Una de les modernes paradoxes de l'agricultura, convencional i ecològica, és que a l'estiu se'n va de vacances. Una afirmació que no cal prendre al peu de la lletra.

Açò és sorprenent, perquè les collites agrícoles més rendibles es donen entre juny i setembre: cereals, fruites i verdures.

Els mesos estivals també s'empren en la preparació de la terra per a la nova sembra. I els ecollauradors, a més d'ajustar la seua producció primaveral per la caiguda dels mesos estivals, s'empren a fons en l'hort preparant nous cultius.

Fins fa no molt, l'hivern, entre desembre i març, el llaurador descansava després de la sembra del cereal, o fent una pausa per a la sembra, sobretot el llaurador de secà. On hi havia oliveres, s'arreplegava l'oliva a l'hivern, després d'acabar les labors de poda i llaurat de les vinyes.

En zones de regadiu extens, com l'Horta de València i algunes les valls costaneres de les províncies d'Alacant i de Castelló, la primavera i l'estiu han sigut sempre estacions de treball incessant. No a causa dels cítrics, que per a eixa època ja estan adreçats i basta d'atindre i regar-los. La gran faena del llaurador de l'Horta se la donen les verdures i les fruites.

No obstant això, i ara parlem en concret de la producció biològica, l'estiu suposa un descens del consum. La raó és ben simple: la gent se'n va de vacances. L'ecollaurador té dificultat per a col·locar les seues collites.

D'una banda, els xicotets cultivadors de verdures, es troben amb que els seus clients disminuïxen els seus comandes per les vacances. La temporada fèrtil de l'albergina, la tomaca, el pimentó, la carabasseta, el cogombre, el meló d'alger, el meló i altres fruites com la bresquilla, la pruna i la cirera, s'enfronta a una "retracción de la demanda" per absència de consumidors.

Açò s'advertix en mercats ja establits com el dels dissabtes de , on els llocs es reduïxen a la tercera part. Per contra, altres mercats amb arrelament, com el de en la Marina Alta, aprofiten la presència de turisme, en especial estranger, per a oferir tot el que han collit, cada diumenge a la vesprada. Per cert, en la Marina a estes altures comencen a disfrutar del raïm blanc de taula, que a final d'agost estarà en el seu apogeu.

D'altra banda, els bioproductors valencians dedicats a l'exportació es troben amb els seus mercats naturals centreeuropeus saturats. La raó és que l'estiu també arriba al nord, i són multitud els agricultors ecològics alemanys, belgues, holandesos, danesos, austríacs, etc. que cultiven verdures i fruites. Allí l'estiu és temporada alta de venda agroecológica.

La diversitat de fruites d'estiu que es produïxen en els fèrtils camps europeus ompli els capritxos més sofisticats de les economies mitges i potents que trien la bioalimentació. Perquè cal reconéixer que els productes agrícoles centreeuropeus són cars. Això explica que en determinats supermercats alemanys, per exemple, també a l'estiu es puguen comprar tomaques espanyoles, a millor preu. Este espai reservat al producte de fora més barat és el que aprofiten els bioexportadores espanyols, en especial els valencians, els murcians, els andalusos i els catalans.

De tant en tant, en els mitjans agrícoles ecològics es parla de la possibilitat d'aprofitar els desplaçaments vacacionals per a mantindre el nivell de consum, aproximant l'oferta al "ecoturista". Però és un treball difícil pel que té de randa de boixets.

La densitat del mercat ecològic és encara precària, i es concentra en les grans ciutats com ara Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa o Bilbao. Si els pimentons o els melons bio que un llaurador certificat (o no, depén de si utilitza circuits SPG, Sistemes Participatius de Garantia, veja l'article anterior) NO envia a les grans urbs, perquè s'han buidat de consumidors exigents d'economies sanejades, poguera col·locar-los en els llocs on estos consumidors estiuegen... Quelcom prou complicat d'encertar.

Una altra de les aspiracions dels xicotets agroecos és organitzar-se amb els consumidors. Bé en associacions, bé en cooperatives, bé en grups de consum locals. Es tracta de planificar els cultius d'acord amb les preferències de la gent que menjarà el que el llaurador ha plantat i collit, i d'acord amb les possibilitats del cultivador. En pocs llocs es dóna esta relació, que no sol ser fluida per raons tècniques i perquè cada consumidor és un món, i els seus desitjos no poden reduir-se a una llista fixa de productes. D'ací la importància del paper dels mercats locals, de barri, mercats ambulants periòdics i fórmules de venda lliure i arriscada"

En definitiva, el mercat no és un ens alfanumèric ni un monstre devorador de consciències. I un mercat tan sotmés a controvèrsia com l'ecològic (en creixement, en debat quant a la seua dimensió, ben sovint ideologitzat, i localitzat en unes poques ciutats) és encara més difícil de comprendre i de satisfer.

Gran importància té el paper de l'Administració, com facilitadora de l'agricultura ecològica. En la pròxima entrega de informarem de com s'està organitzant de cara al futur immediat la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural per a donar resposta a la multitud de problemes sense resoldre en el camp valencià, tant en la seua manifestació majoritària i convencional, com en l'agroecología, que segons pareix la consellera Helena Cebrián desitja impulsar per a expandir el seu saludable àmbit.