Hui deixem l'any 20 del segle XXI. Un any en què van descobrir la nostra pròpia fragilitat en sentir-nos vulnerables davant un enemic tan xicotet que és impossible de veure. Un any en què la naturalesa en majúscules ens va enfrontar al nostre vertader ésser. A nosaltres, que ens créiem amb legitimitat divina de dominar el planeta, espoliar els seus ecosistemes i manipular la naturalesa en un hipotètic benefici propi, un organisme de penes 140 nanòmetres de diàmetre, ens posa ferms, doblega la nostra forma de vida i utilitza com a polissó la nostra tan elogiada globalització per a enviar-nos un missatge clar: cap ésser viu és insignificant per minúscul que siga. L'arrogància de creure'ns més Sapiens que Homo ens ha portat a ser el major depredador i l'amenaça més gran contra precisament la vida.

 2020 ens ha encarat amb les nostres pròpies contradiccions, ens ha ensenyat a valorar la vida i replantejar-nos les nostres prioritats. Almenys aquest és l'ensenyament que com a mínim hauríem d'haver aprés de la fatalitat. En temps d'Emergència Climàtica la bestiola ens ha desafiat amb una crisi sanitària (alguns diuen que fins i tot civilitzatòria). I els científics adverteixen que no serà l'última pandèmia que viurà el nostre sistema de globalització i el nostre estil de vida alié als altres éssers vius.

 Tant de bo que 2021 ens reconcilie amb la vida, utilitzem la ciència per a conservar el planeta Terra, vertadera mare de tothom, i veure en cada ésser viu el nostre propi ésser. Feliç any.