A La Carta À Punt Mèdia

És el símbol líquid de l’inframon urbà. L’aigua residual carrega amb l’estigma de tot el que circula per la cloaca. Però l’aigua usada podria ser el nou or negre de l’economia circular. Les aigües residuals són un recurs, no un problema. La clau per a tornar a l’aixeta, en lloc d’embrutar el mar i sobreexplotar rius i embassaments, depén de la gestió. Tot i que algunes estadístiques apunten que la valenciana és l’autonomia que més reutilitza les aigües usades, la falta d’una adequada depuració ha portat Espanya a pagar la major sanció de la història en la Unió Europea. Alguna cosa està fallant...

A més d’un recurs valuós per al desenvolupament sostenible, l’aigua residual és tot un big data. Si les aigües residuals són una font d’informació del que som i el que fem, la gestió de les aigües són també el reflex del model de societat que tenim? Ho abordem en la nova entrega de Samarucdigital.

La major multa a la Unió Europea

La manca d’una depuració adequada ha desencadenat que Espanya haja pagat a Brussel·les la major multa de la seua història, tot arran de la demanda de la Comissió Europea per incomplir la directiva comunitària sobre depuració d'aigües residuals urbanes, que afecta també tres plantes valencianes, les de Benicarló, Peníscola i Teulada-Moraira. Mentre el sistema convencional de depuradores està en qüestió, la pregunta és si estem preparats per a assumir un nou model que aspire a l’economia circular. D’això, en parlem amb José Vicente Benadero, Subdirector General de Planificació i Infraestructures Hidràuliques de la Generalitat Valenciana.

Segons algunes estadístiques, com les dades de la Catedra Aquae, la Comunitat Valenciana està al capdavant en la reutilització de l'aigua residual amb vora el 60 % de l'aigua tractada en les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDAR), que es reutilitza en el reg agrícola, de zones verdes o per a la indústria. I segons les mateixes dades, Espanya encapçala la classificació a Europa. No pareix un tant contradictori, si tenim en compte la demanda de la Comissió Europea?

El big data líquid

Siga l’Antàrtida, Nova York o Castelló, els contaminants de les aigües residuals i el seu tractament són un problema global. L’investigador Félix Hernández és responsable del Grup de Química Analítica en Medi Ambient i Salut Pública, integrat en l'Institut Universitari de Plaguicides i Aigües (IUPA) de la Universitat Jaume I de Castelló. Sense les dades que els investigadors com Hernández recapten sota el microscopi mirant els elements presents en les aigües residuals, no és possible dissenyar accions per a combatre els contaminants que acaben abocats al medi ambient.

La gran depuradora urbana, sense substitut? 

El paradigma de la gran depuradora urbana té una vida llarga per davant, segons Miguel Martín Monerris, investigador de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA) de la Universitat Politècnica de València, expert en l’estudi i desenvolupament dels aiguamolls artificials o construïts, una alternativa als sistemes de depuració convencional i una realitat en municipis com Carrícola, a la Vall d’Albaida. Però és possible aplicar eixos sistemes nous en totes les poblacions? 

Servei o negoci? Les perversions de privatitzar 

Aplicar o no aplicar la depuració natural a les grans poblacions encara representa un debat, i no només entre tècnics. Fátima Campos, professora d’institut, enginyera i investigadora ambiental independent canària, publicava recentement un article d’opinió a el títol La post-verdad de la depuración de aguas en España, en què posa sota la lupa el model privatitzat de la depuració de les aigües residuals. Autora del llibre Huella ecológica del agua industrial, Campos descriu els efectes de deixar en mans privades la gestió de l’aigua residual. L’actual model de depuradores té implicacions ambientals. Realment estem tractant el que paguem? 

El fet d’externalitzar serveis com la gestió de les aigües residuals ha portat a perversions del sistema com les que hem viscut de ben a prop.  El periodista Sergi Pitarch, sotsdirector d'eldiario.es en la Comunitat Valenciana, ha seguit des de la primera línia els casos de corrupció al nostre territori, com va ser el d’Emarsa, el saqueig de la depuradora de Pinedo.

El So de la Natura 97: L’àguila serpentera i la primavera

“Quan comença la sensació primaveral, per sant Josep, les àguiles serperes que van anar a passar l'hivern a Àfrica, tornen als boscos de les nostres muntanyes, on faran de nou els seus enormes nius. I que siga així cada any”, relata Batiste Miguel en el So de la Natura.

La Biblioteca Verda 97: “Crecimiento urbanístico en la zona costera de la Comunidad Valenciana”, Carmen Zornoza

Durant les últimes dècades, el litoral de la Comunitat Valenciana ha patit un ampli procés d'artificialització que ha modificat el seu entorn. L’enginyera Carmen Zornoza, investigadora en formació i membre del Grup d’Investigació Innovació i Desenvolupament Local del departament de Geografia de la Universitat de València,  és autora del llibre Crecimiento urbanístico en la zona costera de la Comunidad Valenciana (1987-2009): Análisis y perspectivas de futuro.