L’agroecologia entra a la universitat amb espai propi

L'agroecologia ja té un espai acadèmic a la Universitat Politècnica de València. Es tracta del V Curs d'Agroecologia, Agricultura Urbana, Sobirania Alimentària i Cooperació al Desenvolupament Rural. Al mateix temps s'imparteix en altre escenari molt distant, l'Institut d'Investigacions Agràries de Tenerife.

El curs està promogut per diferents institucions: la FIAES (Fundació Institut d'Agricultura Ecològica i Sostenible), la Multiversitat d'Agroecologia, Biodiversitat i Cultures de CERAI,  Escuela de Agroecología por a la Paz, la Cooperación y el Desarrollo Rural d'Adolfo Pérez Esquivel (Argentina), i la Universidad de la Laguna.

Fins ara els cursos d'agroecologia de València s'havien desenvolupat en l'Escola de Capataços Agrícoles de Catarroja. El que acaba de començar a la UPV te una durada acadèmica completa, i té un format a base de mòduls; consta de cinc, que s'estenen d'octubre a juny, amb classes i conferencies que es pengen en la xàrcia del curs.

Implicats en l’agroecologia

La Universitat Politècnica de València organitza este curs gràcies al fet que entre el seu professorat es troben docents implicats en l'agroecologia des de fa dècades, com és el cas de José Luís Porcuna (hui a l'Institut d'Investigacions Agràries de Tenerife, per això la participació d'esta institució en el curs), Rafael Laborda o Dolores Raigón, juntament amb alguns altres els noms dels quals es poden trobar als enllaços de més amunt.

Però a més dels professors acadèmics, el curs compta amb professionals de l'agricultura eco, com són Enric Navarro, Vicent Martí, Julio Quilis, Fermín Salcedo, tots ells enginyers agrònoms i llauradors en el cada vegada més vast mercat de l'agricultura ecològica.

Entre els gairebé cinquanta professionals i professors participants h' hi ha d'universitats diverses com la de Màlaga, la de Saragossa, la Pablo Olavide de Sevilla, la d'Almeria, i d'institucions de formació professional, com és el cas de la nostra col·laboradora María José Payá. I també honestos funcionaris de la Generalitat Valenciana que porten la vida entestats en la implantació i difusió de l'agricultura ecològica, com ara Josep Roselló, Afons Domínguez, així com representants de l'IVIA i de cooperatives experimentades

   

Cal distingir una vegada més l’agroecologia de l’agricultura ecològica. La segona és la que es practica cada vegada més en el món agrícola desenvolupat, i consisteix, en dues paraules, en el cultiu sense agroquímics, i pot fer-se en grans extensions. L'agroecologia és una tècnica ancestral que hui realitzen molts llauradors del tercer món i cada vegada més del primer, i consisteix a conrear sense agroquímics, però també una diversitat de plantes, en petites extensions, respectar els cultius locals, reduir al mínim la petjada de carboni (venda de proximitat), i que el treball no requerisca l'explotació de la mà d'obra.

Vicent Garcés, vicepresident de CERAI, una de les institucions organitzadores del curs, valora la importància de l'agroecologia, como agricultura a xicoteta escala, front a els perjudicis de la gran agricultura i els monocultius, que perjudiquen el medi ambient i condemnen a la ruïna a l'agricultura familiar.

El primer mòdul, acosta l'alumnat d'una perspectiva social i política del desenvolupament rural, recolzant-se en les bases agroecològiques i en estratègies polítiques per a un desenvolupament rural sostenible, en la investigació i en l'ensenyament participatiu.

El segon mòdul, abasta les estratègies per a una transició agroecològica, amb el maneig d'indicadors de sostenibilitat.

En el tercer mòdul, s'observa la salut dels agrosistemes, coneixent sobre el maneig de plagues i malalties des del control biològic.

En el quart mòdul, es reflexiona i aprén sobre els aspectes més pràctics de la agroeocologia, com les bases de la oliviultura, citricultura, etc., combinant la presència en aules teòriques amb la visita a finques agroeológicas.

El cinquè mòdul, tracta de la restauració de la fertilitat dels sòls, creació i maneig de bancs de micorrizes.

L'agroecologia, com a eina pràctica i com a enfocament científic, aborda a través dels seus tres dimensions (ecològica-productiva, socioeconòmica i políticocultural) les diverses formes de transició cap a sistemes agroalimentaris més sostenibles, des de la finca fins a les formes d'organització del consum i les polítiques públiques. La mirada complexa i transdisciplinar són part essencial de l'Agroecologia com a forma d'encarar els problemes del sector agrari, del medi rural i el consum d'aliments saludables.

L'agricultura urbana és un dels aspectes destacables del curs, com ho explica Jorge Cavero, director de CERAI.

La inauguració del curs va tindre lloc a València el 11 d'octubre, amb la presència i intervenció del premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivelque l'endemà va acudir a l'alqueria de Vicent Martí d'Alboraya, on es van reunir una multitud de ciutadans entusiastes de l'agricultura ecològica.

Etiquetes