2021 un any decisiu per a l'Albufera de València

Enguany serà decisiu per a un dels aiguamolls més emblemàtics d'Europa: l'Albufera de València. Està en marxa el procés d'elaboració del Tercer cicle de planificació hidrològica de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer que regirà la gestió de l'aigua del Xúquer durant els pròxims sis anys. Es parla d'Aigua, del seu ús, de la seva qualitat i la quantitat. Un tema sempre polèmic quan es tracta del cabal ecològic de l'Albufera i de la compensació per les aportacions hídriques perdudes per la modernització del regadiu de la Séquia Real.

Sempre que es parla de l'aigua de l'Albufera de València el tema és polèmic, són moltes les organitzacions que directament o indirectament estan implicades: diferents Ministeris, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Comunitats Autònomes (La Valenciana, la de Castella-la Manxa, Aragó, la de Catalunya i la Murciana), municipis, regants, organitzacions conservacionistes.... En el que tots estan d'acord és que l'Albufera necessita millorar el seu estat ecològic amb més aportacions hídriques adequades, en qualitat i quantitat, i gestionar una agricultura responsable. Per això, l'acord de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica i la Séquia Real del Xúquer de derivar a l'Albufera l'estalvi d'aigua per la modernització de regadius per a garantir una aportació de qualitat que contribueixi de manera efectiva a la recuperació del bon estat ecològic de l'aiguamoll, sembla una bona notícia en principi.

L'Albufera de València, tal com la coneixem avui dia, està íntimament lligada a la Séquia Real. Les seves aportacions d'aigua dolça sobrants del reg a l'Albufera, a partir del segle XVIII, van transformar un llac d'aigua salobre en un llac succint d'aigua dolça, dominat per espesses prades submergides de macròfits i extensos canyissars. Per tant, el Parc Natural i l'arrossar depenen del cabal ecològic suficient i de la gestió de l'aigua del Xúquer per a conservar la gran diversitat d'hàbitats i vegetació que avui alberga. Un aiguamoll d'especial importància per als ocells, ja que està situat en la confluència de les principals rutes migratòries entre Europa i Àfrica, i que va adquirir el règim jurídic de Parc Natural per decret de la Generalitat Valenciana de 8 de juliol de 1986. Pertanyent a la Xarxa Natura 2000, la xarxa d'espais més rellevants per a la conservació de la biodiversitat d'Europa, declarada com a Zona d'especial protecció de les Aus (ZEPA) en 1990, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC) des de 2006 i amb diverses Microreserves de Flora i Reserves de Fauna, la qual cosa fa que la seva preservació sigui fonamental en l'àmbit conservacionista europeu.

Pla Hidrològic de conca 2021-2027

Durant el 2020 es va desenvolupar el període de consulta pública que ha de culminar amb l'elaboració del Pla Hidrològic del Xúquer 2021-2027, incorporant els requeriments de la Directiva Marc de l'Aigua, i que regirà la gestió de l'aigua del Xúquer durant els pròxims sis anys. Un procés llarg que culminarà a principis de 2022 amb la seva aprovació i notificació a Europa.

Finalitzat el període de consultes sobre l'Esquema de Temes Importants (ETI), peça clau en aquest procés de planificació, es produïa un fet històric. Les organitzacions cíviques i ecologistes amb representació al Consell de l'Aigua de la Demarcació del Xúquer van donar un vot de confiança crític amb la seva abstenció a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Era la primera vegada des de l'inici de la planificació hidrològica, emparada per l'aprovació de la Directiva Marc de l'aigua en 2000, que els representants ecologistes no es posicionen en contra dels documents de planificació presentats per la CHX. Amb aquesta abstenció crítica les organitzacions cíviques i ecologistes reconeixien l'acostament dels documents redactats per l'Oficina de Planificació Hidrològica a les exigències d'una política de l'aigua orientada a la protecció dels ecosistemes aquàtics i la promoció de l'ús sostenible de l'aigua.

A pesar que les organitzacions ecologistes van valorar positivament la millora de la qualitat del procés de participació pública, l'atenció a la deterioració hidromorfològic o la voluntat d'establir un règim de cabals ecològics que contribueixi eficaçment a la recuperació de la qualitat ecològica de rius i llacs, hi ha fins i tot temes en els quals no hi ha consens. Per als ecologistes alguns elements estratègics no estan resolts de manera satisfactòria, raó per la qual esperen la redacció final del Pla Hidrològic 2021-2027 per a revisar la seva posició.

Obres de Modernització del Regadiu

Entre els temes sense acord, pels quals es van abstenir els conservacionistes i no van donar el seu vot positiu, està la necessitat d'avaluació de l'impacte ambiental de les obres de modernització de regadiu proposades i el condicionament estricte de destinar els cabals estalviats a les necessitats de rius, llacs i aqüífers; La concreció del règim de cabals ecològics en totes les masses d'aigua que garanteixi la seva eficàcia en la recuperació de l'estat ecològic de rius i llacs; i l'aplicació del principi de precaució en les mesures sotmeses a estudis mentre aquestes no es finalitzen i es defineixin les mesures ajornades.

La polèmica sorgeix per l'impacte de la Modernització del Regadiu en la disminució d'aportacions d'aigua que rep l'Albufera de València a conseqüència d'aquesta modernització i la compensació que l'Albufera rebria per aquest minvament en les seves aportacions hídriques. Un punt que posaven en qüestió en les al·legacions l'ETI, tant la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, com l'Ajuntament de València, que sol·licitava 70 Hm³/any enfront dels 30 que marca el Pla. Després de reunir-se l'Ajuntament i la Conselleria amb els regants de la Séquia Real, totes dues administracions van donar suport a la postura dels regants que es negaven a pujar la quantitat que marcava el Pla, malgrat que el mateix pla i l'informe del Servei de Gestió d'Espais Naturals Protegits de la mateixa Conselleria reconeixen que la modernització restarà recursos al parc, per la qual cosa aquesta assignació suposaria únicament una compensació per l'actuació. Això és, en cap cas es podrien entendre com a més aportacions hídriques de les que ja li arribaven a l'Albufera amb el reg tradicional a manta, que conformen una part molt important de les aportacions hídriques a l'ecosistema de l'aiguamoll.

Una Albufera en què, segons els informes de la mateixa CHX, el volum global de retorns de reg superficial i subterrani que arriben a l'Albufera procedents dels regadius dels sistemes Xúquer i Túria va decréixer notablement des dels anys 70 del segle passat fins a l'inici del present segle. Un ecosistema fortament antropitzat en què l'aportació d'aigua del Túria, la major part dels anys inexistent, arriba al Parc carregat d'aigües residuals urbanes pel fet que encara no s'ha posat en marxa el bypass de la séquia de Favara i la solució a la problemàtica del Col·lector Oest, segons recull l'Informe del Servei de Gestió d'Espais Naturals Protegits al document ETI.

No supeditar el cabal ecològic a l'estalvi de la modernització

En un comunicat conjunt de les organitzacions Acció Ecologista Agró, ADIRA, AEMS-Ríos amb Vida, La Caterva, Centre Ibèric de Restauració Fluvial (CIREF), Ecologistes en Acció del País Valencià, Fundació Nova Cultura de l'Aigua, Intersindical Valenciana, SEO/BirdLife, Túria Verd i Xúquer Viu, manifestaven que "l'Albufera necessita una aportació directa d'aigua del Xúquer de bona qualitat no condicionada a la modernització dels regadius. No es pot hipotecar el necessari increment dels cabals de l'Albufera per a aconseguir el bon estat ecològic, a la modernització dels regadius de la Séquia Real del Xúquer. Els estalvis de la modernització dels regadius han d'anar íntegrament a finalitats ambientals del Xúquer i de l'Albufera amb l'objectiu de compensar els cabals perduts. Per això ha de desaparèixer del Pla Hidrològic la següent referència: "Els recursos excedents, inclosos estalvis procedents de la modernització de regadius de la Ribera del Xúquer, podran aprofitar-se per a pal·liar la sobreexplotació d'aqüífers i dèficit de proveïments de l'àrea del Vinalopó-Alacantí i Marina Baja".

Potser per això la consellera, després de la reunió dels regants, va apuntar la necessitat manifesta d'incrementar les aportacions del Xúquer a l'Albufera: "Les al·legacions defensen la inclusió de cabals ecològics que cobreixin les necessitats hídriques de l'aiguamoll... Entenem que la modernització és un element més però no l'únic per a cobrir la demanda". Mollà va assenyalar que aquest criteri, que vincula la modernització del regadiu a la reserva directa d'aigua per a l'aiguamoll, "ha de quedar reflectit clarament en la planificació de la demarcació hidrològica del Xúquer".

La modernització del reg

La modernització del reg de l'Albufera comença l'any 1999 quan la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació va aprovar el Pla d'Obres d'Interès General per a la Modernització del Regadiu de la Séquia Real del Xúquer. L'any 2000 la Llei del Pla Hidrològic Nacional, Llei 10/ 2001, les va incloure en el seu Annex II, ratificant l'interès general de les obres, la qual cosa donava llum verda a la inversió amb fons públics. Finalment, l'any 2001 se signa el Conveni d'Alarcón. Les entitats integrades en la Unitat Sindical d'Usuaris del Xúquer (USUJ) propietaris de l'Embassament d'Alarcón, ja que van costejar íntegrament la construcció, va cedir l'ús i explotació de l'embassament al Ministeri, fixant una reserva d'aigua en l'embassament a favor seu per a garantir els seus drets prioritaris a l'aigua del Xúquer. A canvi el Ministeri va assumir el compromís d'afrontar la modernització dels regadius integrats en USUJ.

La modernització és una gran obra que consisteix en la implantació del reg localitzat en zones de cítrics i horta i la modernització de la zona d'arrossars. A dir, canviar el tradicional reg a manta pel de degoteig o localitzat. L'obra milionària afecta a 15.000 Has que es van dividir en 45 Sectors, dels quals 17 ja estan en funcionament, altres 3 pendents de l'execució de les Xarxes de Transport en 2020/2021, i 25 fins i tot pendents. Els diners públics invertits fins ara en la Xarxa en alta, Xarxa de transport i xarxa de distribució és de 200,5 milions d'Euros i s'estima que les obres que queden per executar costen altres 120 milions, que s'invertiran per part de tres administracions implicades, l'Administració General de l'Estat, el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO) a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.

Les organitzacions ecologistes, abans esmentades, sostenen que la majoria d'aquestes actuacions, xarxa de transport i de distribució, no compten amb una avaluació ambiental per part de l'administració competent, per la qual cosa no apareix detallat en cap resolució les mesures compensatòries i correctores que s'han de realitzar per a reduir i conèixer l'impacte ambiental que aquestes actuacions tindrien en les masses d'aigua, especialment en aquelles que compten amb importants figures de protecció. Els ecologistes mantenen que caldria mantenir el reg tradicional almenys al voltant de les zones humides, fonamentalment l'Albufera i les marjals. En el cas del parc natural de l'Albufera no s'hauria de continuar amb les transformacions dels regs tradicionals en cap sector per sota de la confluència del Magre. Això implicaria que 19 dels 25 sectors pendents d'executar, una superfície equivalent a 5.663,02 ha, s'haurien de mantenir, o almenys, la seva execució anar prèviament avaluada ambientalment per a tenir una idea dels impactes que pot sofrir l'ecosistema de l'Albufera i del riu Xúquer enfront d'aquestes transformacions. I es pregunten per què no es realitza un estudi complet de la transformació del reg per degoteig de tota la superfície transformada i per transformar i l'afecció que això pot tenir en les aigües subterrànies i superficials.

És la modernització del regadiu ecològica?

La modernització del regadiu es contempla en el Pla Hidrològic de la Demarcació del Xúquer vigent com una mesura de caràcter ambiental perquè estàlvia aigua. I així ho venen també els regants, que consideren que és un missatge populista dir que el problema de l'Albufera és la falta d'aigua i consideren que no és quantitat, sinó qualitat d'aigua el que necessita l'Albufera. Per a ells l'estat ecològic de l'Albufera és degut a la contaminació de les aigües residuals i retreuen a l'Ajuntament de València que no escometi les obres d'execució de les actuacions de sanejament que estan pendents i sense finalitzar i recomanen el dragatge de les zones del llac més reblertes.

Però els ecologistes no ho veuen del tot així. Per a ells la modernització suposarà la transformació completament el paisatge agrícola de la Ribera del Xúquer i la manera de fer agricultura. Mantenen que la modernització anul·la completament l'opció de realitzar cultiu ecològic i que l'aplicació centralitzada de fertilitzants i pesticides donarà poc control sobre aquests als agricultors, que a més hauran de costejar-se l'adaptació en els seus propis camps.

Consideren que el canvi a reg per degoteig pot tenir una afecció ambiental molt important, ja que el reg per degoteig i la falta de recàrrega de l'aqüífer, provocarà un augment de la concentració de nitrats en l'aigua, fet que pot provocar greus problemes ambientals i de salut. Per a renovar l'aigua de l'aqüífer, segons els ecologistes, fa falta que li entre aigua neta i en quantitat, que és l'única forma que la concentració de nitrats en l'aigua pot arribar a nivells acceptables, el mateix que necessita l'Albufera. A més, creuen que es perdrà una gran biodiversitat al perder humitat la terra i dificultar la vida de moltes espècies de fauna i plantes associades a aquests ecosistemes d'horta.

Un tema complex però urgent de resoldre

L'Aigua de l'Albufera és un tema polèmic i complex que requereix l'enteniment de multitud d'actors que en molts casos tenen interessos econòmics i que està condicionat a drets històrics sobre l'ús de l'aigua. Però és el moment de mirar al futur, adaptar-se a les noves circumstàncies i concentrar esforços a garantir que la millora que ha experimentat l'Albufera de València, des del seu col·lapse en els anys 70 i 80 del passat segle, es consolidi i millori. Més si cap amb la incertesa hídrica que es pronostica per als pròxims anys a causa del canvi climàtic, que podria provocar a la Comunitat Valenciana un significatiu augment de la intensitat, magnitud i durada de les sequeres, com vaticinen diferents estudis científics. Val la pena conservar en bon estat l'Albufera de València, en general tots els aiguamolls, i valorar els beneficis ecosistèmics que aporten a l'economia i salut dels ciutadans. Hem vist que modificar o maltractar els ecosistemes naturals pot portar-nos a estadis pitjors del que estem vivint amb la pandèmia global.

Etiquetes