Diuen que la capacitat d'anar en bicicleta mai s'oblida, i em permetré afirmar que els coneixements adquirits durant un passeig cicloturista, també romanen per sempre a la memòria. I és que aquest mitjà de transport té eixe poder quasi màgic de connectar-nos amb nosaltres mateixos i amb l'entorn, creant un vincle poderós entre tot el que capten els sentits i allò que queda registrat a la ment i al cos. De bon matí, amb el vehicle de dues rodes revisat i la motxilla carregada de comboi, pedale pels carrers d'una ciutat que encara badalla per a espantar la perea dels diumenges.

En un batre d'ulls hauré arribat al Parc de l'Auditori, punt de trobada acordat amb el grup cicloturista i l'equip d'Itinerantur, els mestres de cerimònia encarregats de guiar-nos pel paisatge periurbà de Castelló. Celebrem el Dia Mundial per la Preservació de la Capa d'Ozó L'activitat, emmarcada al cicle "Celebrem amb la Natura" que impulsa la Regidoria de Transició Ecològica de Castelló de la Plana, busca subratllar el valor de la Marjaleria, el pulmó verd que envolta la franja oriental de la ciutat.

A més a més, la proposta està lligada a una destacada efemèride ambiental: el Dia Mundial per la Preservació de la Capa d'Ozó, l'embolcall protector de la radiació solar que preserva la vida al Planeta Terra. Aquesta "pell" defensora dels raigs ultravioleta, va patir un gravíssim debilitament provocat per l'ús de CFC o Clorofluorocarboni, compost químic emprat a la formulació de desodorants, refrigerants, dissolvents i molts altres productes, fins a l'entrada en vigor del Protocol de Montreal al 1987 i la seua consegüent prohibició . El compromís mundial ha aconseguit detindre l'esgotament de la Capa d´Ozó i afavorir que disminuisca la superfície del forat, tot i que encara molt a fer per garantir-ne una recuperació ferma.

Commemorem aquesta data participant en una activitat col·lectiva i fent servir un transport sostenible, amb l'objectiu de recordar que quan sumem forces en accions conjuntes, som capaços de virar el rumb cap a solucions de preservació i regeneració.

Antigues vies romanes, la surera, camps de clemenules i sòl protegit no urbanitzable

Creuem un antic ramal de la Via Augusta, ens dirigim cap a l'Est i ens detenim a admirar la primera sorpresa de la ruta. La presència d'una majestuosa alzina surera -Quercus Suber- ens acull sota la seua ombra generosa, traslladant-nos a un passat agrícola en què l'arbrat era un element indispensable per a oferir descans durant les llargues jornades de treball.

Alzina surera -Quercus Suber

Seguim rodant pels camins flanquejats pels clementiners de la varietat Clemenules, fins a la següent parada, una àrea de sòl protegit no urbanitzable. Aquesta figura legal, aprovada l'any 2005, garanteix la conservació d'un bé escàs i no renovable, i representa, per tant, la tutela del sòl fèrtil, l'herència més valuosa que podem deixar a les generacions que vindran.

El Parc del Pinar del Grau

L'agradable frescor del Parc del Pinar convida a fer una pausa en el camí i arrecerar-nos momentàniament de la calor pròpia de les acaballes de l'estiu mediterrani. Aquesta antiga devesa, dedicada en temps passats a la pastura del ramat i l'extracció de fusta, és l'últim reducte d'un immens bovalar que s'estenia des del terme d'Almassora, al sud, fins al de Benicàssim cap al nord.

Sota els nostres peus, un sòl de sorra fosca, rica en matèria orgànica, sosté la vida de les poblacions de pi blanc als que, progressivament, van sumant-se noves espècies arbustives, gràcies al procés de restauració de la flora autòctona que està duent a terme l'Ajuntament de Castelló els darrers anys.

La Platja del Serradal i la Gola del Riu Sec 

Amb l'agilitat d'un corriol camanegre, pedalegem pel carril bici previngudament, sent sabedors que a l'hàbitat costaner hi conviuen els Sapiens sobre rodes amb alguns bípedes despistats, i altres subespècies d'humans motoritzats poc amables amb les bandades de ciclistes. Recorrem la Platja del Serradal fins a albirar les comportes de la Gola del Riu Sec, punt de confluència d'aigua salada i dolça i pista definitiva per a esbrinar el nostre itinerari.

 Corriol camanegre

Ens endinsem en la quadrícula de camins i caminets que pentinen la marjal i de nou, polsem els frens de la bicicleta per aturar-nos enfront del Molí de la Font.

El Molí de la Font, el brollador de la marjaleria

Aquest brollador que atorga forma i vida a la Marjaleria, acull una rica biodiversitat on destaquen espècies com el samaruc, el blauet, la granota o el ratpenat de peus grossos (Myotis Capaccinii), un tresor per al control de plagues. L' inqüestionable bellesa i el valor ambiental d'aquest paratge van inspirar l'escriptor castellonenc Josep Pasqual i Tirado, autor del "Tombatossals". L'obra literària, publicada l'any 1930, relata la fundació mitològica de la ciutat i la seua orografia a través de les aventures del protagonista homònim i la seua peculiar colla d'amics.

 Molí de la Font

El Parc del Meridià, "Grequaranta"

Deixem enrere aquest indret paradisíac i fiquem rumb cap al Parc del Meridià, una localització suggestiva per a qualsevol amant de la Geografia i la Cartografia. A finals del s. XVIII, el matemàtic i astrònom francés Pierre F. Mèchain es va instal·lar a Castelló per a realitzar els seus estudis, gràcies als quals disposem del sistema de mesurament per coordenades. El vèrtex geodèsic que contemplem, assenyala la intersecció entre el Meridià Zero o de Greenwich i el Paral·lel 40, anomenat també "Grequaranta"

Emmarquem una foto de grup sobre la línia imaginària que separa l'Est de l'Oest del món, abans d'emprendre l'última i breu etapa que ens conduirà cap al final de la ruta circular.

Basílica del Lledó 

L'entorn de la Basílica del Lledó, punt d'inflexió on es difumina l'escenografia urbana i s'obre el teló del paisatge agrícola, marca també el comiat de la nostra aventura d'exploració de la Marjaleria. Un viatge compartit a colp de pedal, que ens ha permés eixamplar la percepció del territori, inspirant cadascun dels seus matisos i nodrint-nos de la riquesa natural i cultural d'aquest paisatge.

 Basílica del Lledó