Gestió i usos de l’Albufera

El programa 47 del Samarucdigital ens apropa les problemàtiques i els reptes en l’aprofitament d’una de les zones humides més emblemàtiques de la Comunitat Valenciana

A La Carta À Punt Mèdia

Els aiguamolls, un dels ecosistemes més productius des del punt de vista biològic, són fonamentals per als mitjans de subsistència humana i el desenvolupament sostenible. Però les zones humides naturals es troben actualment en recessió. Entre 1970 i 2015, els aiguamolls continentals, marins i costaners van disminuir al voltant d'un 35%, una taxa tres vegades superior a la de pèrdua de boscos, segons l’informe Perspectiva Mundial sobre Els Aiguamolls. Estat dels aiguamolls del món i dels serveis que presten a les persones (2018). Després de tractar l’aigua des de la perspectiva del seu cicle i de l’ús que en fem i conéixer els barrancs, rambles i rius secs en els programes anteriors, la nova entrega de Samarucdigital posa el focus en un dels elements que caracteritza aquesta banda del Mediterrani, les marjals. La zona humida més emblemàtica del nostre territori, el Parc Natural de l’Albufera, ocupa al voltant de 14.000 hectàrees. Aquesta llacuna, que engloba tretze municipis, replega l’excedent de molts barrancs, rierols i rambles. Però com és la qualitat de les aigües que hi arriben?

L’any 1986, l’Albufera, va ser declarada parc natural.  Des de fa 28 anys, l’Albufera pertany al Llistat Ramsar d’Aiguamolls d’Importància Internacional, a més de ser Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Xarxa Natura 2000, sota el paraigües de les Directives d’Aus i d’Hàbitats, i Lloc d’Interés Comunitari (LIC). A finals dels anys seixanta, l’Albufera es trobava en un bon punt ecològic. Era el temps de les aigües transparents, la rica biodiversitat i el grau d’antropització relativament baix, amb arrossars en harmonia amb la resta de l’ecosistema gràcies a la inundació hivernal i el baix ús de productes químics en els cultius. Durant la dècada dels setanta, els efectes posteriors del vessaments urbans i industrials i dels plaguicides agrícoles començaren a deteriorar el paisatge idíl·lic que va descriure Blasco Ibáñez, com a preludi del vertiginós procés de degradació de les aigües. 

Tot i els esforços per a millorar la qualitat de les aigües a través de diversos programes de conservació, a hores d’ara, la contaminació continua sent el principal problema de l’Albufera, sense poder assolir els objectius de conservació per a asegurar el seu futur. Les xifres així ho diuen: entre 1980 i 2010 han entrat 2.500 tones de fòsfor al llac, i les renovacions anuals de l’aigua seguixen per davall de les recomanades, així com el volum d’entrada d’aigües netes. Què cal fer, aleshores, per recuperar de debò l’Albufera? Quina ha de ser l’estratègia de gestió eficaç que garantitze el bon estat de conservació de la biodiversidad d’aquest aiguamoll?

Entrevista amb Víctor Navarro

Des del moviment ambiental, el biòleg Víctor Navarro és, possiblement, un dels millors coneixedors d’aquest aiguamoll. Navarro és president de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera, ha sigut president d’Acció Ecologista Agró i porta més de 40 anys vinculat a l’Albufera, des que va començar com a activista demanant la seua protecció als temps crítics dels anys vuitanta. Amb ell, parlarem de la situació actual de la llacuna, a més d’abordar qüestions fonamentals com el volum d’aigua que es renova al llac i si aquest supera el de l’aigua contaminada que es vessa.

Víctor Navarro, president de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera

Entrevista amb José Caballer i Miguel Jover

La qualitat de les aigües del llac estan molt lligades al volum i la quantitat de peix que poden extraure els pescadors. José Caballer, president de la Comunitat de Pescadors d’El Palmar,  col·lectiu interessat en la bona salut ambiental de l’Albufera, ens explica la realitat amb la qual conviuen. Caballer vindrà acompanyat de Miguel Jover, professor de la Universitat Politècnica de València a Gandia. Jover treballa com a investigador de l’Institut de Ciència i Tecnología Animal (ICTA) en l’àrea d’aqüicultura, una disciplina en la qual destaquen les seues línies d’investigació adreçades a introduir el llobarro ecològic a l’Albufera.

José Caballer, president de la Comunitat de Pescadors d’El Palmar, i Miguel Jover, director del Grup d'Aqüicultura i Biodiversitat a l'Institut de Ciència i Tecnologia Animal de la UPV

Entrevista amb Miguel Minguet

I com ho viuen els que treballen les terres de la llacuna? L’arrosser de Forn d’Alcedo (Horta), Miguel Minguet, responsable de la sectorial de l’arròs a AVA-ASAJA, ens aporta el punt de vista dels agricultors de la realitat de l’arròs, tant de com influeix l’estat de conservació del llac en el cultiu com del problema que es planteja cada any amb la crema de la palla, així com les alternatives que es plantegen els últims anys.

Miguel Minguet, responsable de la sectorial de l’arròs a AVA-ASAJA

Tertúlia amb Víctor Navarro, José Caballer i Miguel Jover

En l’espai de la tertúlia, Víctor Navarro, José Caballer i Miquel Jover conversen amb Reis Juan i Batiste Miguel d’aspectes recents, com la sentència que obliga a tancar la depuradora de Pinedo, i d’altres que vénen de lluny, com la crema de la palla de l’arròs, sense oblidar la millora de la biodiversitat, la custòdia del territori i els sistemes de depuració biològica de les aigües com el Tancat de la Pipa.


La Finestra del Samaruc

Aquesta setmana ‘‘La Finestra del Samaruc’’ ens l’obri l’historiador, divulgador i editor Vicent Baydal, professor d'Història del Dret a la Universitat Jaume I de Castelló. Amb ell pugem la serra de Bèrnia, a la Marina Alta.


El So de la Natura

Una de les nostres essències consistix a apropar-vos a la natura a través dels seus sons. El nostre company, Batiste Miguel, ens proposa un so que ens transporta al Parc Natural de l’Albufera, protagonista del programa 47 del Samarucdigital.


Etiquetes