Cimeres climàtiques, una necessitat global?

El programa 87 de Samarucdigital analitza les repercussions de la XXV Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de Madrid.

A La Carta À Punt Mèdia

Dos anys han passat des que Samarucdigital començà a nadar per les ones radiofòniques. L’emergència climàtica ha sigut, sense dubte, el denominador comú de les seues sis temporades de vida. Però en les últimes setmanes, el calfament global ha cobrat una presència especial en l’agenda política i mediàtica a Espanya. Tot arran de la Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que tingué lloc a Madrid amb l’objectiu de consolidar els compromisos de l’Acord de París.


La clausura de la COP25 deixa enlaire preguntes que encara no troben resposta, i que ens hem fet moltes vegades en aquest programa. Les cimeres, els acords i les negociacions climàtiques són alguna cosa més que bons propòsits? O ens trobem en una veritable antesala d’accions reals per a combatre el canvi climàtic?

De moment, Europa ha llançat el seu gran Pacte Verd, o Green Deal, aprofitant l’estrena de la nova presidència de la Comissió Europea. Una estratègia adreçada a fer del nostre continent el primer “climàticament neutre”, amb l’objectiu d’emissions zero per a 2050.

Primera cimera per l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic 

Tot i que estava previst realitzar la Cimera sobre el Canvi Climàtic de l’ONU en un primer moment al Brasil, i després a Xile, el trasllat de la COP25 a Madrid ha esdevingut una oportunitat perquè col·lectius, administracions públiques i empreses valencianes hagen compartit les seues iniciatives amb altres agents estatals i internacionals.

Just abans d’arraancar la Cimera a Madrid, el Parlament Europeu declarava l’emergència climàtica, com ja va fer el setembre passat la Generalitat Valenciana. El marc del màxim fòrum internacional del Canvi Climàtic, la COP25, ha servit perquè el Consell valencià presentara de forma internacional, per primera vegada, la seua estratègia de mitigació i adaptació contra l’emergència climàtica, sense perdre de vista que el Mediterrani és un dels epicentres del canvi climàtic. 

Per a valorar la importància de participar en la cimera climàtica, parlem amb Paula Tuzón, Secretària Autonòmica d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica del govern valencià. Tuzón destaca que el trasllat a Madrid ha representat una oportunitat per a difondre i compartir les estratègies locals contra el canvi climàtic. 

A més de significar una oportunitat per a presentar l'estratègia valenciana contra el canvi climàtic, la COP25 ha sigut també un escenari perquè empreses valencianes pogueren exposar i compartir els seus projectes emmarcats en l'economia verda.

És el cas del projecte d'innovació de Greenb2e adreçat a posar en valor les emissions de CO2 que s'eviten en canviar el gasoil per plaques solars a través de la tecnologia 'blockchain', és a dir, crear un 'token' -una unitat de valor- per cada tona de CO2 que s'evita llançar a l'atmosfera. Així, les empreses poden compensar les seues emissions amb la compra de 'tokens' on compradors i venedors poden dur a terme transaccions. Parlem amb Verónica Rodríguez, directora general de Greenb2e.


Educació i justícia climàtica, la cara social

La distribució de la cimera va comptar amb diversos espais de debat i punts de trobada. A diferència de la zona blava, reservada per a les negociacions d’alt nivell de la Convenció, la zona verda de la COP25 correspon a l’espai de conscienciació per a facilitar la participació de la societat civil a través d’activitats sobre transició justa, finances sostenibles, innovació i solucions basades en la natura. 

En eixa zona verda, s’hi va presentar el Pla d'Acció d'Educació Ambiental per a la Sostenibilitat, impulsat pel Ministeri per a la Transició Ecològica. A eixa presentació hi va assistir Serafín Huertas, tècnic en educació ambiental del Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV) i representant del col·lectiu EA26.

 Serafín Huertas, tècnic en educació ambiental del Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV) i representant del col·lectiu EA26

A més de qüestionar la capacitat de les cimeres climàtiques per a impulsar accions reals, la justícia climàtica va centrar les demandes de la Cimera Social pel Clima, o contracimera, amb l’objectiu d’aconseguir una transició ecològica inclusiva. Hi va participar el nostre segon convidat, Rafa Villalba, membre del col·lectiu València en Bici.

 Rafa Villalba, membre del col·lectiu València en Bici.

Una oportunitat internacional per a les iniciatives locals

En la zona blava de la COP25, l’espai destinat a les negociacions d’alt nivell de la Cimera sobre el Canvi Climàtic, hi va participar Silvia Martínez Rocher, col·laboradora de Fundació Enrique Montoliu - Fundem, dedicada a la conservació de la naturalesa, per a departir sobre la mobilització de l’àmbit de la gestió del patrimoni natural per l’acció climàtica. Amb ella abordem la rellevància, per a una fundació local, de participar en un fòrum climàtic internacional.

 Silvia Martínez Rocher, col·laboradora de Fundació Enrique Montoliu - Fundem

El So de la Natura 87: Pingüí de cara blanca (Eudyptes schlegeli)

El canvi climàtic, el major repte global que tenim com a espècie, no entén de fronteres. Per això el So de la Natura de Batiste Miguel té molts quilòmetres de distància. 


“Era l'any 2000 quan vaig gravar aquest so a la colònia antàrtica de pingüí de cara blanca. En eixe moment teníem una preocupació a escala planetària: el forat de la capa d'ozó, que amenaçava especialment eixes terres del Sud. La resposta internacional va ser contundent i com a conseqüència, hui, el forat s'ha reduït considerablement. És un bon exemple de com hem d'afrontar el canvi climàtic, encara que ara la situació és més difícil d'abordar. Amb el petroli hi hem topat”, relata el nostre col·laborador.

Finestra del Samaruc 87: Marian Sintes, Bicifestació pel Clima a Madrid

En paral·lel a l’organització oficial de la Cimera contra el Canvi Climàtic, l’alternativa a la COP25, anomenada Cimera Social pel Clima, ens ha deixat gravada una imatge ben simbòlica: la del Passeig madrileny de la Castellana plena de bicicletes per a dur a terme la Bicifestació pel Clima. Una de les ‘bicifestants’ va ser Marian Sintes, del moviment València en Bici, col·lectiu que va recórrer vora 400 quilòmetres per a assistir a la contracimera de Madrid.


Biblioteca Verda 87: Escrits de ciència: per un món sostenible

De canvi climàtic, i de les cimeres infructuoses, ja en parlava fa anys el divulgador i activista Pere Bausà, professor de Ciències Naturals a l’Institut d’Ensenyament Secundari Ramon Cid de Benicarló que ens va deixar l’any 2018. El seu col·lega, el professor Josep Lluís Segura, ens fa un resum del títol Escrits de ciència: per un món sostenible, un llibre-homenatge que recull els articles de ciència i medi ambient que va publicar durant els anys 2001 i 2010, sobre mobilitat urbana, energia, consum i contaminació, temes ben vigents en l’agenda climàtica actual. 


Etiquetes