El morbillivirus dels cetacis, enemic letal dels dofins.

El nou cep del virus més letal per a cetacis circula per tot el Mediterrani. Científics de la Fundació Oceanogràfic i de l'Institut Zooprofilattico Sperimentale della Sicília confirmen que el mateix patogen detectat en la Comunitat Valenciana ha matat a set dofins a Sicília.

L'enemic natural més perillós per als cetacis salvatges és hui dia un virus, el morbillivirus dels cetacis. En l'últim quart de segle diferents variants d'aquest patogen han provocat epidèmies massives amb alta mortalitat a tot el món, de les quals la més greu, en 1988, va acabar aproximadament amb la meitat dels dofins mulars de l'Atlàntic estatunidenc. Recentment investigadors de la Fundació Oceanogràfic van identificar en dofins encallats en la Comunitat Valenciana un nou cep del virus, però no sabien si estava només en les costes espanyoles o tenia una major difusió. Ara es confirma que aqueix mateix cep ha matat també a set dofins a Sicília.

Tot apunta al fet que la nova variant del virus està circulant per tot el Mediterrani.

"El morbillivirus dels dofins és ara el patogen més letal per a cetacis", explica Consuelo Rubio-Guerri,, coordinadora d'Investigació de la Fundació Oceanogràfic. "En animals salvatges és molt difícil controlar l'acció d'un patogen així, de manera que no ens plantegem ara com ara desenvolupar una vacuna ni un tractament específic, però sí que és important conéixer el màxim possible sobre la malaltia i la seua evolució".

Rubio-Guerri és coautora principal del treball en què es confirma la presència del nou cep del patogen a Sicília, publicat en Scientific Reports i realitzat al costat d'investigadors de l'Istituto Zooprofilattico Sperimentale della Sicília (Itàlia) i de la Universitat Complutense de Madrid.

Aquests científics subratllen en la seua publicació "la necessitat de més investigació per a determinar no solament com circula aquest cep del morbillivirus dels dofins, sinó també el seu impacte potencial sobre les poblacions de cetacis que habiten al Mediterrani".

El morbillivirus dels cetacis va ser descrit per primera vegada en 1990. Es va confirmar que la gran mortaldat massiva de dofins mulars observada en la costa atlàntica estatunidenca a la fi dels anys 80 va ser deguda a aquest patogen, i no, com es va pensar inicialment, a un agent tòxic, un contaminant. Els animals encallats mostraven símptomes d'una estranya afecció que combinava pneumònia, encefalitis i danys al sistema immune.

Així, en els últims 25 anys diversos ceps del morbillivirus han provocat nombrosos varaments massius. En 1990 va morir un miler de dofins llistats (Stenella coeruleoalba) al Mediterrani, i poc després uns cent dofins mulars en el Golf de Mèxic. Altres episodis al Mediterrani, entre 2007 i 2011, de nou van afectar diversos centenars de dofins llistats.

 La doctora Rubio en el trasllat d'un dofí encallat a l'agost fins a la rampa de la bocana de Pinedo

Malaltia més letal, però sense epidèmies

Des de 2011, no obstant això, no s'han repetit aquestes grans mortaldats massives, però sí que hi ha hagut diversos casos aïllats que la malaltia, a més, ha mostrat un efecte especialment devastador en els animals.

L'any passat, les anàlisis realitzades per Rubio-Guerri i els seus col·laboradors a cinc dofins recollits en el litoral valencià van ajudar a explicar aquest canvi de patró en la malaltia: aquests animals, morts com a casos aïllats en lloc d'una gran epidèmia, havien sigut infectats per un cep del virus nou al Mediterrani, amb tota probabilitat introduïda per animals procedents de l'Atlàntic.

Els investigadors van postular que els casos valencians no havien sigut una única colonització circumscrita a les costes espanyoles –pròximes a l'oceà via l'Estret-, sinó que el cep estava ja assentada i circulant en tot el Mediterrani.

Les noves anàlisis, de set dofins encallats a Sicília, confirmen ara aquesta hipòtesi. Segons expliquen els investigadors en Scientific Reports, el cep que va matar a aqueixos dofins mostra "diferències substancials" amb la detectada en les epidèmies al Mediterrani en 1990, 2007 i 2011, mentre que la seua semblança amb variants trobades a l'Atlàntic en 2007, 2011 i 2013, i amb el cep detectat en els casos valencians, és "sorprenent".

Els científics encara no saben per què el nou cep no provoca epidèmies, encara que siga més agressiva en els individus afectats. Una possibilitat és que la majoria dels dofins, però no tots, presenten ja certa immunitat contra aquest cep.


Etiquetes