Mosquits, l’amenaça que arriba de l’aire

La problemàtica proliferació dels mosquits autòctons i invasors per a la salut dels hàbitats i les persones protagonitza l’entrega 72 de Samarucdigital

A La Carta À Punt Mèdia

En acostar-se l’estiu, les campanyes contra les plagues de mosquits, amb la tecnologia punta dels drons, afloren a la vegada que l’oferta d’insecticides per combatre’ls acapara els lineals de les grans superfícies comercials. Els analistes alerten, des de fa temps, que el canvi climàtic afavoreix l'expansió dels insectes que contagien malalties. 

Segons l’estudi del Grup Especialista en Invasions Biològiques de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, realitzat el 2009, ja no queda espai per a dubtar que els efectes del canvi climàtic interactuen amb les espècies exòtiques invasores, i que incrementaran els fenòmens d'invasió. L'últim informe dels experts del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) sobre els efectes del calfament global, publicat l'octubre de 2018, advertia que els riscos per a algunes malalties transmeses per vectors com el dengue o la febre groga augmentaran si el calfament passa de 1,5 a 2 °C. 


Entrevista amb Ricardo Jiménez Peydró

Malgrat que la globalització i el transport de mercaderies estan darrere del desplaçament intercontinental de les espècies invasores, el canvi climàtic és un factor molt rellevant en el seu establiment local definitiu en les àrees de nova arribada. Darrere de l'expansió d’aquestes espècies associades a entorns més tropicals, estan les temperatures més càlides, les sequeres en zones humides que alenteixen els cursos d'aigua i, la desforestació i la transformació de sòls en agrícoles, que proporcionen ecosistemes propicis i redueixen la biodiversitat, la qual implica eliminar depredadors d'aquests insectes. Perquè els mosquits representen un factor rellevant en la transmissió de malalties ha d'haver una colonització suficient com perquè es transmeta el virus d'un humà a un altre una vegada importat des de països on s'originen. 

Per la seua gran capacitat d’expansió, l’espècie invasora mosquit tigre (Aedes albopictus) representa la principal preocupació d’organismes com el Centre Europeu de Control de Malalties. Considerat el segon vector més important per al Zika, el chikungunya, el dengue o la febre groga, es va detectar per primera vegada a Espanya en 2004 i s'ha establert per tot el litoral mediterrani.

Parlem amb el professor Ricardo Jiménez Peydró, catedràtic de Control de Plagues de la Universitat de València i responsable del laboratori d’Entomologia i Control de Plagues de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) de la Universitat de València, per a conéixer aquest dípter nematòcer que va arribar a Espanya a principis d'aquest segle i la seua evolució fins esdevindre un problema de salut pública.

Ricardo Jiménez Peydró, catedràtic de Control de Plagues de la Universitat de València i responsable del laboratori d’Entomologia i Control de Plagues de l’ICBiBE

Entrevista amb Juan Rueda Sevilla

Allà on hi haja un riu net, amb corrent i amb poc cabal, la mosca negra troba un hàbitat idoni per a la vida. La millora de les condicions de depuració dels rius, com ha estat el cas de l’horta mitjana del Segura, paradoxalment, fa que les larves puguen arrelar millor en ells i que s’hagen estés en diverses parts d'Espanya. La millor qualitat química dels rius afavoreix que aquesta espècie, que és molt mediterrània, estiga colonitzant zones que antigament tenien més contaminació, com és el cas de Madrid. 

Un grup de mosques negres és capaç de matar a un animal de xicoteta grandària. Tot i que a Europa no transmet malalties contagioses, la virulència de la seua picada és molt major que la d'altres insectes, sobretot perquè es tracta d'una mossegada. La mosca negra és una visitant habitual en les zones que travessa el riu Ebre. La primera vegada que es va tenir constància d'una picada d'aquesta espècie va ser en 1997, a Catalunya, i la primera plaga es va produir el 2006, quan més de 2.000 persones van ser ateses per la sanitat catalana per les seues picades. L'any 2017, a Aragó, va provocar 28.500 consultes mèdiques. Després de produir-se la primera plaga, la mosca negra es va reproduir massivament a València i Madrid, i finalment ha arribat a Múrcia. Els experts ja temen que en pròxims estius també arriben a zones d'Andalusia i Extremadura. 

L’entomòleg Juan Rueda, doctor en Biodiversitat especialitzat en macroinvertebrats aquàtics continentals, és membre del Col·legi de Biòlegs de la Comunitat Valenciana, i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la UV, adscrit al projecte “Organització de les metacomunitats de llacunes temporals tropicals i mediterranies: efectes ambientals, espacials i temporals”. A més, treballa com a tècnic del Consorci de La Ribera, del qual formen part 40 municipis, en matèria de seguiment i control dels treballs de vigilància i tractament de vectors com ara la mosca negra o el mosquit tigre.

Juan Rueda Sevilla, membre del Col·legi de Biòlegs de la Comunitat Valenciana i investigador de l’ICBiBE

Entrevista amb Roger Llanes

I quin ha de ser el paper de l’administració davant d’aquest escenari? Roger Llanes, enginyer agrònom, és director general de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca en funcions. Amb ell abordem les prioritats de les campanyes oficials de lluita contra les plagues i les mesures especials de control.

Roger Llanes, director general de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca en funcions

Tertúlia amb Roger Llanes, Ricardo Jiménez i Juan Rueda

En el temps de la tertúlia, els convidats i els membres de l'equip del programa, Reis Juan, Batiste Miguel i Kristin Suleng, analitzen el paper de la prevenció per a evitar les plagues, la controvèrsia que enfronta l’abordatge de les fumigacions amb els controls biològics i les accions per a combatre el canvi climàtic que afecta la proliferació d’aquests insectes. Aquestes són algunes de les qüestions a les quals intentem respondre al #SamarucDigitalMosquits.


La Biblioteca Verda

Afegim a la nostra “Biblioteca Verda” el títol Invertebrados endémicos de la Comunidad Valenciana, una obra col·lectiva de la qual ens fa un tast un dels seus coautors, Antonio J. Velázquez, biòleg i doctor en entomologia, professor de Biologia a l’IES Malilla de València, i excol·laborador com a entomòleg de la fundació Torres Sala del Museu Valencià d’Història Natural.


La Finestra del Samaruc

Aguaitem a “La Finestra del Samaruc” per a conéixer el paisatge més estimat de les personalitats de la cultura, el medi ambient i del saber de la Comunitat Valenciana. A la nova entrega del Samarucdigital, el reconegut meteoròleg Joan Carles Fortea, presentador d’À Punt Mèdia, ens porta a la serra de la Calderona.


El So de la Natura

El nostre company, Batiste Miguel, ens porta el “So de la Natura” com cada setmana. Les granotes, que mengen larves dins l'aigua o alguns ocells com el papamosques gris que caça adults voladors, són bons aliats nostres perquè controlen les poblacions de mosquits.



Etiquetes