Més d'un milió de tones de diòxid de carboni emeses. Aqueixa és la dramàtica conseqüència climàtica dels incendis forestals que han afectat greument aquest estiu a la Comunitat Valenciana. Per a dimensionar-ho, José Vicente Oliver, catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV), explica que "la quantitat supera, per exemple, el total d'emissions provocades pel trànsit d'automòbils privats a la ciutat de València en un any, 670.000 tones de CO₂, i equival aproximadament a la suma total del trànsit anual d'automòbils en les tres capitals de província: Castelló, València i Alacant".

Davant aquesta situació, i amb la finalitat d'analitzar la millor manera possible de fer-li front, l'Agromuseu de la UPV ha acollit aquesta setmana la jornada "Crisi climàtica i acció en el territori", organitzada per l'Agència Valenciana de Protecció del Territori de la Generalitat, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, i el Grup d'Investigació de TIC Contra el Canvi Climàtic de l'Institut ITACA de la UPV.

En ella, empreses, institucions polítiques i experts investigadors en la matèria han debatut sobre els factors i conseqüències de l'actual crisi climàtica i com afrontar-la des de la cooperació.

La causa principal, l'abandó de la gestió forestal i agrícola als pobles d'interior

"El debat s'ha centrat en la causa fonamental subjacent, que radica en l'abandó generalitzat de la gestió del territori forestal i agrícola als nostres pobles d'interior", ha assenyalat Oliver, "accentuat per les onades de calor, les sequeres i les tempestes seques".

Per al catedràtic de la UPV, "l'emergència climàtica i el combustible acumulat són les parts visibles del problema, però l'arrel la trobem en una deterioració socioeconòmica fins ara desconeguda en la història del nostre territori. Els 172 pobles en risc de despoblament en la Comunitat han perdut, en els últims 20 anys, més de 12.000 explotacions agrícoles -pràcticament totes familiars- i 50.000 hectàrees de cultiu, la qual cosa suposen unes reduccions del 45% i 20% respectivament. Joves agricultors, silvicultors i ramaders són rara avis i els pocs que desitgen treballar i mantenir-s en el sector el tenen realment difícil".

L'Observatori d'Emissions, clau per als actors locals

Durant el transcurs de la jornada, Javier Urchueguía, catedràtic de la UPV, ha presentat l'Observatori d'Emissions de Gasos d'Efecte d'hivernacle, una plataforma d'informació i coneixement amb rigor científic creada amb l'objectiu d'ajudar a les empreses i els ajuntaments de la Comunitat a fer front al repte de la descarbonització, en concret, en el marc dels desafiaments i oportunitats que es presenten als actors locals en la senda de la reducció d'emissions.

La iniciativa ha sigut molt ben rebuda pels alcaldes i alcaldesses dels municipis presents -Andilla, Énguera, Requena i Begís, entre altres-, que han posat l'accent principalment a posar en relleu el valor del territori rural valencià i la seua riquesa agroforestal com a palanques de canvi.

Pacte Verd Europeu, Mecanismes de Recuperació i Resiliència i Llei de Canvi Climàtic de la CV

En aquest aspecte, els participants en la jornada han destacat, al seu torn, la importància del Pacte Verd Europeu i els Mecanismes de Recuperació i Resiliència -i tota la normativa i fons d'ajuda associats-, però també la de la nova Llei de Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana, com a guies precises cap a una transició ecològica que ha de ser justa, tant amb el territori, com amb la societat rural. 

**Foto Portada: CEAM. Informe sobre el impacto del incendio forestal de Bejís, 2022