A La Carta À Punt Mèdia

Els alarmants nivells de contaminació atmosfèrica no són l’únic problema ambiental que afecta les grans ciutats. Els decibels dels motors, les obres o els clàxons, o l’excessiva il·luminació dels fanals estan darrere de les altres contaminacions, l’acústica i la lumínica. La nova entrega del Samarucdigital para atenció a aquests dos tipus de pol·lució invasiva, amb greus conseqüències que repercuteixen tant en el ritme de la vida humana com en el cicle de la vida dels ecosistemes.

Entrevista amb Enric Marco

En 2010, l'estudi Contaminació lumínica a Espanya, elaborat pel Departament d'Astrofísica i Ciències de l'Atmosfera de la Universitat Complutense de Madrid, concloïa que Espanya era el país membre de la Unió Europea amb major consum mitjà per fanal. I València, la ciutat que més balafiava la llum, en gran mesura pels tipus de fanal instal·lats i, en especial les anomenades “boles”, que emeten llum cap al cel nocturn. 

Tot i haver ostentat durant anys el primer lloc en contaminació lumínica d'Europa, València ha apostat per plans per a escombrar els fanals menys eficients, amb l’objectiu d’estalviar prop de tres milions d'euros a l'any i un 80% de consum energètic, amb mesures com substituir les bombetes tradicionals per panells LED i introduir plaques en la part superior per a evitar que la llum isca cap al cel. 

En el cas d'Espanya, encara que des de 2012 s'ha estabilitzat la contaminació lumínica no ha decrescut. És un dels països d'Europa amb més contaminació lumínica, amb valors mitjans de consum per habitant i any de 116 quilovats hora (kWh), enfront dels 43 que es consumeixen a Alemanya o els 91 de França.

La contaminació lumínica ha arrabassat la nit en molts indrets del món. A més de suposar problemes per a la salut de moltes espècies, també suposa un greu problema per als investigadors en el camp de l’astronomia. De fet, segons el Nou atles mundial de contaminació lumínica (2016), la major part de la població del planeta ja no pot tindre l’oportunitat d’observar la Via Làctia, degut a l’augment en les últimes dècadas de la contaminació lumínica. Enric Marco és professor del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i tècnic superior d’Astronomia i Astrofísica, i està al càrrec de l’aula d’Astronomia de la mateixa Universitat. A més, és integrant d’un grup d’investigació de la contaminació lumínica als parcs naturals valencians. Marco ens explica en què consisteix aquest tipus de contaminació i quins problemes genera.

Enric Marco, professor del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la UV i tècnic superior d’Astronomia i Astrofísica

Entrevista amb Juan Vicente Sánchez

A Europa, una de cada cinc persones està exposada a nivells de soroll del trànsit superiors als límits establerts. L'Organització Mundial de la Salut  (OMS) considera soroll qualsevol tipus de so superior als 65 decibels durant el dia i 55 decibels durant la nit. Es recomana limitar l'exposició al soroll del trànsit rodat a 53 decibels mentre que, durant la nit, aquest llindar no ha d'excedir dels 45 decibels. El trànsit aeri també està estrictament limitat: el soroll procedent dels avions no ha de superar els 45 decibels durant el dia i 40 decibels a la nit. No obstant això, el soroll procedent de les activitats recreatives i de temps lliure en entorns urbans supera moltes vegades els 70 decibels durant les 24 hores. 

El soroll està considerat per l'OMS el segon major problema mediambiental a Europa, després de la contaminació de l'aire per partícules, i el seu impacte en la salut està científicament demostrat com a un causant d’estrès, de problemes de somni, d’afeccions a les capacitats cognitives i de malalties cardiovasculars i respiratòries. Segons l'Agència Europea de Medi Ambient, els sorolls nocius causats pel trànsit rodat provoquen la mort prematura d'unes mil persones a l'any a Espanya, i al voltant d'uns quatre mil ingressos hospitalaris. L'agència alerta que, a tot l’estat, dotze milions de persones estan exposades a nivells de soroll excessius pel trànsit durant el dia i nou milions i mig durant la nit.

A la Unió Europea, les urbs que superen els 100.000 habitants han d'informar dels nivells de contaminació acústica mitjançant mapes de soroll. A Espanya, totes les aglomeracions que superen aquesta xifra, així com els grans eixos de transport, ja compten amb aquests mapes per a informar la ciutadania.

Juan Vicente Sánchez és catedràtic del Departament de Física Aplicada de l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Geodèsica, Cartogràfica i Topogràfica de la Universitat Politècnica de València. També forma part, com a investigador, del Centre de Tecnologies Físiques: Acústiques, Materials i Astrofísiques, centre que donava a conéixer fa un any una nova pantalla d'aïllament acústic feta a partir de politereftalat d'etilè (PET), com el de les ampolles d’aigua. Amb ell, parlem de com ens afecta la contaminació acústica i com poder minorar els seus efectes.

Juan Vicente Sánchez, catedràtic del Departament de Física Aplicada de l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Geodèsica, Cartogràfica i Topogràfica de la UPV

Entrevista amb Carles Gago

Amb efectes sobre la fauna, la flora i els microorganismes, la contaminació lumínica amenaça el 30% dels vertebrats i el 60% dels invertebrats nocturns. Amb Carles Gago, biòleg, tècnic en formació ambiental i membre fundador de Xaloc, ONG per a la conservació marina, abordem com afecta la contaminació lumínica i acústica a les diverses espècies que conviuen amb nosaltres. Aprofitarem per revisar els  diversos exemples com ara, el soroll intens en les profunditats de la mar, produït pels vaixells, el transport submarí, l'exploració petroliera, les sondes militars o la pesca intensiva, que afecta les condicions físiques de molts dels animals marins com per exemple,  els cetacis, que aprofiten l'aigua per a transmetre sons que els permeten cobrir les seues necessitats, com ara orientar-se, comunicar-se i reproduir-se; les rates penades, que s’aprofiten de la contaminació lumínica per a caçar però, en canvi, han de fugir dels focus de soroll com les indústries amb activitat nocturna; o com la contaminació lumínica impedeix el cant de les granotes i també desorienta les espècies marines que depenen del plàncton, el qual s’apropa a la superfície a causa l’increment de la llum.

Carles Gago, biòleg, tècnic en formació ambiental i membre fundador de Xaloc

Tertúlia amb Enric Marco i Juan Vicente Sánchez

Al temps de la tertúlia, Reis Juan, Batiste Miguel i Kristin Suleng conversen amb els convidats del programa sobre com es pot donar solució als problemes que genera la contaminació per excés de llum o de soroll, mitjançant una reglamentació més estricta i que de vegades ens fa modifica els nostres hàbits. 

La Biblioteca Verda

A la ‘Biblioteca Verda’, escoltem Paco Tortosa, doctor en Geografia i fotògraf, està considerat un dels pioners del cicloturisme. Incorporem al nostre espai cultural ambiental, la seua col·lecció de llibres dedicada al paisatge de pobles de les nostres comarques, entre d’altres Carcaixent, Teulada, Moraira, Vilafranca, Sueca o Silla.

La Finestra del Samaruc

Cada setmana, obrim la ‘Finestra del Samaruc’ al paisatge més estimat de personalitats de la cultura i el saber de la Comunitat Valenciana. A la nova entrega de Samarucdigital, Anna Gomar, promotora del projecte Esquellana, cooperativa que treballa per la recuperació de l’ovella guirra i dels usos de la seua llana, ens porta al Benicadell, entre les comarques de la Vall d’Albaida i el Comtat.

El So de la Natura

El nostre company, Batiste Miguel, ens porta el ‘So de la Natura’ com cada setmana. En aquesta nova entrega, la ciutat amb trànsit dur n’és la protagonista. Pocs enemics afecten la nostra salut i el nostre benestar de manera tan contundent i sibil·lina com la contaminació acústica que ens envolta constantment en les urbs.