El Deessa Maat, el Port de València i la guerra del gas

Al juliol van acudir a la invitació d'Ecologistes en Acció a muntar-nos en el veler Deessa Maat per a fer un volt al voltant del port de València, mesurar les emissions de CO₂ del trànsit marí i conéixer millor la campanya Marea Contra el Gas. De pas, vam poder vorejar el dic nord construït entre 2008 i 2012 per 215 milions d'euros com a contenidor o abric de la macro terminal de contenidors que ara es pretén executar i que duplicarà la capacitat del port.

Al juliol van acudir a la invitació d'Ecologistes en Acció a muntar-nos en el veler Deessa Maat per a fer un volt al voltant del port de València, mesurar les emissions de CO₂ del trànsit marí i conéixer millor la campanya Marea Contra el Gas. De pas, vam poder vorejar el dic nord construït entre 2008 i 2012 per 215 milions d'euros com a contenidor o abric de la macro terminal de contenidors que ara es pretén executar i que duplicarà la capacitat del port.

Totes dues accions reivindicatives s'emmarquen en la lluita contra el canvi climàtic en un context de transició ecològica, emergència climàtica i la crisi energètica a causa de la guerra d'Ucraïna.

Marea Contra el Gas

València va ser el lloc triat per Ecologistes en Acció per a iniciar la campanya estival Marea Contra el Gas amb el veler Deessa Maat. La campanya els portarà de port en port del mediterrani des de València passant per Mar Menor, Regasificadora de Cartagena, Gasoducte Medgaz d'Algèria, Port d'Algesires, Gasoducte Magreb-Europa, Magatzems de gas de Doñana i la Regasificadora de Huelva. Amb això els ecologistes pretenen portar el debat del gas als ajuntaments, si es feia amb el tema de la fractura hidràulica (fracking) durant l'última dècada, en la qual ciutats i pobles es van declarar lliures de fracking en tota Espanya, prohibint les prospeccions en el seu terme municipal. Per a això, presentaren mocions als ajuntaments, incentivant els debats entorn del gas en l'àmbit municipal. L'objectiu és que ciutats i pobles de tot l'estat es declaren "Municipis lliures de gas en 2035" i comencen des d'ara mateix a treballar en això i traure el gas de les nostres llars abans de 2035.


Tot en un context bèl·lic on el gas, i la dependència d'alguns països europeus del gas de Rússia, està en el centre d'una gran crisi geopolítica que divideix al món en dos blocs, mostra les febleses d'Europa en matèria energètica i amenaça tot el sistema econòmic, disparant la inflació, amenaçant de empobrir als europeus i passar-ho malament aquest hivern per a mantenir calents les nostres llars. Al final, això és la guerra d'Ucraïna. Mort, pobresa i desigualtat per a la majoria, i milionaris beneficis per a uns pocs, precisament aquells sectors que més contaminen i amenacen la vida: la indústria armamentística i els oligopolis energètics. En definitiva mostra la dependència d'Europa dels Estats Units, el gran beneficiat en tot aquest assumpte. Ens embene les armes i ara ens vendrà el gas per via marítima en forma de gas natural liquat (GNL)

Europa recula en el seu objectiu de ser climàticament neutra abans de 2050 enfront de l'amenaça de Putin de tancar el gas. La decisió de la Comissió Europea d'incloure en la nova taxonomia de la UE d'inversions verdes el gas i la nuclear, almenys fins a 2040, divideix l'Eurocambra en dos blocs. En aquest sentit, també es veu que països europeus han fet els deures i els quals no en la descarbonització i el desplegament de les renovables, encara que tots paguem la factura. França aposta decididament per l'energia nuclear, mentre Alemanya ho fa pel gas. Almenys Espanya s'alinea, juntament amb Dinamarca, Àustria i Luxemburg, en el bloc dels quals consideren que ni el gas ni les nuclears compleixen els criteris científics i legals per a ser considerades sostenibles. El gas no deixa de ser un combustible sòlid que es compon principalment de metà en un 98% i el metà quan es crema produeix CO₂ i per si mateix el metà és un gas d'efecte d'hivernacle amb un potencial 82 vegades major que el mateix CO₂. La nuclear, encara que amb molt baixes emissions de CO₂, té el gran problema del tractament dels residus radioactius fins i tot sense solucionar i el perill de catàstrofe nuclear. En el nostre record Fukushima i Txernòbil. No existeix el risc zero. L'energia nuclear és lenta, cara i molt perillosa.

Incloure el gas i les nuclears en la taxonomia europea significa que les inversions en aquestes dues tecnologies es podran beneficiar d'incentius a les renovables, cosa que sens dubte alentirà el desplegament de les renovables, l'energia més barata i sostenible, i, per tant, la transició ecològica. Les inversions en noves centrals nuclears i plantes de cicle combinat de gas és lent i caríssim enfront de la rapidesa i preu de la construcció de plantes solars o eòliques. Així que si tindran un paper en la transició ecològica, com afirma l'acte delegat complementari a la taxonomia climàtica sobre la mitigació del canvi climàtic de la Comissió Europea: ralentitzar-la. Les principals organitzacions ecologistes (Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEU/BirdLife i WWF) ho tenen clar: "És enorme i costós error climàtic: canalitzar milers de milions cap a projectes bruts, en lloc de finançar la transició energètica renovable que necessitem". És tal la reculada en matèria de compromís amb la neutralitat climàtica que països com Alemanya, Itàlia, Àustria i Països Baixos ja pensen a utilitzar més les centrals elèctriques de carbó, les més contaminants de totes. Una frenada a l'aspiració europea del compliment de l'Acord de París en la lluita contra e canvie climàtic i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

El Port de València i les Zones de Baixes Emissions

Entre les activitats del Deessa Maat es troben les de donar suport a les reivindicacions dels grups locals. Per això Samarucdigital acompanye a Ecologistes en Acció de València per a mesurar les emissions del trànsit marítim en el context de l'oposició a l'ampliació nord del port liderada per Ciutat Port, en la qual s'aglutinen les principals ONGs ecologistes i conservacionistes de València. La idea era mesurar la contaminació provocada pel tràfic marítim de macrocreuers. No vam poder acostar-nos al creuer, però vam veure una cua de fins a cinc grans vaixells mercants portacontenidors. A mesura que ens acostàvem a ells la lectura es disparava.

 Mesurament de PM2,5 del Deessa Maat en el Port de València

Vorejant el dic nord, contenidor o abric de la macro terminal de contenidors que ara es pretén executar, un pot pensar en el panorama quan el port duplique la seua capacitat i en comptes de cinc siguen el doble de vaixells intentant descarregar en el port. Els mesuraments es desenvolupen en el projecte de ciència ciutadana Cycling With Clean Air que des de gener, mesuren els nivells de PM2,5 en temps real mentre pedalen per 14 ciutats espanyoles: Albacete, Alacant, Barcelona, Burgos, Cartagena, Gijón, Lorca, Madrid, Màlaga, Terrassa, València, Valladolid, Vigo i Saragossa. Els resultats a una aplicació que després Conbici bolca al seu web www.cyclingwithcleanair.conbici.org obert.

En el rerefons una altra norma europea en la seua lluita contra el canvi climàtic, les Zones de Baixes Emissions. A partir de 2023, la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica que va entrar en vigor el maig de 2021, exigeix als municipis espanyols de més de 50.000 habitants la implantació de Zones de Baixes Emissions. Les ZBE seran zones delimitades dins de les urbs on es restringeix el trànsit siga quant a circulació, accés o aparcament o sobre la base de la classificació mediambiental, és a dir, discriminant per l'etiqueta de la DGT. València ja ha anunciat que ho implementarà abans de 2023 utilitzant part dels fons europeus Next Generation. Fins i tot s'està treballant en això, però en principi les zones amb restriccions a València seran. Àrea Nord 1 (marge esquerre de l'antic llit del Túria, ronda nord i el litoral marítim), Àrea Nord 2 (Politècnica), Àrea Centre (marge dret de l'antic llit del Túria, carrer Colón, Guillém de Castro i Xàtiva), Àrea Sud 1 (marge dret de l'antic llit del Túria, avinguda del Cid i V-30; Natzaret i Pinedo) i Àrea Sud 2 (zones entre la Ronda Sud i la V-30).

Per a Marian Sintes, medica de família que participa en el projecte i membre d'Acció Ecologista Agró i València amb bici, "Una de les coses que ens crida l'atenció en la Comissió Ciutat Port, que està en contra de l'ampliació del port, és que aquestes zones marítimes i els aeroports, altament contaminants, no es troben en les zones de baixes emissions. Esperem que com més prompte millor aquestes zones marítimes també estiguen incloses entre les Àrees de Control d'Emissions. No té molt sentit ampliar de nou el port, ja que sabem que la contaminació associada el trànsit marítim és molt perillosa per a la salut".


Etiquetes