Desigualtat ambiental

Les diferències entre el nord i el sud, els costos dels sistemes productius per a l’entorn i els drets ambientals centren el programa 58 de ‘Samarucdigital’

A La Carta À Punt Mèdia

Darrerament, moltes veus assenyalen que el terme sostenibilitat està cada vegada més buit en perdre el seu contingut semàntic per excés d’ús i per vincular-lo a aspectes economicistes. Els experts tendeixen a parlar d’equilibris que s’han trencat amb el canvi global i climàtic: equilibris ecològics, climàtics i socioeconòmics. Tenim clar que hem d’avançar en el canvi de model econòmic i social, en un canvi de comportament a molts nivells: consum de productes de proximitat, reducció del consum de carn bovina, ús del transport públic, migració a l’energia verda, entre d’altres. Però, què passa amb el 30% de la població que a casa nostra està en risc de pobresa o exclusió social? Pot adaptar-se als canvis necessaris? 

Ací hi ha una escletxa de discriminació de la qual volem parlar a la nova entrega de ‘Samarucdigital’. Si obrim l’objectiu i anem a la visió global, ens preguntem si és igual ser home, blanc i valencià que ser dona, pobra i viure a un país africà o a l’Amèrica del Sud, on un gran nombre d’activistes del medi ambient han perdut la vida o l’han vista amenaçada. També en el medi ambient trobem discriminacions i d’elles parlem amb els següents convidats. 

Entrevista amb Nacho Lacomba

No tota la societat s'enfronta per igual als riscos del clima ni al benestar ambiental. Davant el desafiament de l'escalfament global, la desigualtat ambiental constitueix un dels grans reptes de la humanitat. Les diferències entre els diversos grups socials a l'hora d'afrontar situacions de vulnerabilitat ambiental i d'accedir als béns ambientals com l'aire pur, l'aigua neta o les zones verdes, afecten la distribució desigual de la renda i de l'accés als béns públics. Així, el desequilibri social emana de la desigualtat ambiental, i ambdues causen problemes com l'exclusió social, la qual allunya a una bona part de la ciutadania dels processos de presa de decisions.

Nacho Lacomba és biòleg, cap de servei de la Regidoria d’Energies Renovables i Canvi Climàtic de València i, com a tal, participa en ‘València canvia pel clima’. A més, és degà del Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana. Ha estat, per motius de treball, a diferents països. Per exemple, a l’Uruguai va gestionar durant uns anys una reserva de la biosfera de 5 milions d’hectàrees i ha recorregut països com Moçambic o el Marroc, entre molts d’altres.

Nacho Lacomba, degà del Col·legi Oficial de Biòlegs de la CV

Entrevista amb Cristina Ramón

Cristina Ramón és membre de la Coordinadora Valenciana d’ONGDs i tècnica de cooperació de projectes de desenvolupament i sensibilització de l’ONG Ecosol. Ella és llicenciada en Ciències Físiques, màster en Cooperació per al Desenvolupament i màster en Codesenvolupament i Moviments Migratoris per la Universitat de València. Porta més de quinze anys en cooperació internacional. 

Cristina Ramón, membre de la junta directiva de la Coordinadora Valenciana de ONGD

Entrevista amb Pepe Talaverano

Parlem d’energies verdes, no contaminants. Està clar que s’ha d’anar a elles, però no tots saben com. Aquells que havien invertit en granges solars, van quebrar per culpa de l’anterior govern, i la major part de les seues instal·lacions han anat a parar a les grans elèctriques que compraren a baix preu en subhastes. Per conéixer els passos que cal donar perquè apostem per l’energia verda, fent front a les desigualtats, comptem amb la participació de Pepe Talaverano, enginyer industrial i coordinador de la Plataforma Per un Nou Model Energètic.

Pepe Talaverano, coordinador de la plataforma Per un Nou Model Energètic

Tertúlia amb Nacho Lacomba, Cristina Ramón i Pepe Talaverano

Les migracions climàtiques, la persecució contra els defensors dels drets ambientals en diverses parts del món i la deslocalització de les empreses formen part del temps de la tertúlia. Reis Juan, Batiste Miguel i Kristin Suleng conversen amb els convidats del programa per aprofundir en allò que simbolitzen les societats distòpiques com les de “Fahrenheit 451”, “Gattaca” o “Minority Report”. En totes elles, trobem falsos mons ideals, en els quals s’ha arribat a la pau a canvi de renunciar als sentiments, a les relacions físiques, a la llibertat i tantes altres coses. Intentem caminar cap a un canvi de model que ens permeta adaptar-nos al canvi global i climàtic, però no sabem fins a quin punt hi ha una part de la població que corre el perill de quedar-se fora, com a les societats distòpiques de la ficció. 

La Punta (Valencia) Foto:Fernando Bellon

La Biblioteca Verda

A la ‘Biblioteca Verda’ incorporem un autor de la casa. Fèlix Tena, qui durant molt de temps va ser membre de ‘Samarucdigital’, ara redactor d’À Punt Mèdia, publicava fa uns mesos el llibre “Un món sostenible”. Li hem demanat a Fèlix que ens faça un tast.


La Finestra del Samaruc

Cada setmana, obrim la ‘Finestra del Samaruc’ al paisatge més estimat de personalitats de la cultura i el saber de la Comunitat Valenciana. A la nova entrega de ‘Samarucdigital’, el professor de Filosofia de l’IES Les Alfàbegues de Bétera, Ángel Vallejo, ens porta a la serra Calderona. 


El So de la Natura

El nostre company, Batiste Miguel, ens porta el ‘So de la Natura’ com cada setmana.


Etiquetes