El santuari del Samaruc

Imatges en exclusiva de la major població d'este peix en perill d'extinció

Els principis d'un Samaruc incansable

Canvia el clima, canvien les opcions polítiques i canvien els formats periodístics. En mig d’una època intensa de convulsions, de terratrémols socials i moltes incògnites, naix Samarucdigital un portal per a respondre preguntes, per a informar sobre medi ambient amb rigor i serietat sense oblidar les premisses de claredat, entreteniment i varietat. Tot un apassionant repte de present on oferim una plataforma oberta a tota la societat per contar els impactes que els humans generem en mig d’un món en aparença insolidari, oferir alternatives viables i proposar conductes ambientalment responsables. Al mateix temps, volem mostrar la gran biodiversitat que amaga encara el nostre entorn més proper i també el més llunyà, recorrent específicament la geografia valenciana però sempre observant la resta del món en un planeta on el medi ambient està absolutament interrelacionat, perquè el desgel de l’Àrtic no afecta només els óssos polars sinó que pot alterar els corrents oceànics que acaben influint en totes les costes. Volem fer tot això aprofitant un format dinàmic i interactiu on prioritzem els continguts audiovisuals, en una plataforma amb la porta i les finestres obertes a qualsevol persona amb coses a dir sobre la natura del planeta on vivim.

No partim de zero, l’embrió de Samarucdigital està en el programa Medi Ambient de RTVV, una format d’informació ambiental pioner en televisió que durant 15 anys va recórrer el territori valencià per a mostrar tots els seus racons, des dels cims més elevats a les profunditats de les coves més fosques. Un treball reconegut amb 17 premis per certàmens, festivals internacionals, diversos col·lectius i institucions, que vam convertir Medi Ambient en el programa més guardonat de l’exterminada Ràdio Televisió Valenciana. Ara, bona part de l’equip que participarem en aquell programa, hem decidit cobrir el buit que ha quedat. Volem continuar la tasca que ens obligaren a interrompre aprofitant la major llibertat d’acció i les possibilitats tecnològiques que ofereix Internet.

Iniciem el nou camí amb un tema que pot resultar evident, atenent al nom que hem triat per al portal que vos presentem, i que per això mateix creem necessari abordar. L’animal més amenaçat del territori valencià és un diminut peixet d’aspecte fràgil i gustos exquisits que viu en zones humides. El samaruc està en perill d’extinció sobre tot a causa de la dura competència que suposen les espècies de peixos exòtics com la gambúsia, introduïda a principis del segle XX per a eliminar els mosquits que transmetien el paludisme, una funció que també compleix el mateix samaruc amb un menú alimentari molt semblant al seu competidor, i que possiblement els introductors de la gambúsia desconeixien. La delicada situació de la gran icona de la fauna valenciana ha sigut pal·liada amb constants reintroduccions des de fa 25 anys per a ajudar a reforçar les poblacions, però la pitjor amenaça continua sent la introducció noves espècies invasores com la perca sol. Un fenomen propiciat pel desconeixement o el menyspreu als greus danys ambientals que provoquen els seus autors, que trenquen l’equilibri natural d’espais protegits difícilment reparable i que causen un cost econòmic important pels recursos que les administracions dediquen a combatre la situació. En la present edició vos ofereix imatges inèdites del major santuari mundial del samaruc, situat dins el parc natural de l’Albufera de València. Allí s’han submergit les nostres càmeres per recollir instants únics que ara compartim amb tots. La marjal de Peníscola, el Prat de Cabanes-Torreblanca o Pego-Oliva, són altres de les localitzacions tradicionals d’un emblema de la biodiversitat valenciana, un endemisme exclusiu endèmicament amenaçat.

En la primera edició que eixia al carrer del New York Enquire, el seu propietari, Charles Foster Kane, publica en primera plana els principis que regiran el diari en una solemne declaració d’intencions davant als lectors. El col.laborador i amic de Kane Jedediah Leland, interpretat per Joseph Cotten, guarda el paper original amb aquell text. És una de les escenes més periodístiques de Ciutadà Kane, obra mestra de lliçons sobre cine improvisades per la ment màgica d’Orson Wells, que enguany era complit 100 anys. Hi ha idees per les quals no passa el temps, valors que continuen igual de vigents com quan els diaris només es podien escriure amb tinta i normalment eren propietat de grans corporacions empresarials. Com aquell paper d’intencions periodístiques que Wells li va fer escriure al ciutadà Kane, ací queda per la posteritat en xarxa la primera declaració de principis que fa Samarucdigital, encabotat a lluitar i treballar de manera incansable pel dret del públic a ser ben informat. Paraula de samaruc.

Etiquetes