De Benitatxell a La Granadella, l’últim paradís
Caminar allà on la muntanya es troba amb la mar és un regal que només pot donar-te la pràctica del senderisme. Ho hem pogut fer a la Marina Alta, en el terme de Xàbia amb Benitatxell. El parc forestal de la Granadella és un reducte del litoral de la comarca que s’ha salvat de la pressió urbanística. A través d’un barranc arribem a una cala idíl·lica que amaga un castell. La Granadella és un dels últims paradisos de la nostra costa.
L’excursió comença a la falda del Puig de la Llorença, des de la turística urbanització Cumbres del Sol de Benitatxell. Comencem la ruta per una pista forestal que ens condueix a través del Parc Forestal de la Granadella, un pulmó verd de prop de 700 hectàrees on predominen els matolls baixos.
Sorprén també com d’escarpat és el territori en esta franja litoral, solcada per nombrosos barrancs que vénen a confluir a la Cala Granadella. Ens dirigim a este santuari de l’estiueig a través del barranc d’Horxelles que, junt al de Teuleria i el Gurugú, aporten els sediments necessaris perquè es mantinga este singular espai costaner.
Del barranc a la Granadella
Abandonem la pista forestal que ens ha servit de guia per endinsar-nos barranc avall fins arribar a la mar. Hem deixat el confort d’una pista ampla per caminar damunt de pedres arrodonides pel pas de l’aigua. La vegetació es fa més esplendorosa a mesura que avancem. Garroferes, olivarda, llentiscle o murta són algunes de les espècies que ens sorprenen.
Vora de la platja de la Granadella, s’obri el paisatge i es descobreix el bosc mediterrani. Un forn de calç és el signe evident que ací hi havia vida més enllà del turisme que va desembarcar avançada la segona meitat del segle XX. Per això, trobar esta cala deserta és un privilegi reservat als mesos de fred.
El castell de la Granadella
Després de delectar-nos amb el paisatge que ofereix la cala, reculem uns metres per agafar una senda marinera que ens condueix al Castell de la Granadella. Es tracta d’una xicoteta fortificació construïda al segle XVIII, amb el parament exterior folrat de pedra tosca i que va estar ocupada per una guarnició de tres soldats i dos canons de bronze.
Dinem als peus del castell i, en acabar, tornem a través d’una costeruda senda que ens regala grans vistes dels penya-segats que s’allarguen fins la punta de Moraira. Quan per fi estem en el punt més alt, trobem un mirador i una pista forestal que ens retorna al lloc d’origen.
