A La Carta À Punt Mèdia

La bretxa de gènere existeix en diversos àmbits de la vida, també en la crisi climàtica. És en les dones on recauen més els efectes perjudicials de l’emergència climàtica, tot i ser elles les més conscients del que suposa el canvi climàtic i tindre una millor actitud en el repte de frenar-lo. 

En molts indrets del planeta, les dones són les responsables de produir els aliments. Una tasca que, amb l'impacte del canvi climàtic, es torna cada vegada més difícil. Els canvis ambientals extrems, en forma de sequeres i inundacions, tenen un major impacte sobre els més vulnerables. Un 70 % de les persones pobres al món són dones.

Les dones segueixen sense tindre pes en la presa de decisions per a la lluita contra el canvi climàtic. La igualtat real en participació i en lideratge és encara una assignatura pendent per a fer front a la crisi global. En l’elaboració dels informes del màxim òrgan de la ciència del clima, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), hi ha apenes un 30 % d’investigadores.

El 8 de març es reivindica a tot el món el Dia Internacional de la Dona. Una cara indiscutible de l’emergència climàtica és la jove activista Greta Thunberg. De fet, l’adolescent sueca representa, per a moltes i per a molts, l’únic referent femení en la protecció del medi ambient. En Samarucdigital no només volem reflexionar sobre el paper de la dona en el compromís pel medi ambient, també pretenem oferir-vos referents locals que treballen per fer habitable el nostre territori.  Ho analitzem amb Yolanda Monroig, advocada i membre d’Acció Ecologista Agró, i Aida Vizcaíno, politòloga i professora associada al Departament de Dret, Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de València. 

Recordem les veus de dones que ens han acostat la seua tasca en àmbits tan diversos com l’educació, l’activisme, la investigació i el pensament, i han compartit amb nosaltres els reptes que implica treballar pel territori. Samarucdigital vos ofereix una “agenda d’expertes” unides pel medi ambient, que de segur continuarem ampliant...

Ana Camarasa

Catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València i experta en inundacions en rambles mediterrànies. En la seua tesi doctoral planteja una aproximació interdisciplinària i utilitza, per primera vegada a Espanya, les dades del Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH). Entre 1992 i 1994 treballa com a experta hidròloga en el Centre de Procés de Conca del SAIH-Xúquer, on participa en l'elaboració d'un model de previsió d'avingudes i en l'operativa en temps real del programa PREVIMET. El 1994 accedeix al cos de professors titulars d'universitat en la Universitat d'Alcalá, on continua la seua labor docent i investigadora a nivell nacional i internacional. Participa en projectes de recerca que aborden els riscos naturals, tant des del punt de vista aplicat com teòric. Durant aquesta etapa realitza estades de recerca en Regne Unit, Mèxic, Argentina i Xile. El 2002 se reincorpora a la UV, on dirigeix diversos projectes relacionats amb el risc d'inundació i accedeix al cos de catedràtics d'universitat el 2012. En l'actualitat, dirigeix convenis de recerca amb l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta enfront de les Emergències, en els quals s'analitzen episodis intensos de pluja en relació amb les anomenades a l'1.1.2 (amb especial atenció a les pluges in situ) i amb la cartografia de risc.

María José Estrela

Catedràtica de Geografia Física a la Universitat de València. Des de 1992 al 2008, va ser Directora Adjunta de l'Àrea de Meteorologia-Climatologia de la Fundació Centre d'Estudis Ambientals de la Mediterrània (CEAM). La seua activitat investigadora se centra en l’anàlisi de la variabilitat climàtica, els riscos climàtics (especialment les precipitacions torrencials, les onades de calor i els incendis forestals), i l'impacte del canvi climàtic a la conca occidental de la Mediterrània. Ha participat en 29 projectes nacionals i europeus, sent investigadora principal a tretze d'ells. També destaca la seua llavor com a responsable de diversos contractes tant per a l'administració pública, principalment la Generalitat Valenciana, com empreses privades. Aquesta activitat investigadora ha donat lloc a un important nombre de publicacions, més de 110, entre articles en revistes estrangeres (indexades) o nacionals, llibres i capítols de llibres. Ha dirigit cinc tesis doctorals, a més d'un bon nombre de treballs d'iniciació a la investigació DEA, de màster oficial i de fi de grau. Des del 2012 fins a 2018 ha ostentat el càrrec de presidenta de l'Associació Espanyola de Climatologia (AEC). Des de 2006 és Secretària Científica de World Climate Research Programme (WCRP Comitè Espanyol).

Lidia García

Enginyera agrònoma especialitzada en polítiques alimentàries orientades a la sostenibilitat. Té un Màster en Polítiques i Processos de Desenvolupament i està realitzant la tesi doctoral sobre governança alimentària. Compta amb àmplia experiència professional en cooperació internacional i recerca en temes relacionats amb agricultura i seguretat i sobirania alimentària. Ha treballat en diversos sectors: empresa privada, universitat, organitzacions no governamentals i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament. La major part de la seua carrera professional ha estat en l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) com a Oficial d'Operacions Estratègiques i dirigint diversos projectes de camp a Amèrica Llatina, en l'oficina de FAO a Espanya i com a consultora per a la seu de FAO a Roma. Actualment, treballa com a responsable de l'àrea d'Agroalimentació per al Centre d'Innovació Social i Urbana “Les Naus” de l'Ajuntament de València i exerceix com a professora del Departament d'Economia i Ciències Socials de la Universitat Politècnica de València. A més, és part de l'Equip de Coordinació de l'Observatori del Dret a l'Alimentació a Espanya.

Cati Gerique

Va estudiar Veterinària en la Justus-Liebig Universität de Giessen (Alemanya), i es va llicenciar el 1989, molt poc abans de la caiguda del Mur de Berlín. De tornada a València, va començar a treballar en una clínica veterinària de l'Avinguda de Blasco Ibáñez, en col·laboració amb el Centre de Recuperació de Fauna del Saler, que en aquells dies estava començant a funcionar en les instal·lacions del que era una granja de perdius de la ICONA. Fascinada per aquells pacients, va començar a acudir al centre com a voluntària, fins que es va presentar l'oportunitat de treballar a temps complet el 1991, i hi va permaneixer fins el 2006. Des del 2007 treballa en el Bioparc.

Anna Gomar

Va estudiar Veterinària a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ben aviat va descobrir, gràcies a part de l'equip docent i a Veterinaris Sense Fronteres (ara Justícia Alimentària) que un altre model de producció ramadera era possible i necessària. En acabar la carrera, va fer un màster en Agroecologia a la Univesitat Miguel Hernàndez d'Oriola i un postgrau en Dinamització Local Agroecològica a la UAB, estudis que ha compaginat amb la seua feina com a veterinària rural d'ovelles i cabres mentre s’especialitzava en la producció ramadera ecològica. La producció ramadera dels xicotets remugants li atrau per totes les seues vessants: social, mediambiental i econòmica. Comprovar de ben a prop la crisi que a tots els tres nivells pateix fa que passe a la militància des dels moviments socials posant en marxa el Col·lectiu l'Esquella i posteriorment Esquellana, col·lectius integrats en la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià amb la finalitat de valoritzar la ramaderia extensiva al nostre territori. Hui treballa en el Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya en la Unitat de Producció Agrària Ecològica.

Carmen Gràcia

Historiadora de l'Art. Ha sigut catedràtica de la Universitat de València; directora del Museu de Belles Arts de València; directora de l'Institut d'Art, i consellera de la Institució Valenciana d´Estudis i Investigació (IVEI) de la Generalitat Valenciana. Actualment és directora honoraria del Museu de Belles arts de València, i membre numerària de l'Institut d´Estudis Catalans. Ha treballat com a investigadora i professsora convidada en diverses universitats a nivell internacional, i ha estat comissària i gest curator en exposicions internacionals. Durant anys, la seua recerca es va centrar en temes relacionats amb l'art valencià i la pintura del segle XIX. A partir del 2000, va començar a realitzar recerques multidisciplinàries sobre la percepció artística de la naturalesa. La seua última publicació sobre aquests temes ha estat: Art amb la Naturalesa. Accions artístic-científiques per al segle XXI, Tirant Humanitats, 2019.

Paloma Mateache

Va cursar la carrera de Ciències Biològiques en la Universitat Complutense de Madrid. En últim curs de carrera va realitzar la tesina en fisiologia animal. Durant els dos anys següents aprovà les assignatures de doctorat i començà el doctorat en l'Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) de Madrid, el qual va deixar en traure una plaça a l'ICONA a València. Durant eixa època, treballà en diverses àrees com piscifactories, repoblacions forestals, la reserva de Valdeserrillas o la legislació de protecció de fauna i flora. Transferides les competències a la Generalitat Valenciana, treballà en protecció de fauna i flora en la Conselleria d'Agricultura i Pesca. Posteriorment, va entrar en l'Agència de Medi Ambient com a Cap de Secció de Zones Humides, fins a ser Directora Conservadora del Parc Natural de L'Albufera. Ha redactat decrets de declaració de parcs naturals en zones humides --i ha portat la gestió directa de molts d'ells--, i les normes de gestió, a més de participar en el disseny de la Xarxa Natura 2000 valenciana, en particular en la designació de ZEPA. Ha estat durant més de 20 anys representant de la Comunitat Valenciana en el Comité d'Aiguamolls de l'Estat espanyol i ha col·laborat en tots els documents per a la protecció internacional d'Aiguamolls. Va elaborar la primera Llei de ENP de la Comunitat i el Catàleg d'Aiguamolls Valencià, així com plans de recuperació d'algunes espècies.

Yolanda Monroig

Des d'octubre del 2016 és coordinadora del Centre Dona 24 Hores de València de la Xarxa de Centres Dona de la Comunitat Valenciana, dependent de la Direcció General de l’Institut de la Dona i Polítiques inclusives de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Actualment en excedència treballa en el Tancat de la Pipa, en l’àrea de reserva situada en el Parc Natural de l’Albufera, filtre verd gestionat per Acció Ecologista Agró i SEO Birdlife per Conveni amb la CHJ. Llicenciada en Dret el 1995, i col·legiada com a advocada des de novembre de 1997 fins a octubre de 2016, en les especialitats de Dret de Família, Violència de Gènere, Penal, Administratiu i Mediambiental. Experta en Mediació Familiar. Postgrau en Auditoria Ambiental. Des del 1997 és membre de la Comissió de Dret ambiental de Acció Ecologista-Agró, entitat que va presidir durant dos anys, i de la qual va ser coordinadora del gabinet de premsa entre el 2000 i el 2010.

Anna Pons

Llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat de València. Va començar treballant en el camp de la indústria conservera agroalimentària durant tres anys.  El 1989 es va incorporar a la Generalitat Valenciana, des de llavors i fins al 2006, va treballar com a tècnica en planificació i la gestió d'espais naturals. Ací es va ocupar de tasques relatives a la planificació, al procediment de declaració d’espais naturals protegits, i a la gestió de diferents programes, entre els quals destaca el dirigit a la divulgació, la interpretació i l'educació ambiental. En aquest període es va especialitzar en Espais Naturals Protegits, i va participar en diferents programes formatius i tècnics relatius a la conservació d'espais naturals i va col·laborar en diferents publicacions. Des del mes de febrer de 2009 és la responsable del Centre d'Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV). En aquesta nova etapa, quant a formació acadèmica s'ha especialitzat en Responsabilitat Social Corporativa (Universitat Politècnica de València). Com a responsable del CEACV, a més del treball de direcció i coordinació de la gestió i del projecte educatiu del CEACV, forma part de grups de treball al voltant de l'educació ambiental, participa en jornades, seminaris i programes formatius, i ha col·laborat en algunes publicacions especialitzades. Forma part dels seminaris permanents d'Equipaments d'Educació Ambiental i de Respostes des de l'Educació i la Comunicació al Canvi Climàtic que dirigeix el Centro Nacional de Educación Ambiental (CENEAM). A més, participa en associacions i moviments que treballen per la divulgació del seu paper en la societat, pel seu reconeixement social, i per la seua formació i professionalització.

Ivana Ponsoda

Llicenciada en Arquitectura el 2007 en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de València. Treball d'arquitecta als estudis d'arquitectura de Carles Dolç, Víctor Tatay Noguera, CM Arquitectura e Ingenieria, Emilio Farinós Mossi, Salvador Borcha Vila, Ester Revert Solbes. Entre els seus projectes propis realitzats destaquen la reparació de teulada i façana al Cabanyal, la rehabilitació de vivenda a Jèrica, la instal·lació d'un ascensor, diverses obres en edificis de València, o projectes de millora de l'accessibilitat en edificis de vivendes. Quant a obra pròpia executada, s’enumera la reparació de sender de pedra en sec a La Vall de Gallinera, l’execució de coberta primitiva d'aljub a Soneja, l’execució de mur de pedra seca a dues cares a Albelda, la reconstrucció en pedra seca de la caseta del tio Manolo, a Vistabella, la construcció d'una caseta de pedra seca a Castelló de la Plana, la rehabilitació de casetes de pedra seca a la cantera Bateig d’Elda, la rehabilitació de casa a Benimantell, o la rehabilitació de diversos marges de pedra seca, entre 2006 i 2019.

Isabel Queral

Llicenciada en Ciències Biològiques, especialitat Ambiental en la Universitat Autònoma de Madrid. Màster en Ecoauditories i Planificació empresarial del Medi Ambient. Entre el 1986 i el 1989, va dirigir el projecte Estudi Integral del Desert de les Palmes: reintroducció experimental de Quercus rotundifolia i Quercus suber a la  Diputació Provincial de Castelló. Entre el 1990 i el 1995, va treballar com a educadora Ambiental del Parc Natural del Desert de les Palmes i com a directora d’activitats mediambientals en Camps de Treball i Voluntariat (IVAJ i Creu Roja-Juventut) per a TRAGSA i VAERSA. És Directora-Conservadora del Parc Natural del Desert de les Palmes i del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca des del 1995. També és la Responsable de l’Àrea de Medi Ambient i Conservació de la Natura en la Fundació Caixa Castelló des del 1996.  Sòcia i Fundadora, entre el 1997 i 2001, de VERMECO, S. L. Gabinet de Medi Ambient i Educació Ambiental, on va dedicar-se als Estudis d’Impacte Ambiental de projectes, disseny de rutes interpretatives y estudis previs a la planificació com La Caracterització ecològica del litoral des del Port de Castelló al Port de Sagunt per al Ministeri de Medi Ambient.

Cristina Ramón

Llicenciada en Ciències Físiques, doctora en Cooperació al Desenvolupament per la Universitat de València, Diploma de Postgrau en Gestió Ambiental Urbana, Diploma en Elaboració d'Avaluacions d'Impacte Ambiental, Màster en Cooperació al Desenvolupament, Màster en Codesenvolupament i Moviments Migratoris. La seua experiència laboral inicià l'any 2000. Ha treballat tant en ONGD com en institucions públiques i fundacions privades vinculades a la cooperació internacional i ambientalistes durant 20 anys. Ha participat en diverses xarxes socials, com ara, Coordinadora Valenciana de ONGD, de la qual va ser presidenta durant 2009-2010 i membre de la seua Junta Directiva durant sis anys), Xarxa Valenciana de Consum Responsable, de la qual va ser secretària durant 2007-2008 i portaveu des del 2009 fins al 2019, quan passà a ser un grup de treball de la CVONGD, del Grup de treball de Canvi Climàtic i Lluita contra la Pobresa (en la CONGDE, durant 2006), Plataforma Pobresa Zero, Campanya Roba Neta, Xarxa en Drets, Campanya Mundial per l'Educació, Plataforma 2015. Ha impartit docència en la Universitat de València, la Universitat Camilo José Cela, la Universitat Jaume I i en la Universitat Politècnica de València. Ha participat i organitzat desenes de fòrums, jornades i seminaris vinculats a cooperació internacional i medi ambient. Actualment exerceix la seua labor professional com a tècnica de projectes en Ecosol ONGD i com a consultora independent en FREELANCE DEyCO.

Pilar Risueño

Llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat de València el 1987. Tècnica especialitzada en zoologia per a accions de conservació de fauna dulciaqüícola de la Comunitat Valenciana. El 1991 va començar com a Tècnica Superior de Laboratori en la Generalitat Valenciana, i des del 2009 treballa al Centre d'Investigació Piscícola del Palmar, de l’entitat Valenciana d'Aprofitament Energètic de Residus, S.A. (VAERSA). Ha participat en nombrosos articles de divulgació, jornades i congressos. Ha participat en projectes d'I+D+i, com ara en el LIFE de la Unió Europea, “Creació d'una xarxa d'àrees de reserva per al samaruc en la Comunitat Valenciana”.

Marian Sintes

Metgessa de Família i Comunitària en el centre de salut Pare Jofre, del Departament del hospital Dr. Peset de València. Ha sigut metgessa d’urgències hospitalàries del Hospital de Sagunt, metgessa d’Atenció Continuada en Àrea Rural de l’Alt Palància, i ha treballat com a metgessa en el centre penitenciari de Mallorca. Coordinadora del Grup de Treball Mobilitat i Salut en Coordinadora Estatal en Defensa de la Bicicleta, ConBici. Va començar la seua vessant social fa 30 anys en el moviment feminista i ecologista. Des de la seua formació en salut comunitària en la unitat docent de salut pública d’Astúries, ha dedicat el seu temps de voluntariat a la participació i a la promoció de la mobilitat activa i l’ús de la bicicleta com a agent de salut. Participant activa en grups de treball de la SVMFyC, vocal en Acció Ecologista-Agró, comissió de mobilitat activa i sostenible de València en Bici. Co-fundadora de la cooperativa d’alimentació ecològica en la ciutat de València “L’all negre”. És la representant del col·lectiu València en Bici en les reunions de participació amb l’administració pública per al desenvolupament de la xarxa Eurovelo 8, el Pla de Mobilitat de l’àrea metropolitana de València i l’anell verd metropolità de València. Col·labora com a ponent en els processos participatius de Xarxa Salut, Municipis per la Salut de la Comunitat Valenciana. Participa en projectes de ConBici, com ara el treball en xarxa i amb l’administració per a la difusió de la campanya “Proposición no de ley para conseguir entornos escolares seguros y saludables”, i en la proposta en desenvolupament d’entorns sanitaris segurs i saludables a la conselleria de Sanitat i a la de Política Territorial i Mobilitat.

Sales Tomás

Llicenciada en Ciències Ambientals i amb estudis en Gestió Directiva d'Entitats No Lucratives, ha treballat per a diverses entitats conservacionistes valencianes i, des de l'any 2007 dirigeix la Fundació Limne, entitat especialitzada en restauració de rius i participació ciutadana. Des d'aquesta entitat coordina projectes de millora d'espais fluvials a les tres províncies, a més de supervisar programes de voluntariat ambiental i ciència ciutadana en què participen més de 5.000 ciutadans cada any. És, a més, representant de Limne dins Avinença, xarxa de custòdia del territori autonòmic; al Fòrum de Xarxes i Entitats de Custòdia Estatal; així com també al Seminari de Voluntariat per a la Conservació de la Biodiversitat del CENEAM.

Lola Vicente-Almazán

Enginyera agrònoma des del 2004 per l’Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de la Universitat Politècnica de València, amb el Premi “Bancaixa-Universitat Politècnica” pel projecte Final de Carrera al Parc Natural de l'Albufera. Amb postgraus en Dinamització Local Agroecològica, de Cooperació per al Desenvolupament, i de Protecció, conservació i gestió d'espais naturals protegits. Des del 2014 treballa com a Tècnica de Dinamització Local Agroecològica i Educació per al Desenvolupament en Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura Internacional  (CERAI), on treballa diverses àrees com la coordinació d'equips de treball, la representació de l'entitat i difusió de les seues activitats i en el suport en la dinamització de processos participatius vinculats a la gestió del sistema alimentari municipal, com ara la conformació del Consell Alimentari Municipal i la definició de l'Estratègia Alimentària Municipal de València. Abans ha treballat com a emprenedora social i codirectora de Dynamis Valencia, consultora independent, tècnica del Departament Internacional - EPYPSA (Estudis, Projectes i Planificació S.A.), oficial de programa (tècnica de projectes) en pràctiques en  PNUD-Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament, i com a tècnica del Servei de Parcs Naturals - Conselleria de Territori i Habitatge de la Comunitat Valenciana / VAERSA.

Aida Vizcaíno

Sociòloga i politòloga. És consultora política i de l’administració, desenvolupa i gestiona projectes sobre diferents temàtiques sempre amb la mirada pública com a eix transversal. Forma part de l’Estudi Mirador. És professora associada de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de València. Les seues àrees de recerca són la sociopolítica, l’anàlisi demoscòpic i la desigualtat de gènere. Les seues publicacions i estudis acadèmics estan emmarcats en aquestes temàtiques. Ha desenvolupat i desenvolupa projectes per a institucions com l'IVAM, l'Institut Valencià de l'Administració Pública, l'Ajuntament de València i el Museu Valencià d'Etnologia. Forma part de l'equip tècnic del projecte de recerca “Sostenibilidad y competitividad urbanas en un contexto global. El área metropolitana de Valencia”, del Ministerio de Economía y Competitividad”. Desenvolupa els cursos “Història de les Pensadores Polítiques d’Occident” i “Les Pensadores polítiques a la Universitat de València”. En la seua vessant divulgativa és autora de “El barri que vam imaginar. Cartografia de la lluita veïnal a Sant Marcel·lí” (2017) i de “Receptari Extraviat. Històries al voltant de la taula a Bonrepòs i Mirambell (Horta Nord)”.

I què en pensen ells?

En un programa en clau de gènere, també volem conéixer quina és la visió d’ells. Escoltem la veu de l’educador ambiental Sera Huertas, membre del CEACV.

Escoltem el biòleg Carles Gago, membre de Xaloc i director de projectes de Simbiosi Espai Ambiental, que comparteix amb nosaltres la seua reflexió sobre el paper de la dona en el compromís pel medi ambient.

També compartim amb vosaltres l’aportació que ens fa el biòleg Pablo Vera, tècnic de SEO/BirdLife en la Comunitat Valenciana, entitat dedicada a la conservació i estudi de les aus i els seus hàbitats.

Comptem també amb la reflexió a càrrec del biòleg i botànic Emili Laguna, que treballa com a cap de Protecció de Recursos Naturals en el Servei de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana.

El So de la Natura 95: Els pingüins 

“L'època de cria és una etapa molt delicada en la vida dels pingüins, perquè han d'eixir del seu element natural: la mar i passar llargues hores en terra, covant l'ou i cuidant i alimentant el pollet. La col·laboració en igualtat de mascles i femelles és vital per l'èxit de la reproducció”, relata Batiste Miguel en el So de la Natura. 

La Biblioteca Verda 95: “Per què les dones salvaran el planeta”, Laura Huerga

L’ecofeminisme es defineix com la recerca de la igualtat en la lluita per a protegir el planeta. Visibilitzar exemples d’èxit de la confluència de l’ecologisme i el feminisme, i proporcionar claus per a un futur basat en la justícia social són els principals objectius de “Per què les dones salvaran el planeta”, la traducció de l’obra “Why women will save the planet”, un títol que recull vint-i-quatre articles ecofeministes a càrrec de vint-i-set autores internacionals que aborden diversos àmbits com l’educació, els refugiats climàtics, l’urbanisme i la política. Laura Huerga, editora de Raig Verd, ens fa un tast del llibre.