Un total de 84 parelles d'11 espècies diferents d'aus aquàtiques han nidificat en El Tancat de la Pipa, dins de l'Albufera de València. Unes xifres que reflecteixen el paper crucial d'aquest aiguamoll artificial per a la conservació de la biodiversitat dins del parc natural.

Entre els mesos de març a juliol, tècnics de SEO/BirdLife han dut a terme un intens seguiment de les de less aus aquàtiques nidificants en l'aiguamoll amb la finalitat d'esbrinar el nombre de parelles, la seua distribució i com de reeixida ha sigut la temporada en aquesta Reserva Ornitològica de 40 hectàrees, situada al nord de la llacuna de l'Albufera, propietat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i gestionada per SEO/BirdLife i Acció Ecologista-Agró mitjançant acords de custòdia del territori amb la citada administració.

Registres històrics

"Durant la present temporada de cria, un total de 84 parelles d'11 espècies diferents d'aus aqùatiques han nidificat en la reserva. D'elles, quatre espècies presenten requeriments ecològics basats en la disponibilitat d'aigua de bona qualitat, una bona cobertura de vegetació submergida i abundants invertebrats aquàtics. Es tracta sobretot del sivert (Netta rufina), l'ascle (Anas strepera), el cullerot (Anas clypeata) i la fotja, al costat d'altres aus, la presència dels quals és un indicador del bon estat de conservació d'aquest aiguamoll", ha explicat Anna Valentín, tècnica de la delegació de SEO/BirdLife a València.

 Sivert. Foto: SEO/BirdLife.

En el cas del sivert les 19 parelles distribuïdes per la reserva dupliquen la xifra de 2019, i suposen el màxim històric després de la creació d'aquest espai en 2009. Destaquen també els registres màxims de parelles nidificants de fotja i del cabussonet, Tachybaptus ruficollis , amb 30 i 13 parelles, respectivament. Per a aquestes espècies, el Tancat de la Pipa suposa la localitat amb major número i densitat de parelles de tot el parc natural. "Per a l'ascle i el cullerot, han suposat ser les úniques parelles nidificants en l'Albufera, i unes de les molt poques registrades en tota la Comunitat Valenciana. Totes aquestes dades reflecteixen, de nou, el paper que aquest aiguamoll artificial té com a santuari d'aus que requereixen aigües de bona qualitat, i com a punt calent de biodiversitat en l'Albufera", ha subratllat Valentín.

A aquests resultats es relacionen amb dos factors principals: el desenvolupament de la reproducció seguint els cicles naturals de les espècies i l'existència de prades de vegetació submergida. En l'Albufera, els períodes de reproducció es veuen influenciats per l'estat dels arrossars, trobant-se secs fins que reben la inundació a final de maig. En conseqüència i davant la falta d'aliment, els ocells aquàtics retarden la seua nidificació més d'un mes respecte a la nidificació en ambients naturals, veient-se limitades a tot just el mes de juny.

 Tancat de la Pipa. Foto @alvola

"En el Tancat de la Pipa, no obstant això, les dates de reproducció han sigut les pròpies d'ambients naturals, on a la fi d'abril i principis de maig es van començar a observar els primers pollets de fotja , finalitzant al juny, donant temps al fet que les aus aquàtics puguen criar en un rang temporal ampli. A això se suma una major disponibilitat d'aliment gràcies a un augment de la cobertura de la vegetació aquàtica submergida i a les elevades densitats de puça d'aigua, com a aliment, en tota la reserva fins a principis d'estiu", ha matisat Anna Valentín, qui ha col·laborat en els seguiments i censos d'ocells.

Model d'aiguamoll ben gestionat

El Tancat de la Pipa és un enclavament en el qual des de 2009 s'ha desenvolupat un projecte pilot de recuperació de qualitat de l'aigua i biodiversitat, que ha permés recuperar i millorar les poblacions d'algunes aus aquàtiques d'interés en l'àmbit regional, mitjançant la presència d'ambients amb inundació permanent i la recuperació de vegetació submergida. Al seu torn, altres grups faunístics es beneficien de la restauració i recuperació d'hàbitats palustres d'inundació permanent i amb bona qualitat de l'aigua. Així mateix, des de març de 2019 forma part de la xarxa de Reserves Ornitològiques de SEO/BirdLife per la seua importància per a la nidificació d'espècies d'interés com el sivert o la xitxarra mostatxuda, Acrocephalus melanopogon, a més de ser clau per a la migració i hivernada d'espècies amenaçades com el bitor, Botaurus stellaris.