Agroecologia vs agroindústria davant la Cimera de Sistemes Alimentaris de l'ONU

Amics de la Terra, CERAI, COAG i Justícia Alimentària sol·liciten al Govern espanyol que no participe en la Cimera de Sistemes Alimentaris 2021 que tindrà lloc a Roma del 25 al 28 de juliol. Denuncien que la Cimera està dominada pels interessos de grans multinacionals, que no es basa en els drets humans i dels pobles i que redissenya la governança mundial des de la perspectiva de les empreses transnacionals. Les organitzacions agràries, socials i ecologistes se sumen a les mobilitzacions internacionals per a desafiar la Cimera, així com als Diàlegs Nacionals i a la precimera de Roma els dies 25, 26 i 27 de juliol

Pla agrari municipal alimentació 1066
Concurs de fotografia castello 1066

Les organitzacions Amics de la Terra, CERAI, COAG i Justícia Alimentària sol·liciten al Govern espanyol que no participe en la Cimera de Sistemes Alimentaris (UNFSS) impulsada per António Guterres, secretari general de Nacions Unides, el mes vinent de setembre a Nova York. Per a les organitzacions "aquesta cimera suposa un intent encobert de deslegitimació dels mecanismes i espais de l'ONU en matèria alimentària, especialment del Comité de Seguretat Alimentària Mundial de les Nacions Unides (CSA), afebleix considerablement el paper dels Estats enfront d'empreses transnacionals i es doblega davant el model financer mundial. A més, aquest procés margina i exclou a les organitzacions de la societat civil, en particular a les organitzacions de productors i productores d'aliments".

Les organitzacions consideren que el Govern d'Espanya no ha de participar ni en la precimera ni en la Cimera de Sistemes Alimentaris que tindrà lloc al setembre a Nova York i, al contrari, ha d'assegurar que la seua representació en les agències amb seu a Roma i en el Comité de Seguretat Alimentària Mundial continue sent central per als debats multilaterals sobre alimentació i agricultura.

Mobilització mundial

Amb això aquestes organitzacions espanyoles s'uneixen a la contramobilització mundial contra els actes previs a la Cimera de les Nacions Unides sobre els Sistemes Alimentaris, del 25 al 28 de juliol de 2021 llançada per les organitzacions de la societat civil i dels pobles indígenes. El Mecanisme de la Societat Civil i els Pobles Indígenes (MSC) per a les relacions amb el Comité de Seguretat Alimentària Mundial (CSA) porta des de 2019 observant el desenvolupament d'organització del cim i enviant-los cartes al Sr. Guterres i a l'Ambaixador Thanawat Tiensin, president del Comité de Seguretat Alimentària Mundial (CSA) de l'ONU, manifestant-los la seua preocupació per la forma en què han evolucionat els preparatius de la Cimera. Els convocants sostenen que la Cimera desvia l'atenció dels veritables problemes als quals s'enfronta el planeta en la cruïlla actual. Per als convocants "la Cimera és fruit d'una associació entre les Nacions Unides i el Fòrum Econòmic Mundial (format per les 1000 empreses més importants del món) i està desproporcionadament influenciada pel sector agró-alimentari industrial, a més de mancar de mecanismes de transparència i responsabilitat".

En una carta dirigida a Guterres, signada per més de 500 organitzacions de tot el món, l'MSC adverteixen que "la Cimera no s'està construint sobre el llegat dels anteriors cims mundials sobre l'alimentació, que estaven clarament ancorades en l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) i van donar lloc a la creació de mecanismes de governança innovadors, inclusius i participatius amb l'objectiu de realitzar el dret a una alimentació adequada per a tots. Afirmen, així mateix, que "l'acord d'associació estratègica del Fòrum Econòmic Mundial (FEM) signat el juny de 2019 llança un núvol sobre la integritat de les Nacions Unides (ONU) com a sistema multilateral".

El cim de l'agroindústria

A més, per a MSC, "el nomenament de la Sra. Agnes Kalibata, actual presidenta de l'Aliança per a una Revolució Verda a Àfrica (AGRA) com la seua Enviada Especial per a la Cimera presenta un clar conflicte d'interessos respecte al propòsit declarat de la Cimera..., ja que AGRA és una aliança que promou els interessos de l'agroindústria. El paper de l'agroindústria en la configuració dels sistemes alimentaris ha estat qüestionat per grans sectors de la població a tot el món i en un cos de recerca en constant augment: empreses transnacionals (ETN) i els inversors que es beneficien de l'agricultura, la pesca i la ramaderia industrials són responsables de la destrucció dels ecosistemes, l'apropiació de terres, aigua i recursos naturals, el soscavament dels mitjans de subsistència dels Pobles Indígenes i de les comunitats rurals, la perpetuació de les condicions de treball d'explotació, la creació de problemes de salut i d'una proporció important de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (GEI)".

Per als convocants de la mobilització "malgrat que la Cimera de les Nacions Unides sobre els Sistemes Alimentaris afirma que és una "Cimera dels pobles" i una Cimera de "solucions", en realitat facilita una major concentració empresarial, fomenta cadenes de valor globalitzades insostenibles i promou la influència de l'agroindústria en les institucions públiques... La Cimera és un intent dels agents corporatius de normalitzar els arranjaments tecnològics ràpids i perjudicials, que no aborden les injustícies estructurals com l'acaparament de terres, territoris i recursos, la pèrdua de biodiversitat i creixent la desigualtat econòmica".

La contracimera

Per a l'organització la solució ja existeix i es diu agricultura agroecològica, un sistema de producció que s'adapta constantment a les necessitats, costums, sòls i climes locals. Com han testificat innombrables experts, asseguren, l'agroecologia millora la nutrició, redueix la pobresa, contribueix a la justícia de gènere, combat el canvi climàtic i enriqueix les terres agrícoles.

La MSC veu urgent "canvi radical en la forma en què produïm i consumim aliments. La crisi de Covid-19 ha exacerbat els profunds problemes estructurals ja existents dels sistemes alimentaris corporatius i cada vegada més globalitzats. Una transformació radical, agroecològica i basada en els drets humans dels sistemes alimentaris és més urgent que mai, cap a la sobirania alimentària, la justícia de gènere, la justícia climàtica, la justícia econòmica i social, la biodiversitat, la salut de les persones i el planeta, condicions prèvies per a una pau duradora".

La contramovilització paral·lela presentarà les realitats de les persones que produeixen aliments en petita escala i, en general, de les persones treballadores, així com les seues visions per a una transformació dels sistemes alimentaris basada en els drets humans i en l'agroecologia. Es destacarà la importància de la sobirania alimentària, l'agricultura sostenible en petita escala, els coneixements tradicionals, els drets als recursos naturals i els drets de les persones treballadores, els pobles indígenes, les dones i les generacions futures. Els debats se centraran en solucions reals: normes vinculants en resposta a l'abús empresarial, la fi de l'ús dels plaguicides i la promoció de l'agroecologia com a ciència, pràctica i moviment.


Etiquetes