Des que obrim els ulls de bon matí fins que acabem la jornada, l'aliment està present a incomptables situacions de la nostra vida quotidiana, marcant els ritmes de les activitats personals, laborals i socials que duem a terme. Més enllà del simbolisme que atresora el ritual de compartir taula, l'elecció d'allò que mengem comporta moltes més implicacions del que podem imaginar.

Alimentar-nos és una necessitat primària, tan indispensable com l'aigua i l'oxigen que ens mantenen vius. La diferència és que menjar està lligat a la possibilitat de triar, i no ens referim a resoldre el dilema entre un arròs sec o un melós, sinó a elegir nodrir-nos de manera conscient i responsable.

"Menjar és un acte carregat de significacions, simbolismes, rituals i codis que permeten comunicar una determinada manera de veure la vida i d'estar al món.No som tan sols allò que mengem, sinó que també som com mengem". Carolyn Steel, Ciutats Famolenques.

Poques coses tenen un major poder d'influir de manera sistèmica com allò que mengem: la nostra salut, les relacions personals i socials, l'economia i el territori estan presents al nostre rebost, malgrat que ho oblidem massa sovint. Un oblit causat per la progressiva desconnexió entre productors i consumidors, entre el camp on madura una taronja i la botella de suc ensucrat que trobem a la prestatgeria del supermercat.

Malauradament, el bagatge de coneixements culinaris heretat de generacions anteriors ha anat esvaint-se. Hem deixat de banda el receptari tradicional - Dieta Mediterrània, producte de temporada i cuina de reaprofitament- i l'hem substituït progressivament per infinitat de preparats que la indústria alimentària ens presenta sota reclams atractius com o "alt contingut en proteïna" o "cinc minuts al microones". Si realitzarem una enquesta sobre hàbits alimentaris, resultaria revelador descobrir que la majoria de la població desconeix el sabor d'una borraina o la preparació d'un tombet, però paradoxalment, sap on trobar els millors noodles, muffins i cupcakes del barri, per citar només alguns noms il·lustres de l'Olimp dels ultraprocessats.

Com a membres d'una societat que ha perdut el contacte que subjau a la producció de l'aliment, cal que de tant en tant ens recordem, en veu alta, que els humans no som una cosa diferent del medi ambient. En definitiva, cal emprendre un viatge de tornada cap a nous hàbits alimentaris sostenibles i saludables, que ens apropen de nou al plaer de cuinar a foc lent, des del respecte i l'actitud d'agraïment cap a aquelles persones que adoben la terra, conreen el bancal, pasturen el ramat i pasten el pa.Us proposem un necessari viatge cap al territori, perquè el territori torne a estar en nosaltres.

Les bases per a alimentar-nos de manera equilibrada

Compartim aquest recorregut amb Rosana Fernández, nutricionista i preparadora física a Urbansport Club. Com a professional de la salut, Fernández afirma que cal desaprendre hàbits inadequats i restablir les bases per a alimentar-nos de manera equilibrada, prioritzant la Dieta Mediterrània i tractant d'evitar aquells menjars que contenen additius poc saludables.De la seua mà, analitzem les propietats nutricionals del pa, el vi i la mel.

Productes de forn elaborats exclusivament amb ingredients d'origen biològic

A la primera etapa d'aquest viatge a la recerca d'aliments reals, ens detenim a Castelló de la Plana i compartim taula amb Sergio Gisbert, impulsor de Brod Obrador. Aquest establiment naix amb vocació d'oferir pa i altres productes de forn elaborats exclusivament amb ingredients d'origen biològic, seguint els processos i els temps que requereix aquest aliment essencial.

Vinyes lliures, treballades respectant sempre la terra on creixen

Vinyes lliures, treballades respectant sempre la terra on creixen. Aquesta és la premissa amb què s'elaboren els vins naturals al Celler les Foes, ubicat a les Coves de Vinromà (la Plana Alta). Des de fa més de deu anys, Roger Díaz elabora uns vins fidels a la terra, que mostrenl'expressivitat del sòl a cada collita. Tastem un aliment ancestral i ple de vida, que conté raïm, res més que raïm.

Mel d'alta muntanya elaborada per abelles que viuen i treballen al Mas de la Cambreta

La tercera i última parada d'aquest viatge, ens condueix fins al Parc Natural del Penyagolosa, sostre del territori valencià i tresor de la biodiversitat. Conversem amb Pau Sos, apicultor i titular de Mos de Bresca: mel d'alta muntanya elaborada per abelles que viuen i treballen al Mas de la Cambreta, situat a 1500 metres d'altitud. Assaborim un producte ecològic i ric en propietats nutricionals, obtingut de manera totalment respectuosa amb les abelles i amb l'entorn. Un comiat dolç, energètic i amb compromís ambiental.