La veu del Mediterrani en el mapa europeu

El Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) compleix 25 anys amb bona salut investigadora a pesar de les retallades que ha patit en els últims anys. El major èxit que ha aconseguit este temps és fer que els problemes específics de la conca mediterrània apareguen en els plans d’actuació de la Unió Europea. A pesar de la rellevància internacional dels seus informes, els investigadors lamenten no es fa cas de les seues recomanacions per a reduir l’impacte de les alteracions dels usos del sòl al territori valencià

Uns materials tèxtils que absorbeixen la contaminació, i que després es poden reaprofitar com a fertilitzant per al camp. És una de les últimes investigacions en què està immers el a partir d’un estudi pilot a Quart de Poblet, amb la intenció de cobrir edificis amb geotèxtils que ajuden a pal·liar els danys dels contaminants en les ciutats. El Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani ha complit un quart de segle de vida com a referent al món en l’estudi dels efectes de la contaminació atmosfèrica i la repercussió en el sistema climàtic mediterrani. Un centre pioner a més en el diagnòstic dels incendis i les seues conseqüències en la natura.

La estratègia del seu treball ha servit per a participar en 160 projectes d’investigació a Espanya i dins la Unió Europea. Els seus tècnics han publicat més de 1000 treballs científics, una xicoteta mostra dels quals l’hem pogut llegir a SamarucDigital en publicat pels investigadors Ramon Vallejo i José Antonio Alloza.

En la mateixa seu del CEAM, al Parc Tecnològic de Paterna, els científics treballen en la cambra un dels millors laboratoris del món especialitzat en l’estudi dels processos químics atmosfèrics, que ha permés identificar els nivells de degradació a l’atmosfera de plaguicides o compostos empleats en la captura de CO2.

Ramon Vallejo, actual director científic del CEAM, explica que el centre va nàixer quasi al mateix temps que les primeres constatacions científiques del canvi climàtic, que suposa una eix clau en tot el treball de la institució tant a l’hora de determinar els efectes com la proposta de mesures correctores i pal·liatives. Però sobre tot el major èxit en estos 25 anys es aconseguit situar els problemes específics de la conca mediterrània dins el mapa de prioritats de la Unió Europea, perquè tradicionalment l’estratègia comunitària respecte a la contaminació atmosfèrica o el canvi climàtic es dissenyava com si tots els països foren iguals, quan poc tenen a vore les peculiaritats climàtiques d’Holanda o Alemanya amb, per exemple, el territori valencià.


A pesar que el seu treball és reconegut i valorat a Europa, no ha passat el mateix a casa nostra. Millán Millán, director emèrit del CEAM i gran artífex de la institució, recorda que els informes que Brussel.les acceptava han sigut reiteradament ignorats per les autoritats valencianes i espanyoles. El científic incideix sobre tot , que considera la major contribució mediterrània al canvi climàtic a causa de la urbanització massiva del litoral, un fet que ha causat la desaparició d’abundant coberta de terra fèrtil que ajudava a retindre l’aigua i recarregar els aqüífers.

Meteorologia incòmoda

L’expansió del ciment ha contribuït a alterar el cicle hidrològic amb una modificació del règim de pluges, que experimenta cada vegada més períodes de sequera i fenòmens de tronades intenses i aïllades. És el que Millán anomena una “meteorologia incòmoda”, que porta anys anunciant davant la destrucció de la “gallina dels ous d’or” que suposa la desaparició del sistema natural de recàrrega hídrica a causa del “boom de la rajola”. Ell planteja la reforestació de zones de muntanya com la millor alternativa per a millorar una situació que empitjorarà encara més si no es prenen mesures correctores.

Millán Millán


Les noces de plata del CEAM amb la ciència s’han celebrat amb on no ha faltat les comunicacions científiques de Millán i Vallejo, Karl Heinz Becket, del comitè internacional EUPHORE, o els representants del CSIC Joan Grimalt i Xavier Querol. Entre el públic, es congregaren abundants representants de la comunitat científica de tots els àmbits així com l’expresident de la Generalitat, Joan Lerma, o els exconsellers Emerit Bono i Antoni Escarré, dirigents del govern que van vore nàixer el centre en maig de 1991.

Donar carinyo

Amb la crisi econòmica el CEAM ha passat els seus pitjors anys fins al punt d’estar en perill de desaparèixer per falta de suport de la Generalitat. Ara el centre torna a agarrar forces encara que, com va recordar en la inauguració de la jornada el Secretari Autonòmic de Canvi Climàtic i Medi Ambient, Julià Àlvaro, l’administració només pot “donar carinyo” al CEAM davant els escassos pressupostos. No obstant Àlvaro va assegurar que no hi haurà més retallades.

La consellera d’Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic, Elena Cebrián, va insistir en la importància internacional de les investigacions del CEAM que ha mantingut el seu alt nivell a pesar de les retallades. Cebrián va assegurar que, en la mesura de les disponibilitats financeres, la administració tractarà d’augmentar les dotacions pressupostàries de la institució i mostrar la seua decidida intenció de coordinar els diferents centres d’investigació que depenen de la Generalitat com l’ (Institut Valencià d’Investigació Agrària), el (Centre d’Investigacions sobre Desertificació) o el (Centre d’Investigació i Experimentació Forestal). La consellera va recordar que cal preparar-se per a un futur immediat on un recurs clau com l’aigua serà cada vegada més escàs.

Etiquetes