Millor aire per a la salut urbana
La jornada ‘El repte d’un aire més saludable a les nostres ciutats’ impulsa la reflexió al voltant de la contaminació atmosfèrica i les mesures per millorar la qualitat de l’aire
La contaminació atmosfèrica és la responsable del 12% de les morts que es produeixen al món, i està darrere de 4,2 milions de morts prematures a l’any, com alerta l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L'exposició a partícules xicotetes, de 2,5 micrones o menys de diàmetre, PM2.5, es relaciona amb malalties cardiovasculars i respiratòries, i càncer. Abordar tots els factors de risc de les malalties no transmissibles com la contaminació de l'aire és fonamental per a protegir la salut pública. Però la major part de les fonts contaminants de l'aire exterior queden fora del control de les persones, motiu pel qual urgeixen mesures per part de les ciutats, així com dels organismes estatals i internacionals en àmbits com el transport, la gestió de residus energètics, la construcció i l’agricultura.
Medi ambient, salut i mobilitat van ser els ingredients de la jornada de reflexió i debat ‘El repte d’un aire més saludable a les nostres ciutats’, celebrada el passat 16 de febrer a Complex Esportiu-Cultural La Petxina i organitzada per l’Ajuntament de València, amb la col·laboració de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural i la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
La trobada va comptar amb la participació de experts com Xavier Querol, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC i líder del programa comunitari AIRUSE de millora de la qualitat de l’aire, un referent europeu en l’estudi de la contaminació atmosfèrica. “Ciutats del centre i nord d’Europa fa temps que estan aplicant mesures de qualitat de l’aire, però al sud anem amb retard. En contaminació ambiental hi ha dos Europes”, sosté Querol, que el 2013 fou guardonat per la Generalitat Valenciana amb el Premi Rei Jaume I de Protecció del Medi Ambient. Aquest reconegut expert explica què cal fer per a combatre el rebuig social enfront de la restricció del trànsit a les ciutats.
Encara que les dades actuals de contaminació urbana ens fan ser escèptics a l’hora de trobar solucions, Querol recorda una dada local relacionada amb la indústria ceràmica de Castelló que pot donar-nos certa esperança.
En la taula de caràcter científic, també va participar Enrique Mantilla, investigador en meteorologia i contaminació atmosfèrica al Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM). Mantilla va explicar la tasca d’analitzar la pol·lució urbana de la ciutat de València, que el seu equip està realitzant mitjançant programes com els mesuradors, per recollir les xifres de la contaminació. I d’això li vam preguntar a Mantilla.
No sempre les dades recollides es poden relacionar amb el trànsit urbà. “La contaminació atmosfèrica de les ciutats és producte de tres factors fonamentals: l’estructura urbana, la dinàmica del trànsit i la meteorologia. Aquesta diversitat de variables dificulta l’actuació en mobilitat en diverses parts de la ciutat”, assenyala Mantilla.
Des de l’àmbit mèdic, la jornada va comptar amb la participació del doctor Rafael Ortí, cap del Servei de Medicina Preventiva i Qualitat Assistencial del Hospital Clínic de València. Aqueste metge preventivista va recordar que, per a la ciència mèdica, la relació entre contaminació atmosfèrica i salut no és un tema nou, sinó que representa una preocupació dels investigadors mèdics des de fa més de mig segle. Ortí també va aportar algunes claus per a combatre les pors i el negacionisme que encara desperten les mesures contra la contaminació de l’aire urbà.