Els xoriguers petits de la Termosolar

Els xoriguers petits (Falco naumanni) van desaparéixer del territori valencià a principis dels anys 90 del segle passat. L’any 1997 la Conselleria de Medi Ambient decideix reintroduir-los. El projecte va ser tot un èxit però l’any 2005 la construcció d’una planta termo solar al lloc de la reintroducció semblava una amenaça per a les xicotetes rapinyaires. Des d’aleshores la Universitat d’Alacant estudia la compatibilitat entre la central i els xoriguers petits.

Fa 20 anys la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana va decidir reintroduir xoriguers petits (Falco naumanni) a la vall dels Alforins, una extensa planura cerealista ubicada entre Villena i Fontanars dels Alforins, a l’interior de la província d’Alacant. L’espècie s’hi havia extingit de la Comunitat Valenciana a principis dels anys 90 del segle passat a causa de la desaparició de les colònies de reproducció. El projecte de reintroducció pretenia recuperar les poblacions anteriors de l’espècie a la zona fins que es formara una colònia reproductora viable i deixara d’estar catalogat en perill d’extinció. La coordinadora científica del projecte va ser Mercedes Alberdi.

Foto: Toni Pérez

L’arribada d’una central solar termo elèctrica

La vall dels Alforins és un vast altiplà cerealista ubicat entre Castella-La Manxa i la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un dels territoris que rep més índex d’insolació de tota la franja mediterrània. L’any 2013 es va posar en funcionament una enorme central termosolar al terme de Villena (Alacant). Els xoriguers petits ja havien tornat a ocupar la vall abans que es programara la construcció de la central. El desenvolupament sostingut entre els interessos de la planta i l’hàbitat dels xoriguers petits semblava trencar-se. L’any 2005 la Universitat d’Alacant mitjançant el Grup d’Investigació de Zoologia de Vertebrats dirigit pel biòleg Vicente Urios es fa càrrec d’investigar la compatibilitat entre els xoriguers i la Termosolar. 12 anys més tard els estudis realitzats pels investigadors alacantins apunten que la colònia de xoriguers petits no s’ha vist afectada per la central. La població de xoriguers s’ha mantingut, fins i tot ha augmentat. En l’actualitat hi ha unes 105 parelles a la zona. Una de les causes que pot afectar les poblacions futures de l’espècie, segons els investigadors de la Universitat d’Alacant, és el canvi de conreu tradicional de cerealista a vinya.

Foto: Toni Pérez

En l’actualitat la biòloga Marta Romero està realitzant una tesi doctoral en el Departament de Zoologia de Vertebrats de la Universitat d’Alacant. L’objectiu és marcar xoriguers petits adults amb tecnologia GPS per a obtenir dades sobre l’ús de l’hàbitat, els moviments, les migracions i altres estudis ecològics que els ajuden a protegir l’espècie.

Cereals i xoriguers petits

Els xoriguers petits (Falco naumanni) són cosins germans dels xoriguers comuns (Falco tinnunculus). Les dues espècies són prou similars. El petit és més menut i presenta diversos trets morfològics que permeten la seua diferenciació com les urpes blanques, el pit rogenc sense taques i altres característiques ben conegudes pels ornitòlegs. Els xoriguers petits migren a Àfrica mentre que els comuns habiten tot l’any entre nosaltres. Els xoriguers petits estaven lligats als ambients cerealistes del territori valencià, un paisatge tradicional en vies de desaparició que està sent substituït pel conreu de la vinya. La presència dels xoriguers petits indica un medi agrícola natural i ben conservat, ja que les rapinyaires s’alimenten fonamentalment de grans insectes com saltamartins, grills, escolopendres, escarabats i a vegades ratolins que no han sigut enverinats amb plaguicides. Són per tant aus aliades i beneficioses de l’agricultura i del llaurador.

Foto: Toni Pérez

Etiquetes