobrepesca representa una de les grans amenaces per a la supervivència dels taurons. Espanya continua ocupant els primers llocs entre els majors depredadors dels esquals, com a herència de la pesca d’espècies pelàgiques com l’emperador. Ens ho recorda Ricardo Aguilar, director d’Investigació i Expedicions de l’ONG Oceana, la major entitat internacional per a la conservació de la vida marina. L’expansió de modes com la sopa d’aletes, considerada un afrodisíac i símbol d'estatus entre els xinesos, està darrere de la massacre que pateixen els esquals al món. Però no és l’únic producte derivat dels taurons que trobem al mercat. 

Alguns relats marins

José Tena, director de l’Institut d’Investigació en Medi Ambient i Ciència Marina (IMEDMAR), de la Universitat Catòlica de València, ens descriu la seua experiència d’observar taurons pelegrins, unes criatures que poden assolir els deu metres de llargària. Des de fa dos anys, Tena dirigeix una tesi sobre una espècie emblemàtica dels taurons a les nostres aigües, el tauró gat, conegut per les seues taques característiques que recorden als felins. 

Una narració lligada al Sàhara i els imraguen, ètnia de pescadors berbers de Mauritània, comparteix Antonio Pradillo, tècnic superior en gestió forestal i membre del Centre d’Investigació Piscícola del Palmar, i gran amant de la pesca esportiva. Els imraguen han canviat la seua pesca sostenible de llises empeses a terra pels dofins per la de reigs i taurons, i el seu model basat en l’autosuficiència per l’occidental de sobreexplotació. 

El So de la Natura 93: Marroc i la pesca artesanal

“Encara queden al Nord d'Àfrica portets menuts on els pescadors van aprofitant els recursos de la mar artesanalment, de forma sostenible des de fa milers d'anys. Després vindrà l'explotació industrial i encara després, els moviments econòmics internacionals, com ara la demanda d'aletes de tauró per fer sopes xineses. El resultat: l'extinció dels recursos”, relata Batiste Miguel en el So de la Natura. 

La Finestra del Samaruc 93: Xavier Benedito, Bétera (Camp de Túria)

El cantador de cant d’estil valencià Xavier Benedito ens porta a visitar en la Finestra del Samaruc la comarca del Camp de Túria, a la localitat de Bétera.

La Biblioteca Verda 93: El llibre del Mar, Morten A. Strøksnes

Josep Vicent Miralles, professor de secundària i editor, ens recomana en la Biblioteca Verda la lectura El llibre de la mar, novel·la de l’escriptor i periodista noruec Morten A. Strøksnes, el relat de la persecució del tauró boreal en un xoc violent entre l'humà i la natura.