El Ple del Consell ha aprovat declarar com a Zona Especial de Conservació (ZEC) el Lloc d'Importància Comunitària 'Penya-segats de la Marina' (ES5213018) i la norma de gestió que regirà aquest espai, com també la Zona d'Especial Protecció per les aus (ZEPA) del mateix nom.

La zona, amb una superfície aproximada de 980 hectàrees, afecta els municipis de Xàbia, Benitatxell i Teulada. Tots dos tipus d'espais (ZEC i ZEPA) constitueixen la Xarxa Natura 2000, una xarxa ecològica europea d'àrees de conservació de la biodiversitat, que inclou aquelles àrees que en conjunt alberguen una representació rellevant dels hàbitats i espècies d'interés comunitari per a la Unió Europea, així com les espècies protegides a través de la Directiva d'Aus.

 Zona declarada Zona Especial de Conservació de la Xarxa Natura 2000. Conselleria de Transició Ecològica

Les normes de gestió són l'instrument tècnic i normatiu que garanteix una adequada gestió d'aquests espais. Espais tan emblemàtics com el Cap de la Nau, les cales de Moraig o la Granadella –actualment en regeneració després de l'incendi patit el setembre de 2016- o les Illes del Portitxol i el Descobridor formen part de la zona protegida. En el següent reportatge podrem veure aquesta zona abans del devastador incendi.

Gran rellevància ambiental

Penya-segats de la Marina inclou una àrea litoral de gran rellevància ambiental per a albergar una extraordinària representació dels hàbitats vinculats als penya-segats costaners i a altres mitjos litorals propis de les costes rocoses, com ara els esculls, els illots o les coves semisubmergides. A més, hi ha presents altres hàbitats remarcables com la formada per estátices endèmics (Limonium) o xicotets nuclis de ginebre marí (Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa), entre altres formacions d'importància.

La zona destaca també pels seus valors florístics i faunístics, amb espècies com l'única població peninsular de la planta Diplotaxis ibicensis i una de les millors de la silene d'Ifac (Silene hifacensis), a més d'altres espècies amenaçades a escala regional, com la falaguera marina (Asplenium marinum) o l'espinaler (Maytenus senegalensis subsp. europaea).

Quant a la fauna, destaca la presència de diverses espècies d'interés comunitari: la Cova dels Ratpenats (Teulada) alberga poblacions de diverses espècies de ratpenats (Myotis blythii, M. myotis i Rhinolophus ferrumequinum). 

Quant a les aus, està confirmada la nidificació de la corba de mar emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), i a la zona es coneix l'última referència històrica de reproducció de l'àguila pescadora en la Comunitat Valenciana, espècie que està sent objecte d'un projecte de reintroducció.

Norma aprovada

La norma aprovada avalua l'estat de conservació actual dels hàbitats i espècies presents, analitza les pressions a les quals es veuen sotmesos o estableix les mesures necessàries, tant de regulació com d'intervenció directa, per a millorar el seu estat. Per a això, estableix una zonificació en quatre àrees, en funció dels diferents tipus d'hàbitats presents, per a cadascuna de les quals es preveuen mesures específiques, entre les quals destaquen aquelles dirigides a compatibilitzar la preservació dels valors ambientals amb l'elevada pressió turística que pateix la zona.

Les normes de gestió aprovades són fruit d'un llarg procés tècnic i administratiu en el qual han intervingut altres administracions i agents socials implicats, i la seua aplicació garantirà el manteniment dels hàbitats i les espècies en un estat de conservació favorable. La norma aprovada resulta remarcable també pel fet que l'àrea litoral a la qual s'aplica limita amb un àmbit marí (Espai marí de la Marina Alta) inclòs també en la Xarxa Natura 2000 però sota la competència del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.Per aquesta raó, atenent criteris de coherència en la gestió i d'acord amb el conveni de col·laboració existent entre totes dues administracions, la norma de gestió planteja iniciatives per a garantir que tots dos espais, malgrat la diferent competència, siguen gestionats de manera coherent i conjunta i amb la participació a més dels ajuntaments i la societat civil.

En aquest marc, la norma aprovada preveu expressament la creació d'un ens de gestió compartit entre tots dos espais, del qual formarien part totes les administracions, organitzacions i entitats implicades en la gestió dels espais.