A La Carta À Punt Mèdia

Des que la nostra espècie es va fer sedentària tenim animals que ens acompanyen. Fins fa ben poc i, encara hui en molts casos, les mascotes han tingut una funció dins del clan o de la família: protegir el ramat, eliminar bestioles i animalons no desitjats, avisar de perills…Ara però, i cada volta més, els tenim pel plaer de conviure amb éssers vius d’altres espècies. Des de fa molt de temps hem “humanitzat” les mascotes, fins al punt que, en moltes ocasions, les tractem com si foren animals de la nostra espècie. El nou capítol de ‘Samarucdigital’ para atenció a les nostres relacions amb els animals de companyia, i es pregunta si el nostre comportament amb ells és realment beneficiós.

El programa també aborda diferents modes respecte de les mascotes, com ara la de tindre espècies exòtiques fent el paper de mascota, com és el cas dels porcs vietnamites, les iguanes o les serps al·lòctones. No podem deixar de banda un tema del que se n’ha parlat i escrit molt: l’impacte de les mascotes en els sistemes naturals. Un clar exemple podria ser la situació de perill de les sargantanes per la proliferació de gats domèstics.

Més que el gos i el gat

I intentem conéixer un poc millor les nostres mascotes: habitualment gossos i gats, però també d’altres com els furons, iguanes, serps i tortugues. Les modes fan estralls també en els nostres animals de companyia. Gossos i gats, ara dòcils animals de companyia no tenien esta funció originàriament. 

El gat, per exemple, o Felis silvestris catus, té el seu avantpassat en el gat salvatge africà, Felis silvestris lybica, i diuen que foren els egipcis els qui el domesticaren perquè per a ells representava un animal sagrat. Fa més de 9.500 anys que té relació amb els humans, viu en colònies en les quals s’estableixen jerarquies i n’hi ha vora 600 milions al món. Quant al gos, o Canis lupus familiaris, es pot dir el mateix. Fa vora 9.000 anys que conviu amb l’home (tot i que trobem autors que parlen de 14.000 anys). Al món hi ha vora 400 milions de gossos domèstics i la Federació Cinològica Internacional reconeix 365 races diferents. Es creu que el seu avantpassat fou el llop gris. Les anàlisis d’ADN diuen que el gos es va separar de la resta dels llops fa uns cent mil anys i fa 15.000 que es domesticaren.

Entrevista amb Enrique Font

L’Etologia se n’ocupa d’estudiar el comportament animal des d’una perspectiva evolutiva. Enrique Font Bisier és professor del Departament de Zoologia de la Universitat de València i director del grup d’Etologia de la mateixa universitat, un grup adscrit a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE). El grup d’Etologia és capdavanter en l’estudi dels lacèrtids, una família de rèptils escatosos on trobaríem el llangardaix o la sargantana, entre d’altres. Estudien des de la seua coloració al seu comportament reproductiu, el seu comportament social o com es comuniquen. El grup també treballa en la comunicació acústica del llop ibèric. L’estudi del comportament animal ha dut Font a publicar nombrosos articles científics. Ell fou l’encarregat de fer la laudatio de Richard Dawkins quan fou investit Doctor Honoris causa per la Universitat de València, l’any 2009, a qui va qualificar com el seu “heroi científic”.

Enrique Font, etòleg i director del grup d’Etologia a ICBiBE

Entrevista amb Martín José Molina

Per parlar del punt de vista de la veterinària en les mascotes, comptem amb la participació de Martín José Molina Jiménez, veterinari i membre de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Veterinaris de València (ICOVV). Llicencit a la Facultat Veterinària de Zaragoza en 1982, ha compaginat durant anys el treball a la clínica amb funcions com a veterinari de Sanitat. També és vocal de la secció Científica i Tècnica del ICOVV, president de la comissió Deontològica i membre de la comissió de Benestar Animal del Col·legi. La seua inquietud pels animals exòtics li ha portat a formar part del grup d’Associació Espanyola d’Animals de Companyia (AVEPA) d’aquesta especialitat, i dedica gran part del seu temps lliure a informar-se de biodiversitat i espècies en perill d’extinció.

Martín José Molina, veterinari i membre de la Junta de Govern del ICOVV

Tertúlia amb Enrique Font i Martín José Molina

Al temps de la tertúlia, Reis Juan, Batiste Miguel i Kristin Suleng conversen amb els convidats del programa per aprofundir en la nostra relació amb les mascotes. Encara que parlem del gos i el gat com a animals domesticats, ens preguntem si d’ací a molt de temps n’hi haurà altres espècies que es comportaran com els nostres cànids i felins. També qüestionem si és irreversible la domesticació o si es pot tornar enrere, i quin perill suposen els animals domèstics per a la biodiversitat. I no deixem de banda les reflexions al voltant del projecte de llei presentat el desembre passat al Congrés dels Diputats perquè els animals deixen de ser considerats “coses” i ho siguen com éssers vius dotats de sensibilitat. 

La Biblioteca Verda

Charles Darwin, el pare de la teoria de l’evolució, va nàixer el 12 de febrer del 1809. Universitats, centres d’investigació i entitats culturals celebren el #DarwinDay amb tot tipus d’actes. El ‘SamarucDigital’ s’afegeix a l’aniversari incloent a la ‘Biblioteca Verda’ el títol “L’origen de les espècies”, una adaptació a càrrec dels professors Juli Peretó i Andrés Moya. Peretó, que és subdirector de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, UV-CSIC), ens ho explica.

La Finestra del Samaruc

Com cada setmana, obrim la ‘Finestra del Samaruc’ al paisatge més estimat de personalitats de la cultura i el saber de la Comunitat Valenciana. A la nova entrega de ‘Samarucdigital’, l’arquitecta, dissenyadora i fotògrafa d’arquitectura, Anna Devís, ens porta a l’horta i els diumenges familiars de paella. 

El So de la Natura

Les mascotes són sorolloses. Amb el temps anem entenent què volen dir els diferents sons que emeten, si ens parlen de fam, de perill, de ganes de joc…El nostre company, Batiste Miguel ens porta el ‘So de la Natura’, aquesta vegada, molt lligat al tema central del #SamarucDigitalMascotes. 

Un enorme gos mastí i una minúscula gosseta pekinesa sembla que volen travar amistat, però la diferència de grandària és excessiva. La selecció duta a terme pels humans ha produït una gran diversitat de races, cada una d'elles encaminada durant mil·lennis per una finalitat concreta. És important tindre-ho en compte quan elegim una mascota.