La fam és el símptoma indiscutible de la pobresa extrema. I fam i pobresa augmenten cada any a tot el món, també a Espanya i en la Comunitat Valenciana. Segons l'últim informe de la FAO (SOFI 2018), en el món, 1.400 milions de persones pateixen pobresa extrema i 820 milions desnutrició crònica. No obstant això, un terç dels aliments produïts per al consum humà es perd o es malgasta en el món - aproximadament 1.700 milions de tones a l'any, el cost del qual suposa 936 bilions USD a l'any més de 728 bilions d'euros a l'any. Les pèrdues i desaprofitament produïts a Europa, permetrien alimentar a 200 milions de persones.

És la paradoxa de la societat de consum, que més enllà de proporcionar-nos felicitat i benestar ens enfronta a la desigualtat, la fam i la pobresa. Una pobresa que ja no és llunyana, és ací, ens envolta. Desgraciadament, Espanya i la Comunitat Valenciana suspenen en els principals indicadors de mesurament de la pobresa i desaprofitament d'aliments, i es pressuposa que l'efecte de la Covid19 agreujarà la situació en els pròxims anys quant a la pobresa.

Nivells aterridors de pobresa i exclusió

És vergonyós, o a mi m'ho sembla, que Philip Alston, ex-Relator Especial de les Nacions Unides sobre l'extrema pobresa i els drets humans, en l'informe sobre la seua visita oficial a Espanya enguany, publicat el passat 7 juliol, posara en evidència les polítiques socials del govern central i de les Comunitats Autònomes. Alston va trobar "nivells aterridors de pobresa i exclusió, polítiques governamentals que no arriben a les persones que necessiten suport i nivells escandalosament alts de desigualtat". Per a Aliston la situació amb la pandèmia s'ha empitjorat a Espanya després de la seua visita: "La COVID-19 ha llançat llum sobre les greus deficiències en les polítiques del govern central i les comunitats autònomes per a combatre la pobresa, amb milions de persones que no poden treballar patint per retards en el pagament de prestacions, problemes tècnics i una assistència inadequada". I les xifres li donen la raó.

Espanya i la Comunitat Valenciana suspenen en la lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social

Segons l'informe L'Estat de la Pobresa. Avanç de resultats juliol 2020, elaborat pel European Anti-Poverty Network (EAPN), Plataforma Europea d'Entitats Socials que treballen i lluiten contra la Pobresa i l'Exclusió Social als països membres de la Unió Europea, Espanya va fallar en el compliment dels objectius compromesos en l'Estratègia Europa 2020. No sols no es van reduir, sinó que, al contrari del succeït en la majoria dels països europeus, es van incrementar de manera notable. La taxa de pobresa se situa 4,3 punts percentuals superiors a la mitjana UE i la setena més alta de tots els països membres. Per damunt només estan Bulgària, Romania, Grècia, Letònia, Lituània i Itàlia. L'any 2019, un total d'11.870.000 persones, que suposen el 25,3% de la població espanyola i el 29,5% els xiquets està en Risc de Pobresa i/o Exclusió Social, una de les taxes més altes a Europa. El 50% experimenta dificultats per a arribar a fi de mes i el 4,7% pateix manca material severa el que suposa una mica més de 2,2 milions de persones.

El citat informe situa a la Comunitat Valenciana entre les Autonomies del sud que superen la mitjana Espanyola en la taxa de Risc de Pobresa i/o Exclusió. El 27% de la població està en Risc de Pobresa i/o Exclusió. La manca material severa s'ha incrementat notablement des del 2,9% fins al 4,8%, per damunt 4,7% de la taxa mitjana nacional. Sorprén, vista les taxes de pobresa, que en 2018 els espanyols tiraren al fem 1.339 milions de kg d'aliments i begudes. 8 de cada 10 espanyols van tirar menjar al fem sense consumir-la, segons el Panell de Consum d'Alimentació de 2019 del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Espanya és el seté país de la Unió Europea que més aliments tira al fem, després de Regne Unit, Alemanya, Holanda, França, Polònia i Itàlia.

samarucdigitl.comFont: L'estat de la pobresa. Seguiment de l'indicador de pobresa i exclusió social a Espanya 2008-2019. European Anti-Poverty Network (EAPN)

Desigualtat, amnèsia, nous pobres i canvi climàtic

Aquestes xifres ens parlen d'una gran desigualtat i d'una amnèsia o falta de conscienciació dels més afavorits. Però la situació subjectiva individual que tenim els espanyols és que vivim en el primer món i que som rics. A ningú li agrada ser pobre o passar fam, i polítics i ciutadans preferim mirar cap a un altre costat. Estem molt acostumats a les xifres que en certa manera emmascaren i ens fan permeables la tragèdia. El mateix succeeix amb les xifres del Covid19. Però cal recordar que darrere de les xifres es troben persones. Milions de persones que passen fam o dificultats i milions de persones que malgasten aliments fins i tot sense arribar a utilitzar-los, tal qual es van comprar.

Però en aquesta gran bretxa social alguna cosa s'iguala, el perfil de la persona pobra ha canviat. Una part important de la població pobra està constituïda per persones espanyoles, adultes, amb nivell educatiu mitjà o alt i, a més, amb treball. El 16% tenen educació superior i només el 24,4% de les persones pobres majors de 15 anys està en atur, la conclusió és que la desocupació no defineix a la pobresa. En l'actualitat per contra, segons l'informe de l'EAPN, el grup més nombrós entre els pobres és el de les persones ocupades i una de cada tres persones pobres, majors de 15 anys, treballen, és a dir, disposen d'una ocupació remunerada, però el salari no els permet disposar dels recursos necessaris per a satisfer les seues necessitats bàsiques. Totes aquestes circumstàncies s'agreujaran amb la crisi econòmica de la COVID19.

Així que aquests tres últims dies mundials que hem celebrat últimament (Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d'Aliment, Dia Mundial de l'Alimentació i Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa) són recordatoris d'una realitat terrible que polítics i ciutadans hauríem de mirar de cara i fer-li front si volem viure en una societat sana en l'era POSTCIVID.

Si alguna cosa hauríem d'aprendre de la pandèmia, és que el planeta no suporta l'excés de producció i consum. La pèrdua o malbaratament d'aliments, entre un 25 i un 30% del total que es produeix en el món, és responsable d'entre el 8 i el 10% de totes les emissions d'efecte d'hivernacle que genera l'ésser humà, segons l'últim Informe Especial sobre Canvi Climàtic i Terra de l'IPCC, el panell internacional d'experts que assessoren l'ONU. Un gran impacte mediambiental i sobre el clima, i suposa una pressió innecessària sobre recursos naturals limitats, com la terra i l'aigua.