Ànec blanc, entre l'ànec i l'oca

Aquesta temporada ens hem obstinat a aprendre d'ornitologia. Obrim el nostre arxiu i efectuem nous enregistraments per a mostrar la gran riquesa de l'avifauna en les nostres terres. Comencem pel ànec blanc (Tadorna tadorna) que hem gravat en el Racó de l'Olla aquesta mateixa setmana.

El ànec blanc (Tadorna tadorna) és un ànec gran i cridaner, encara que l'aspecte i alguns comportaments ens recorda a l'oca. És fàcil de distingir pel seu volum, superior als altres anàtids, i pel seu contrast en el plomatge entre el blanc dorsal, amb un ample collaret marró vermellós en el pit, i el coll i el cap verd fosc sobre la qual destaca un bec roig, que en els mascles desenvolupa una inflor, com un "bony", que incrementa la intensitat de color en l'època de festeig i del qual la femella manca. I ja comencen els festejos.

Els festejos

Ací ho veiem en el Racó de l'Olla, en l'Albufera de València, convivint al costat d'altres aus hivernants com la camallonga (Himantopus himantopus), collverds (Anas platyrhynchos), tètols cuanegres (Llimosa llimosa) i cullerots (Anas clypeata). En el vídeo es pot ja apreciar el seu comportament reproductor. En els mesos de gener i febrer es poden observar parelles formades que mostren una certa independència dels bàndols hivernals. Mostren ja plomatges nupcials brillants que contrasten amb els plomatges hivernals més apagats de la resta dels ocells. En el vídeo es pot apreciar perfectament l'avís a altres mascles pròxims que consisteix a envestir, amb el coll i escaig estés en posició horitzontal a l'intrús, que s'ha acostat massa a la parella. Normalment, l'individu atacat es retira, amb el que l'atacant perd interés i torna al costat del seu cònjuge. Si no ocorre així, poden produir-se contactes amb el bec i fins i tot persecucions en vol. I també es pot apreciar el festeig amb la femella amb els dos amb el coll alçat passejant en paral·lel.

 Ànec blanc, en el Racó de L'Olla. Foto: Alvaro Olavarría

On viu?

La seua distribució a Europa i Àsia, estenent-se des d'Islàndia, Illes Britàniques i Península Ibèrica per l'oest, fins a la Xina i Corea del Sud per l'est. Els solen agradar les salines, llacunes costaneres, marenys litorals, i llacunes interiors, fins i tot que també es troba en hàbitats artificials com a embassaments i basses de reg.

Hui és habitual veure-ho en els principals aiguamolls de la Comunitat Valenciana, però la seua presència es creu que va ser escassa fins al segle XX a Espanya. Des de la primera cita de reproducció a les Salines de la Punta de la Banya en el Delta de l'Ebre en 1972, sembla que l'espècie ha anat colonitzant la península des de la Camarga francesa i augmentant la seua població fins als nostres dies. A Europa s'estimen unes 47.000-51.000 parelles reproductores (dades de l'any 2000).

Els nuclis principals d'hivernada coincideixen amb les zones més importants de cria, que es localitzen en el litoral mediterrani i en la façana atlàntica andalusa: marismas del Guadalquivir, marismas de Odiel, aiguamolls del sud d'Alacant, Albufera de València i delta de l'Ebre. Encara que també es pot veure a Múrcia a Salines de San Pedro del Pinatar i a l'interior peninsular com en la llacuna de Manjavacas a Conca, llacunes de Villacañas i del Longar a Toledo, en l'altiplà nord en les llacunes de Villafáfila i en els aiguamolls del nord com els marenys de Santoña. És habitual també a les Balears en el Salobrar de Campos (Mallorca), Estanys de Sa Avall a Mallorca i l'albufera de Mallorca i salines d'Eivissa i Formentera.

A partir de 1982 l'espècie cria en la Llacuna de la Mata, on ha registrat un gran èxit reproductor en els últims anys, i des de llavors ha nidificat en altres aiguamolls valencians, principalment a les Salines de Santa Pola, el Fondo, L'Albufera de València, però també en el Prat de Cabanes, Saladar d'Aigua Amarga, Clot de Galvany, embassament de la Pedrera, l'EDAR del Pilar de la Foradada i l'EDAR de Santa Pola

El pot blanc s'inclou en el Llibre Roig dels ocells d'Espanya en 4 la categoria de "Quasi amenaçat" i apareix com "D'interés especial" en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades. La Unió Internacional para la Conservació de la Naturalesa (UCIN) la classifica com a "Preocupació menor".

Referències:



Etiquetes