Coronavirus, la vida interconnectada?
En moments de crisi global, cal repensar la nostra relació amb l’entorn o és contraproduent per a l’ambientalisme? L’entrega 99 de Samarucdigital reflexiona sobre els debats entorn al paper de la nostra espècie en la biosfera davant de la globalització.
A La Carta À Punt Mèdia
El coronavirus planteja una gran qüestió: la naturalesa, realment, ens està enviant un missatge?
Davant de la pandèmia, per a uns, no és moment de passar llista a la nostra responsabilitat sobre l’emergència climàtica. Per a altres, en canvi, és una prova de la hipòtesi Gaia, sobre el planeta com a un superorganisme viu que modifica la seua composició per a sobreviure. La crisi obri un temps per a repensar el nostre paper davant del medi ambient, però és moment de fer-se preguntes, més que de trobar respostes.
Estem abusant tant dels recursos, que el coronavirus és una forma de rebel·lia de la Terra? O és contraproduent pensar en les lliçons de la naturalesa davant de la crisi sanitària?
Canvis de conducta, coronavirus versus crisi climàtica
La vida està interconnectada. No és perquè en aquests moments de crisi sanitària estiguem més que mai connectats a les xarxes socials i les videoconferències. El coronavirus és una oportunitat per a fer moltes lectures sobre la nostra existència i les nostres actituds. També per a repensar les nostres relacions amb l’entorn. I res millor que recórrer a la filosofia per a plantejar-nos les preguntes idònies.
Per què som capaços d’adaptar-nos a les alarmes de crisis sanitàries, i no a les recomanacions per a amortiguar l’emergència climàtica? Parlem amb Daniel Innerarity, catedràtic de filosofia política i social, investigador de la Fundació Basca per a la Ciència, l’IKERBASQUE, a la Universitat del País Basc, i director de l’Institut de Governança Democràtica.
“El més destacable és com la crisi pel coronavirus ha modificat la nostra conducta i, en canvi, les crisis climàtiques, amb major incidència sobre les nostres vides, no està portant a canviar el nostre comportament. La causalitat entre canvi climàtic i mort, desertificació, contaminació o el drama de la migració al Mediterrani representa una connexió més laxa i difícil d'identificar, perquè només som capaços d'atendre a allò més immediat. Les qüestions ambientals ens concerneixen a tots, no sols als ambientalistes. Les grans qüestions de la Humanitat no són patrimoni d'un grup social, ens han d'involucrar a tots”, sosté Innerarity.
Confinament i comportament animal
La fauna guanya terreny arran del coronavirus i el confinament humà. És una afirmació constant aquestes setmanes de replagement a casa. Però, és certa? Li hem preguntat a Pascual López, expert en aus de rapinya, professor d’Ecologia a la Universitat de València i membre del Grup de Vertebrats Terrestres de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva.
Tot i que el confinament permet gaudir del paisatge urbà, accions com donar de menjar als ocells no és una bona idea. Ho explica el biòleg Pablo Vera, membre de SEO/BirdLife.
El turisme ambiental, afectat pel confinament
Les empreses de turisme ambiental també representen un sector afectat pel confinament. Ens ho expliquen Belén Salvador, de l’empresa de turisme responsable Itinerantur, de Castelló, i secretària de CV Activa, l’Associació de Turisme Actiu de la Comunitat Valenciana, i Virgilio Beltrán, membre d’ACTIO Birding i de l'Associació de Guies Birding de la Comunitat Valenciana.
El coronavirus i la globalització
El coronavirus suscita reflexions vers la globalització. Conversem amb Paco Tortosa, doctor Geografia, llaurador, fotògraf i divulgador, per a abordar la pandèmia des de la perspectiva de les relacions econòmiques i socials globals sobre l’entorn, l’agricultura i la mobilitat.
“Tant de bo quan isquem d’aquesta crisi es deixe de viatjar banalment a qualsevol punt del planeta. Cal reduir un 70 % dels viatges internacionals. La meitat dels valencians que van a l’Himàlaia no han conegut el Caroig. Els desplaçaments en avió són un exemple dels abusos de la globalització”, assenyala Tortosa.
Economia de reconstrucció i transició, l’era post Covid-19
La pandèmia de la Covid-19 posa contra les cordes no només els sistemes sanitaris arreu del món, també l’economia global. Després d’una dècada convulsa, quina serà la nova situació després del coronavirus? Els moviments i les accions ambientalistes n'eixiran reforçades?
Parlem amb Emilio Santiago, activista i antropòleg social, especialitzat en els processos socials de transició cap a la sostenibilitat, i coautor d’un article recent, Mundo agotado, prueba 1: coronavirus, publicat en el web de l’Institut d’Estudis Culturals i Canvi Social.
“Fa 40 anys que vivim per sobre de les nostres possibilitats biosfèriques. Multiplicar la pressió sobre els espais naturals accelera el salt dels patògens d'unes espècies a unes altres. El consum gastronòmic d'algunes espècies en determinades cultures pot contribuir al problema, però no més que les macrogranges de ramaderia intensiva que tant abunden al nostre país. La crisi obri una finestra d'oportunitat per a una economia de reconstrucció unida a una transició ecològica socialment justa. Certs discursos ecologistes pequen d'ingenuïtat o oportunisme en defensar que la crisi tindrà un efecte ecològic pedagògic, per exemple, amb imatges de la reducció de la contaminació atmosfèrica. És un error enfocar-ho així quan molta gent està sofrint en aquests moments”, observa aquest antropòleg social.
Dret animal, confinament i relacions amb la biodiversitat
La jurista alacantina, Marita Giménez Candela, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona i experta en dret ambiental, descriu les repercussions del coronavirus en la redefinició de les nostres relacions amb la biodiversitat, tant en matèria d’accions com de normatives de reconeixements dels drets de les espècies.
“La nostra actitud està canviant, tenim més sensibilitat, però les nostres lleis també han de canviar. La tradició, en la qual es basen costums com consumir certes espècies d'animals, mai pot justificar un tracte inadequat a la naturalesa. La mesura de deixar passejar als gossos, que no són vectors de la malaltia, com a excepció en el decret de l'estat d'alarma suposa un canvi en la sensibilitat cap al dret animal”, celebra Giménez Candela, directora del Centre Internacional de Dret Animal i Polítiques Públiques, l’ICALP, la revista del qual, “Derecho Animal, Forum of Animal Law Studies”, ha publicat recentment el primer article des del món acadèmic sobre les implicacions del coronavirus en la legislació internacional de protecció de la biodiversitat.
El “So de la Natura” 99: L’os bru
“Quan l'ambient esdevé hostil, molts éssers vius adopten una estratègia eficaç: baixar l'activitat i economitzar recursos. Així, quan torna la bonança, els queden recursos per a poder reviscolar”, relata Batiste Miguel en el So de la Natura.
La “Biblioteca Verda” 99: “Les grans epidèmies modernes”, Salvador Macip
La informació que arriba al públic sobre les epidèmies no només és deficient, sinó que provoca malentesos perillosos. La Covid-19 no és la primera pandèmia de l'era moderna. El metge, investigador i divulgador Salvador Macip ens presenta el seu llibre Les grans epidèmies modernes. La lluita de l'home contra els enemics invisibles.
Articles relacionats
