Més arena, menys formigó: les dunes i la defensa natural del litoral

Davant de temporals extrems com Gloria, cal reivindicar els sistemes dunars, els grans oblidats de la platja. L’últim programa de Samarucdigital en la ràdio d’À Punt s’endinsa en el món d’arena, vent i vida de les dunes.

A La Carta À Punt Mèdia

Davant de l’escenari marcat per la pandèmia del coronavirus, aquesta setmana Samarucdigital arriba a la seua última entrega en la ràdio d’À Punt Mèdia. Les circumstàncies de la crisi sanitària impedeixen a la SAMC renovar el programa, fins que la situació no millore, per a continuar una temporada nova com a referència de la divulgació ambiental en la cadena pública. 

En un moment de comiat temporal, l’equip darrere de Samarucdigital vol expressar el seu agraïment a totes les persones que des del conservacionisme, la ciència, la gestió i la cooperació han posat a l’abast de la ciutadania la seua experiència i coneixement per a ajudar a preuar el territori valencià, i contribuir a la vocació de servei públic que sempre ha tingut el treball de Samarucdigital, la ràdio verda en valencià, que durant set temporades ha apropat la biodiversitat dels ecosistemes valencians, i les problemàtiques ambientals que preocupa la socitetat, sempre des de la pluralitat i la veracitat. El canvi climàtic i la crisi global han representat l’eix vertebral d’aquest espai de divulgació ambiental, el qual també ha dedicat els seus últims capítols a la crisi de la Covid-19, amb una mirada ambiental basada en l’evidència i el debat científics. Recordeu que podeu tindre accés a tots el continguts tant en el servei A La Carta d’À Punt Mèdia com en el web de Samarucidigital.com.

Tot i que el futur del programa en la ràdio pública valenciana queda per escriure, atenent la situació del coronavirus, la informació ambiental que afecta el nostre territori segueix en el portal de Samarucdigital, i com sempre, estem atents als vostres comentaris i suggeriments a través de les nostres xarxes socials. Vos hi esperem!


La muralla natural de la costa

Una conjunció d’arena i vent. Tot i tindre un cos fràgil, sempre a mercé del corrent, la seua força contra l’adversitat dels elements ha inspirat la millor saga de la ciència-ficció, Dune, un relat ecològic que ja anticipava fa mig segle els efectes del saqueig dels recursos naturals. El periodista Frank Herbert, pare de la saga Dune, va començar a escriure l'obra quan preparava un reportatge sobre la plantació de canyissos en el desert d'Oregon per a frenar l’avançament de les dunes. 

 Dunes del Saler. Foto: arxiu Samarucdigital

A casa nostra, la tendència és molt diferent. Les dunes retrocedeixen a favor del formigó de passejos marítims i habitatges voramar.  Els sistemes dunars són molt més que grans masses mòbils d’arena i lloc d’acollida d’espècies d’un alt valor biològic. Els episodis extrems com la borrasca Gloria recorden que les dunes són la millor protecció per a les platges perquè actuen com a barreres naturals de la costa davant dels grans temporals. Ens espera un futur amb més dunes i menys formigó? 

‘Asalvatjar’ les platges

Els signes del temporal Gloria encara són visibles en la línia litoral, i també en les dunes. En aquest escenari, SEO/BirdLife, organització per a la conservació de les aus, ha posat en marxa una iniciativa per a recuperar els hàbitats del corriol camanegre, un diminut ocell que ha vist minvar la seua població fins a caure un 70 % en els últims trenta anys.

Aquest projecte pilot pretén crear una xarxa de platges renaturalitzades en diferents punts de València, Sueca i Cullera, amb accions diverses: la restauració del cordó dunar amb flora autòctona, l'eliminació d'espècies exòtiques i la retirada de residus urbans. També l'aportació i manteniment de restes orgàniques a la platja. Sí, perquè una platja neta, pentinada per camions de neteja, tal i com l’entenen banyistes, no es correspon amb la platja natural. Ens ho expliquen María Antón i Pablo Vera, membres de SEO/Birdlife a la Comunitat Valenciana. 


L’arena, el segon recurs més demandat

Després de l’aigua, l’arena és el recurs natural més demandat. El món utilitza cada any 50.000 milions de tones de sorra i grava. Per a fer-vos-en una idea, imagineu un mur de 35 metres d'alt i 35 metres d'ample al voltant de l'equador. Tota eixa arena s'extrau del fons de l'oceà, de rius, i també de les platges. Però l’arena no és infinita.

A més de l’extracció, la construcció voramar d’habitatges de primera línia de platja, i de passejos marítims, entre d’altres coses de formigó, representen les principals amenaces dels cordons dunars a casa nostra. La convivència entre la vida urbana i els espais costaners no és un problema nou, bé ho sap Eulàlia Sanjaume, experta en geomorfologia i catedràtica de Geografia de la Universitat de València, que l’estudia des de fa 40 anys. 

 Batiste Miguel, Eulàlia Sanjaume i Kristin Suleng

Més dunes, menys formigó

Reivindicar els sistemes dunars i rebutjar el formigó en la costa. És la reflexió de l'alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz.  L’aposta per les alternatives de renaturalitzar els espais envaïts per l’urbanisme va calant en l’administració, front al malbaratament de milionades en pegats que desapareixen amb els episodis extrems com Gloria, que ha passat una important factura en aquesta localitat de la Safor. Tot i que la reflexió ha trobat el suport de Costes, recuperar el sistema dunar és un objectiu que requereix mitjans i temps. La participació ciutadana, assenyala l’alcalde, és fonamental per a redefinir la política urbanística que afecta el litoral. Amb eixe objectiu, l’Ajuntament de Bellreguard ha organitzat unes jornades de debat per a trobar solucions consensuades entre l'administració i la ciutadania. 


La Devesa del Saler, el laboratori de les dunes

Una estreta franja litoral d'arena de vora 850 hectàrees. Les dunes de la Devesa del Parc Natural de l'Albufera formen un ecosistema únic vora el Mediterrani europeu, un paisatge singular creat per la naturalesa per a defendre’s de les inclemències dels temporals marins i els vents forts. Les dunes del Saler són tot un laboratori a l'aire lliure, no només d’endemismes botànics rars i escassos, sinó com a exemple de la recuperació dels espais naturals després de la destrucció urbanística. 


Des de la primera línia, Amelia Quintana ha viscut eixos treballs de recuperació, que són hui tot un referent en la renaturalització de la costa. Llicenciada en Geografia, Quintana està adscrita des de 1988 al Servei Devesa-Albufera, on treballa com a cap de Secció d'Ús Públic des de 2016. Té, a més, una experiència àmplia en la recuperació d'espais dunars, coordinant diferents projectes europeus del Programa LIFE.

 Amelia Quintana. Foto: Antonio Vizcaino

Sistemes dunars emblemàtics

La província d’Alacant acull diversos tresors d’arena, com les dunes de Guardamar, amb un bosc litoral amb vora trenta segles d’història. Entre les badies d’Altea i Benidorm, un altre punt s’ubica en la Serra Gelada, amb dunes eòliques adossades al seu penya-segat. Les imponents acumulacions són molt peculiars perquè estan constituïdes per dunes enfiladisses, capaces d'ascendir per pendents forts de fins a 200 metres. Parlem d’un tipus de duna poc freqüent i d’uns dels afloraments més desenvolupats del món. 


El So de la Natura 96: el corriol camanegre 

“El corriol camanegre és un habitant de la línia litoral valenciana. El seu hàbitat està prop de la mar, allà on hi havien sistemes dunars que defenien el bosc de les tempestes. Hui la major part de les dunes valencianes s'han transformat en construccions humanes que pateixen directament la fúria del mar i on no pot viure el corriolet”, relata Batiste Miguel en el So de la Natura. 


La Finestra del Samaruc 96: Marita Giménez Candela, Alacant

Amb la catedràtica de Dret Romà de la Universitat Autònoma de Barcelona, Marita Giménez Candela, visitem les salines de Santa Pola i la Serra d’Aitana, a través dels seus colors, en la Finestra del Samaruc.


La Biblioteca Verda 96: Playa burbuja, Ana Tudela

Cofundadora del portal Datadista, la periodista d’investigació Ana Tudela és coautora, juntament amb el periodista Antonio Delgado, del llibre Playa Burbuja, un viaje al reino de los señores del ladrillo, fruit de la investigació durant dos anys per a advertir del perill d'una nova bombolla de rajola al litoral mediterrani.




Etiquetes