El passat 15 d'octubre de 2020 es van deixar anar 20 tortugues babua (Caretta caretta) que, procedents del niu descobert en la citada platja el juliol de 2019, havien seguit el programa de creixement i desenvolupament "head starting" en les instal·lacions de la Fundació Oceanogràfic i en l'Aquari de Sevilla.

Quatre d'aquests joves quelonis, que van rebre el nom de Castelló, Miquel, Nàvel i Posidònia, portaven instal·lat un emissor satel·litari, gràcies a l'aportació de la Fundación Azul Marino la qual cosa està permetent un seguiment monitorat de la trajectòria d'aquests animals i un major coneixement per a la ciència sobre el seu comportament en alta mar.

Els emissors porten unes petites plaques solars que els alimenten i permeten que, quan l'animal està en superfície, transmetin un senyal que pot ser detectada per satèl·lits en òrbita polar del sistema Argos.

Gràcies a això s'ha pogut establir que fins al moment les quatre petites, amb poc més d'un any de vida, han navegat de mitjana uns 1.650 quilòmetres per tot el Mediterrani però amb diferents rumbs.

La tortuga nounada que ha rebut el nom de Posidònia ha estat la que major recorregut ha fet, amb gairebé 2.000 quilòmetres, ja que va arribar l'Illa de Malta, costejant abans Tunísia i el seu golf, i ara es troba en l'Estret de Sicília, en el que sembla una volta en direcció contrària.

Per part seva, una altra de les nounades, Nàvel, ha arribat fins a Mònaco amb més de 1.800 quilòmetres i sorprenentment ha tornat al Golf de València. Menor trajectòria, amb uns 1.500 quilòmetres, és la que ha traçat Miquel, que va arribar fins a Barcelona i va descendir fins a Almeria, vorejant tota la costa del sud de València, Alacant i Múrcia.

Finalment, ha estat Castelló la que, amb uns 1.300 quilòmetres, va depassar les fronteres de la Mar Balear i ara es troba al sud de les Illes Balears.

Objectius científics

Amb el marcatge de nounats de Caretta caretta es persegueixen els objectius de comprovar la supervivència dels animals i la seva adaptació al mitjà, com una de les maneres d'avaluar el grau d'èxit del projecte de "head-starting", i generar informació bàsica d'aquesta espècie en una fase de vida poc coneguda en mar oberta.

D'aquesta manera es pot analitzar les rutes, zones de dispersió i ús d'hàbitat de les tortugues, contribuint a la informació generada en aquest aspecte per altres institucions. La informació que s'obté amb l'ús d'aquests dispositius és de summa importància, ja que es tracta d'una espècie catalogada com a "vulnerable" en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades i està inclosa en l'Annex II de la "Directiva Hàbitats".

"Head starting": programa de creixement i introducció en la mar

Les tortugues van ser incloses des del seu naixement a principis de setembre de l'any passat en el citat programa de "head-starting", la finalitat del qual és aconseguir que els nounats aconsegueixin la grandària, pes i habilitats suficients de natació, busseig i alimentació per a augmentar les possibilitats de supervivència i eludir a gran part dels seus depredadors naturals.

Les experiències dutes a terme fins ara permeten un gran optimisme, perquè els percentatges de supervivència d'aquests animals en entrar a la mar estan entorn d'un 90%, cosa que significa un èxit per a la conservació de l'espècie, atès que s'estima que, en condicions naturals, només sobreviu a la seva entrada a la mar una tortuga de cada mil que neixen.