A La Carta À Punt Mèdia

La ciència està plena de troballes accidentals. La història diu que una va ser la penicil·lina, arran d’uns mocs. Els mocs d'un esternut que van caure sobre els bacteris d'una placa de cultiu de laboratori. Algú es va adonar que, en les taques, els bacteris havien mort. L’observador era Alexander Fleming. Començava l’era dels antibiòtics.

El poder dels florits per a eliminar bacteris ja el coneixien els clàssics. Però la primera mostra de la seua utilitat mèdica arribà el 1930. Els antibiòtics venien a posar fi a qualsevol infecció bacteriana que poguera llevar la vida d’una persona.

Però els microorganismes, com tota forma de vida, són tossuts. Tot i que ajuden a combatre patògens, abusar dels antibiòtics té una cara B: la resistència. Els canvis o mutacions que donen força als bacteris per a multiplicar-se i per a fer més difícils de tractar les infeccions.

 Placa de cultiu de laboratori.

Del benestar a l’emergència

Els antibiòtics van significar una gran conquista de la medicina del segle XX, però la resistència als antibiòtics és, al segle XXI, una de les majors amenaces per a la salut global. L’emergència climàtica, el canvi climàtic, és sobretot una emergència de salut. Una prova d’eixa emergència són els efectes del mal ús d’aquests fàrmacs, no només plantegen una amenaça futura, sinó un problema real que ja patim.

Les infeccions causen 700.000 morts a l’any i es preveu que superen els 10 milions el 2050, any que, segons estima l’Organització Mundial de la Salut (OMS), hi haurà més morts per la resistència als antimicrobians que per càncer.

Segons les dades del Pla Nacional contra la Resistència als Antibiòtics (PRAN), el consum total d'antimicrobians en salut humana a Espanya va registrar una baixada de més del 7 % entre el 2015 i 2018. És una tendència positiva, però que contradiuen uns altres informes. Per exemple, el 2018, la revista científica PNAS publicava que els països que més antibiòtics usaven eren, l’any 2000, França, Nova Zelanda i Espanya. Quinze anys més tard, els tres majors consumidors per càpita eren Turquia, Tunísia i, de nou, Espanya. Excepte nosaltres, la majoria dels països més rics han reduït el consum, segons esta investigació, que està basada en les vendes d'antibiòtics en més de setanta països.

Parlem amb Belén Fouz i Sergi Maicas, professors de la Facultat de Biologia de la Universitat de València, i coordinadors del projecte d’Aprenentatge Servei DivulSuperBac, una exposició itinerant emmarcada en el consorci internacional Small World Initiative, que alerta sobre l’escenari de la crisi sanitària provocada per les resistències als antibiòtics. 

One health, la solució per a un problema global

Encara que siga silenciosa, la contaminació, els efectes ambientals pel mal ús dels antibiòtics, no és un problema secundari. Se sap que animals salvatges moren d'una pneumònia perquè ja tenen resistència als antibiòtics, tot i que mai abans havien estat tractats per un veterinari. També s’ha trobat en la femta d'eriçons comuns, per exemple, traces de bacteris resistents a antibiòtics per a tractar la pneumònia o la gonorrea humana. Això passa perquè a les aigües residuals de les cases i els hospitals hi circulen bacteris mutats per estos fàrmacs. 

Ho demostren estudis com del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Els investigadors han localitzat en més de 300 animals salvatges mostres d'enterobacteris –microorganismes que viuen a l'intestí– alterats amb gens resistents a antibiòtics. La troballa demostra que fins a 67 espècies diferents a Catalunya ingereixen aigua amb residus antibiòtics que provenen de l'expulsió de medicació a través de l'orina i la femta humana. Ens ho explica la investigadora Lourdes Migura, coautora de l’estudi.

A casa nostra, malauradament, rius i aiguamolls tampoc se salven dels vessaments i mal ús dels antibiòtics. Bé ho sap Yolanda Picó, catedràtica de Nutrició i Bromatologia en el Departament de Medicina Preventiva de la UV. Yolanda és també la responsable del grup de recerca en Seguretat Alimentària i Mediambiental, i a més, forma part d’Antropocen@, un projecte multidisciplinar que també estudia la problemàtica ambiental del consum d’antibiòtics al Parc Natural de l’Albufera de València, on s’ha detectat la presència de contaminants emergents i elements potencialment perillosos com fàrmacs i metalls.

Espanya, gran consumidora d’antibiòtics per al ramat

L’Estat espanyol és el membre de la Unió Europea on més antibiòtics s'usen en la cria del ramat, quatre vegades més que Alemanya i quasi sis vegades més que França, segons un informe del 2017 de l'Agència Europea del Medicament. Davant d’eixa dada, l'anàlisi del PRAN de 2019 confirma que el consum total d'antibiòtics en l'àmbit veterinari es va reduir més d’un 30 % entre 2014 i 2017. Per a saber-ne més, comptem amb la veu d'Inmaculada Ibor, presidenta de l'Il·lustre Col·legi de Veterinaris de València i del Consell autonòmic.

La ramaderia extensiva i ecològica no aplica de la mateixa manera els antibiòtics que la intensiva. Una de las diferències resideix en només administrar-los de forma curativa. Ho explica Anna Gomar, veterinària i membre del Col·lectiu L’Esquellana.

Tot i que els patògens causen infeccions, els bacteris són fascinants. Sobretot per als que els estudien. És el cas de José R. Penadés, científic valencià de la Universitat de Glasgow, que amb els seu equip ha descobert una nova troballa per a comprendre l’evolució dels bacteris. La rapidesa en transmetre informació i l’adaptació dels bacteris podria explicar-se per un mecanisme evolutiu intel·ligent. Gràcies a esta troballa, es pensa que seria possible millorar el coneixement per a combatre l'augment de les resistències als antibiòtics, tot i que siga ben difícil, i fins i tot no molt desitjable.

El So de la Natura - Selva tropical

“Milions d'anys interaccionant entre si: simbiosi, mutualisme, lluita... Animals, plantes, microorganismes. Totes les combinacions químiques ja han estat utilitzades per la vida. Per això, allà on la vida és més diversa, en les selves tropicals, podríem trobar tots els medicaments imaginables. De moment, el més important, és conservar totes les formes vives, i malauradament no ho estem fent molt bé”, relata Batiste Miguel en El So de la Natura.

La Finestra del Samaruc - Manuel Pérez-Alfonso, la Serra Calderona

Aquesta setmana, obrim La Finestra del Samaruc amb Manuel Pérez-Alonso, doctorat en Biologia i catedràtic de Genètica de la Universitat de València, i emprenedor en biomedicina, amb qui visitem la Serra Calderona.

La Biblioteca Verda - Anna Maria Solanas, La cara amable dels bacteris

La professora Anna Maria Solanas, catedràtica emèrita del Departament de Microbiologia de la Universitat de Barcelona, ens presenta en La Biblioteca Verda, el seu llibre recentment publicat La cara amable dels bacteris. Com ens ajuden i què en podem aprendre.