A La Carta À Punt Mèdia

El nombre d'ocells urbans augmenta sense parar, a causa de l'expansió de les ciutats, que de forma progressiva destrueixen, al seu torn, els hàbitats d'espècies forestals i agrícoles i inciten nombroses espècies a desplaçar-se cap a les urbs. A Espanya, existeixen unes 280 espècies niuants, de les quals unes 50 niuen en ciutats, atretes per la facilitat d’obtindre aliments, de gaudir un microclima favorable i evitar els depredadors.

Encara que cada vegada és més comú trobar-les en els entorns urbans, no totes les espècies d'aus s'adapten per igual a la vida a la ciutat. Algunes utilitzen les urbs de manera ocasional, com el falcó mostatxut, el gaig blau o el blauet comú. Per a unes altres, la ciutat és només un lloc on passar certs períodes d'any, bé niuant en elles però alimentant-se fora de les urbs ‒com la cigonya blanca, l’estornell negre o el xoriguer petit‒ o romanent durant el dia en el camp i dormint a la ciutat ‒estornell vulgar i cuereta blanca, durant l'hivern. Algunes altres utilitzen els nuclis urbans de manera permanent i hi desenvolupen tot el seu cicle diari, com els falciots negre i pàl·lid o l’oreneta cuablanca, i unes altres, més sedentàries, habiten la ciutat durant tot el seu cicle anual, com el teuladí o el colom roquer, que es distingeixen per la seua millor adaptació a la vida urbana.

Xoriguer petit - Fotografia: Toni Pérez

Entrevista amb Mario Giménez

Les aus a les ciutats estan acostumades a la presència humana i la ciutadania també sap identificar-les per la seua proximitat, abundància i presència habitual. La gran majoria dels ciutadans coneix els teuladins, els coloms o les garses dels centres urbans, mentre que als parcs de les ciutats o zones enjardinades podem veure fàcilment mallerengues carboneres, gafarrons o merles, i aus aquàtiques com els collverds als llacs urbans. A les urbs d’àrees costaneres són freqüents les gavines i, en els perímetres de ciutats grans, les cigonyes. 

Mario Giménez és delegat SEO/Birdlife a la Comunitat Valenciana, l’ONG de defensa, protecció i divulgació de l’ornitologia més important a nivell internacional. La tasca de SEO Birdlife ha sigut fonamental per a la protecció de la biodiversitat de l’Albufera de València. El passat 13 d’abril encetaven una campanya, junt amb l’Ajuntament de València, de seguiment de les aus urbanes de la ciutat de València dins un programa de ciència ciutadana.

Mario Giménez, delegat de SEO/ BirdLife a la Comunitat Valenciana

Entrevista amb Javier García Gans

En els últims anys, els residus urbans constitueixen una font alimentosa abundant ja que resulta són fàcils d'obtindre per a les aus. Així, moltes espècies s'alimenten de les deixalles, sobretot a l'hivern, quan escassegen altres recursos alimentosos. El gavià argentat, per exemple, ha augmentat molt la seua població en aprofitar aquest recurs tant en abocadors com en ports. També la cigonya blanca, abans estacional, s'alimenta a l'hivern en gran mesura de les deixalles urbanes.

També el fort augment del nombre d’algunes espècies porta a parlar de “plagues” d’aus a les ciutats. Tot i que es tracta d'un terme sovint incorrectament utilitzat, es pot aplicar a qualsevol espècie animal que es trobe en el lloc inadequat i en una xifra superior al que es considere acceptable. Perquè una població animal es transforme en plaga, el “factor humà” és decisiu, ja que el mitjà urbà és un ecosistema en el qual els mecanismes naturals per a regular les poblacions tenen molta poca influència. Són les aus una plaga, com els rosegadors o els insectes? En els últims anys, i en el cas de les aus, hi ha moltes espècies que han evidenciat ser una font potencial de problemes, com són els casos del colom roquer, de les gavines a les ciutats costaneres i els estornells en dormidors urbans en arbres i façanes.

Francisco Javier García Gans és gestor ambiental de l’empresa Estudi Verd, especialitzada en control de plagues i descontaminació. És coautor del monogràfic Avifauna urbana i periurbana de la ciutat de València, editada per l’Ajuntament de València, i de la Guia d’aus del Port de València.

Javier García Gans, gestor ambiental d’Estudi Verd

Tertúlia amb Mario Giménez i Javier G. Gans

Sabem que el nostre comportament modifica ecosistemes i hàbitats. L’augment de poblacions d’aus abans agrícoles o forestals a les ciutats és el resultat d’haver-se naturalitzat en els nous entorns. Però eixe increment també implica una competència major pels recursos de les metròpolis, el que porta a desplaçar o eliminar espècies menys competitives però totalment dependents del mitjà urbà, com el teuladí. Aquesta realitat evidencia la necessitat de conservar espais naturals que permeten el desenvolupament d'espècies forestals i agrícoles en els seus propis hàbitats.

En el temps de la tertúlia, els convidats i els membres de l'equip del programa, Reis Juan, Batiste Miguel i Kristin Suleng, analitzen què comporta aquesta modificació en la biodiversitat de les ciutats quan a l’avifauna, i si hem d’entrar o no a “reparar” el mal que hem pogut fer. Cal intervindre en l’actual ecosistema urbà pel que fa a les aus? Respecte al control de les espècies exòtiques, com la Comissió Europea instava Espanya el passat gener, quines èspecies d’aus caldria vigilar? Es mantenen espècies autòctones com la cadernera, o també estan veient-se desplaçades per altres exòtiques? Aquestes són algunes de les qüestions a les quals intentem respondre al #SamarucDigitalAvifaunaUrbana.

Teuladí - Fotografia: Pablo Vera

La Biblioteca Verda

Afegim a la nostra “Biblioteca Verda” el títol Avifauna urbana i periurbana de la ciutat de València, del qual és coautor el nostre convidat Javier García Gans junt amb Francisco J. Català, especialista en fotografia de natura.

La Finestra del Samaruc

A “La Finestra del Samaruc” aguaitem per conéixer el paisatge més estimat de personalitats de la cultura, el medi ambient i del saber de la Comunitat Valenciana. A la nova entrega de Samarucdigital, Felip Bens, periodista, escriptor i fundador de la revista Lletraferit, ens fa un repàs dels seus llocs més estimats del nostre territori.

El So de la Natura

El nostre company, Batiste Miguel, ens porta el “So de la Natura” com cada setmana.