El paper de les dones davant l’emergència climàtica va protagonitzar el debat ‘Women for Earth’, emmarcat en el Fòrum Social de la passada edició del Festival Rototom Sunsplash. En la conversa, van participar com a ponents Gemma Barricarte, una de les portaveus de Fridays For Future a Barcelona i estudiant d’Arquitectura, i Yayo Herrero, antropòloga, enginyera agrícola, professora de la càtedra Unesco d’Educació Ambiental i Desenvolupament  Sostenible, moderades per la nostra companya, Kristin Suleng.

“Hem de lluitar per la justícia climàtica. Estem a la vora de l'abisme, prop del punt de no retorn climàtic. Tots hauríem de dir-nos que estan hipotecant el nostre futur i actuar. Però ningú percep l'emergència. Hi ha un abisme entre el que diem i el que fem”, sosté Barricarte.

No n'hi ha prou amb dir no

En referència al llibre, No n'hi ha prou amb dir no, de Naomi Klein, la jove activista assenyala que s’ha provocat “de forma deliberada la desorientació de la societat per a generar una crisi després d'una altra, i s'estan utilitzant tàctiques de xoc dissenyades per a forçar polítiques que arruïnaran a la gent, el medi ambient, l'economia i la nostra seguretat”. “Les grans empreses i lobbies, apunta Barricarte, que són els causants del problema no poden ser els que oferisca la solució. Controlar als que controlen el món requereix que entenem el nostre poder, les nostres fortaleses i els límits que hi podem posar. L’instrument més potent és el de dir no, la desobediència civil. Cada cop que diem no al poder corporatiu, estem limitant aquest poder”, subratlla la portaveu de Fridays For Future a Barcelona.

  Gemma Barricarte, Kristin Suleng i Yayo Herrero en el Fòrum Social del Rototom Sunsplash.

Qui alimenta realment al món?

Durant la conversa, les participants recordaren l’últim llibre de Vandana Shiva, lluitadora ecofeminista, filòsofa, doctora en física i escriptora, Qui alimenta realment al món?, on explica que les dones són les llevadores de l’agricultura i que el capitalisme patriarcal i el colonialisme són fam, malnutrició i depravació. “El capitalisme ens ha volgut fer creure que els dos elements més importants de la nostra vida, la terra i les dones, no produeixen res. Aquesta creença ens ha dut a la crisi. Reconèixer les capacitats de la natura i de les dones introdueix la possibilitat de que existisca un sistema no violent de prosperitat i benestar per a tots. És necessari pel futur”, assenyala Herrero, qui en el seu torn va definir l’ecofeminisme com “posar la vida al centre de tot”, i que s’ha encomanat a les dones les que siguen les que lluiten “per arribar a fi de mes i perquè no arribe la fi del món”.  

 La economia i la política han declarat la guerra a la vida

“Hui, la economia i la política han declarat la guerra a la vida. Molts recursos de la natura tenen límits físics. No es pot plantejar créixer de forma il·limitada sobre un sistema que té els recursos limitats, tret que s’estigui fent una guerra contra la vida. Per aquest motiu és absurd que hi haja opcions polítiques que esperen superar la crisi econòmica i ecològica mitjançant el creixement. Hem de combatre el capitalisme verd i les falses solucions perquè fan que la gent s’enganye. Les dones que fan el “servei familiar obligatori” (la criança, la neteja, la cuina, les cures) saben que som interdependents, que necessitem viure en comunitat, no estar soles i que per a sostenir la vida cal posar la vida al centre. Però tenim societats orientades al poder econòmic, que posen el lucre al centre. Totes les guerres que hi ha al món són guerres de saqueig”, observa Herrero.

En la seua intervenció, Herrero va afirmar, en referència al terme ‘sostenibilitat’, una de les expressions que ha posat de moda els últims anys el capitalisme verd, que no cal sostenir el planeta, perquè el planeta es sosté sol. “Viurem amb menys, però aquest menys es repartirà millor, i per tant, viurem millor. L’economia actual és un sistema de feixisme territorial. S’utilitzen altres països com a mina o abocador. Això acabarà molt malament. Hem de disputar l’hegemonia política, econòmica, cultural, creant xarxes d’economia solidària com ara la banca ética o els laboratoris d’experiències en contrapoders; hem de subvertir conceptes com la seguretat. La seguretat és no tenir por de viure. La catàstrofe no són les dades. La catàstrofe és no fer res”, conclou Herrero.