Fins ben entrat el segle XX les marjals eren considerats llocs insalubres que calia evitar. Gràcies als coneixements que la ciència ha demostrat ara sabem que estos espais aporten importants beneficis a la societat.

L’Albufera de València és un cas únic a Europa. Ninguna altra ciutat europea té dins el terme municipal un gran aiguamoll amb tots els valors i atractius que aporta la major zona humida de tot el territori valencià, i una de les més importants de tot el continent europeu. Una manera de fer entendre al gran públic (a quanta més gent millor) de manera clara i palpable tots els valors ambientals que aporta este gran espai es posar-li preu en diners. En un món majoritàriament interessat per l’economia sembla que una quantitat en euros pot atraure millor l’atenció del missatge.

El valor de l’Albufera en euros

Un treball de Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms, de la Universitat Politècnica de València, permet estimar que el valor actual de l’Albufera és de 3.319 milions d’euros, d’acord amb l’actualització de l’IPC. La xifra s’obté de calcular els ingressos provinents de l’agricultura, la pesca, la caça o el turisme, però també la importància del paisatge i els valors culturals i tradicionals. Tot amb el suport d’enquestes entre experts i població local i el càlcul estadístic d’un treball publicat en 2009 per Lucía Prats, sota la direcció dels professors Vicent Estruch i Jerónimo Aznar. Evidentment l’objectiu del treball no es posar-li preu a l’Albufera, la justificació és cridar l’atenció de la societat per a contribuir a la conservació de l’emblemàtic espai.

L’Albufera i totes les zones humides funcionen com autèntics ronyons de la natura, que depuren l’aigua, contribueixen a filtrar-la i conservar-lar, eviten la intrusió marina o redueixen l’impacte d’avingudes i inundacions. A més, suposa un gran atractiu turístic exclusiu que atrau potencials consumidors de natura sostenible i també de gastronomia, que inclou bens culturals i tradicionals com l’arròs.

En total el Catàleg Valencià de Zones Humides enumera 48 espais, encara que els grups ecologistes demanen la revisió de la llista, per a incloure definitivament tots els paratges existents i d’esta manera garantir la seua protecció front la sempre famolenca l’especulació urbanística.

Nous temps en la Junta Rectora

L’Albufera ha sigut el primer parc natural que ha estrenat Junta Rectora, després que recentment el Consell haja nomenat 10 nous presidentes d’estos òrgans dedicats a assessorar i supervisar el funcionament dels parcs naturals, com ja va informar SamarucDigital .

El nou president, l’històric i actiu dirigent d’Acció Ecologista Agró Víctor Navarro, porta 43 anys unit a l’espai natural. La seua intenció és incrementar la coordinació entre les diverses administracions i tots els sectors implicats en les activitats que genera el parc (llauradors, regants, caçadors, ecologistes, etc.) per a posar el nas en totes les coses que afecten la malmesa salut del parc, sobre tot a causa de la mala qualitat de l’aigua.

L’Albufera de València inclou els termes de 13 municipis: Sueca, Albal, Albalat de la Ribera, Alfafar, Algemesí, Beniparrell, Catarroja, Cullera, Massanassa, Sedaví, Silla, Sollana, Sueca i per suposat el soci més gran; València. L’ajuntament de la capital vol convertir l’Albufera en un pilar fonamental per al desenvolupament de totes dels poblacions que l’envolten a partir d’un turisme sostenible. Un primer pas és la coordinació efectiva que a partir ara pretén funcionar dins la Junta Rectora.

Nous directors de parcs naturals en març

El següent pas, després del nomenament dels presidents de les Juntes Rectores, és l’elecció dels directors dels parcs naturals. Està previst que els primers nomenaments es facen efectius en març, segons explica la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. Elena Cebrián, en declaracions a SamarucDigital, detalla que s’ha hagut de revertir la figura de “dinamitzador” de parc natural, que va introduir l’anterior govern per poder triar el càrrec “a dit”. Ara la designació, , es farà en una primera fase mitjançant un concurs de mèrits públic entre funcionaris, i posteriorment es convocaran oposicions.

Enguany l’Albufera ha batut un nou record. A l’hivern més sec i calent des que es tenen registres s’ha produït la major concentració comptabilitzada de flamencs, amb 1740 exemplars. Habitualment al voltant d’un centenar d’exemplars d’esta espècie (Phoenicopterus roseus) de llargues potes i plomes rosades visiten el parc natural durant l’hivern. Ara la prolongació de la inundació d’alguns camps d’arròs han afavorit l’assentament de la colònia. Els flamencs tenen poblacions residents habituals a les salines de Santa Pola i  i altres punts de la península ibèrica. La seua presència hivernal a l’Albufera és un atractiu més per a visitar l’espai, un lloc emblemàtic amb molts atractius ocults.