Molt abans que Jaume I entrara a València o que Colom culminara el seu viatge al “nou món” algunes de les oliveres plantades a l’interior Castelló havien donat ja moltes collites. Hui encara queden en peu molts representants d’un paisatge mil.lenàri, concentrat principalment al Maestrat, que ha sobreviscut a guerres, gelades i malalties però que, després de segles de lluita, patiren la pitjor plaga entre finals del segle XX i principis del XXI amb la moda de plantar una olivera en jardins i rotondes de mig món. El preu de la vida dels arbres es mesurava per milers d’euros i molts propietaris decidiren vendre els seus arbres que legalment els pentanyien. El trasllat d’arbres tan antics crea habitualment danys irreversibles en els exemplars, que veuen acurtada la seua vida. La Unió de Llauradors calcula que en aquells anys foren arrancats i traslladats uns 3000 oliveres monumentals dins una febre emmarcada dins la bombolla immobiliària. Molts altres, de manera callada pensant més en el cor que en la butxaca, decidirem mantindre els arbres apegats a la terra que els va vore créixer.

Unanimitat insòlita

Salvar aquell paisatge que forma part de la història del planeta va provocar la reacció de molts col.lectius. Llauradors, botànics, veïns, el SEPRONA i finalment també les administracions es posaren junts a treballar. La repercussió mediàtica va acabar de decidir als polítics a actuar i l’expoli de les oliveres va ser el detonant per l’aprovació de la . Una norma insòlita i pionera a Europa per moltes raons, que ha sigut un dels escassíssimes projectes legislatius aprovats per unanimitat en la història recent de les Corts Valencianes.

El 19 de maig de 2006 va entrar en vigor “la llei dels arbres” que garanteix la protecció d’estos monuments vius i que va frenar en sec l’especulació de les oliveres. La norma preveu la protecció immediata dels arbres de més de sis metros de perímetre de tronc, 25 metros de diàmetre de copa, 30 metros de altura o més de 350 anys. A més els arbres també es poden protegir com a monumentals o singulars per ordenances dels ajuntaments, per l’especial relació de cada municipi amb l’exemplar o motius de tradició. Una aspecte important de la llei és el règim estricte de sancions que incorpora i que arriben als 500.000 euros en els casos de les infraccions més greus.

Beneficis i defectes

L’aniversari de la llei s’ha celebrat amb una reunió tècnica en un lloc emblemàtic carregat d’arbres monumentals com és el . En la trobada més de 200 experts evidenciaren els evidents beneficis que ha aportat esta llei, però també alguns defectes que cal perfeccionar. La falta de personal ha retardat la classificació, catàleg i avanç en la protecció dels arbres durant els anys, i la indefinició legislativa en alguns casos ha retardat els tràmits de protecció de centenars d’arbres.

Les solucions per a resoldre eixos problemes estaran en el reglament de la llei, que ara després de 10 anys, finalment està previst aprovar. El secretari autonòmic de Medi Ambient, Julià Àlvaro, va anunciar que la norma que desenvolupa la llei estarà preparada en els pròxims mesos. L’objectiu és que el reglament siga ratificat per les Corts a final de tardor, dins l’any del X l’aniversari.

El director general del Medi Natural, Antoni Marzo, va explicar que en eixe reglament es necessari clarificar quina és la figura “d’arbreda monumental” o els mètodes per a determinar els arbres més antics entre altres problemàtiques.

El principal problema, en tot cas, és global perquè altres autonomies no disposen de regulacions semblants ni existeix una normativa estatal que regule clarament la figura d’arbres monumentals. De moment el tràfic d’arbres continua especialment a Andalusia i Murcia.

Els 880 exemplars ja protegits per la llei a tot el territori valencià corresponen a 63 espècies botàniques diferents. La major part són oliveres amb un 36% del total, seguides de les sabines (17%), garroferes (8%), carrasques (7%) i la palmera datilera amb un 5%. Entre ells estan els 32 arbres catalogats al Jardí Botànic de la Universitat de València, alguns dels quals apareixen en el vídeo que acompanya este text.

150 arbres seran protegits en els pròxims mesos

Altres com el Roure Gros sembla que tenen els dies contats, com explica Samarucdigital en sobre este magnífic exemplar que sobreviu al barranc dels Horts a Ares, a l’Alt Maestrat. És l’arbre més antic del paratge amb 700 anys de vida, més de 20 metres d’alçada, 6 metres de perímetre de tronc . Però l’edat no perdona i ara el Roure Gros s’està morint de vell. És la llei de la vida que també permetrà incorporar  al catàleg arbori protegit uns 150 exemplars nous en els pròxims mesos. La major part són oliveres del nord de Castelló i arbres d’interés local, segons va explicar Ricardo Barberà, tècnic de Vaersa.

L’actuació dels municipis, mitjançant les ordenances, ha permés durant els últims anys salvar nombrosos arbres d’interés local. José Bernabé, tècnic de de l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València, detalla el treball fet durant 23 anys per tractar de salvar els arbres monumentals poble a poble.

El manteniment d’un paisatge mil.lenari com el de les oliveres del nord de Castelló, suposa a més una oportunitat de desenvolupament rural amb l’atractiu turístic que aporta un patrimoni arbori únic, que continua donant els seus fruits en forma d’oli i altres beneficis. El secretari de la Unió Llauradors i Ramaders, Ramón Mampel, recorda com el treball dels tècnics es necessari per ajudar a censar la quantitat d’oliveres monumentals que sobreviuen a la zona, que calcula en uns 6000 arbres. Mampel insisteix en la importància de l’educació ambiental i recorda que cal continuar lluitant per a evitar l’actuació dels especuladors.