El mar és com el pati d’un col·legi, un solar,

el cel ample que es veu damunt de la placeta,

sense motos ni guàrdies i sense voravies.

El mar és l’ombra humida del Paradís. El mar...

                                                                     Vicent Andrés Estellés, Aquest mar que sabem

M'agrada fer fotografies a la mar aprofitant la llum del capvespre. 
Trie com a escenari el “muntanyar”, com s'anomenen les dunes al poble. El borró (Amophila Arenaria) situat a la cresta de la duna juga a l'amagatall amb la lluna plena.

La veus i no la veus.

A poca distància, els turistes llancen la pilota, rematen les pàgines de l'última novel·la o passegen a vora mar, en una del miler de rutes del colesterol del nostre territori.

L'ESPÈCIE

Sobre els exemplars de lliri marí (Pancatrium Marítimum), un cuc de cos blanc i negre, i cabet rogenc minúscul rosega la fulla.
Com s'anomena aquell lepidòpter vistós disposat a posar fi a la vegetació dunar?

El nom de l'espècie és Britys Crini o eruga del lliri marí. Naix soterrada. La larva surt a la superfície i, sense pausa, s'alimenta de les verinoses fulles de la planta bulbosa.

Si els humans la imitàrem moriríem d'un vessament intestinal. La peculiaritat de l'insecte centra l'interés dels científics per a cercar una cura a l'hemofília.


Quan la Britys Crini arriba als cinc centímetres assoleix l'envergadura d'adult, fa capoll sota la sorra, realitza la metamorfosi i es transforma en papallona nocturna. Queda per esbrinar quina és la relació de simbiosi entre el lepidòpter transformat i la planta nutrícia. Però ja se sap que en la natura totes les coses tenen un per què.