El 26 de novembre de 2019 el paisatge i la tradició que conforma el regadiu històric de l'Horta de València va ser declarat per l'Organització de les Nacions Unides de l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial, conegut com SIPAM. Darrere d'aquest alt reconeixement, ha sigut fonamental la Càtedra Terra Ciutadana de la Universitat Politècnica de València, encarregada de coordinar i redactar la seua candidatura. 

Per a conéixer els avanços i reptes que suposa la declaració de zona SIPAM en la protecció del patrimoni únic que acull l'Horta de València, parlem amb el director de Càtedra Terra Ciutadana, José María García Álvarez-Coque, catedràtic d'Economia Aplicada en la UPV. 

“Hi ha hagut un procés molt llarg de conscienciació ciutadana de la importància de l'espai agrari periurbà no sols com a pulmó d'una àrea metropolitana, sinó com a part consubstancial de la nostra cultura i també de la nostra alimentació. Aquest procés ha portat anys, i ara tenim una fita més, que és el reconeixement SIPAM, a més de l'aprovació en 2018 de la Llei de l'Horta, que va ser molt important en fixar decisions polítiques. L'important és que ara veiem les metes i les funcions que pot complir aqueix espai més enllà d'aparéixer en les postals”, observa aquest professor d'Economia i Política Agràries.

El fet que el paisatge i el sistema agrícola que configura l'Horta de València forme part de l'imaginari col·lectiu dels valencians és un punt a favor per al SIPAM de l'horta valenciana, reconeix l'expert, no obstant això, aquest espai agroalimentari únic encara emmalalteix tant el problema de la pressió urbanística com l'abandó de terres. 

“Moltes vegades sentim l'Horta a prop, però com un espai de museu. No és l'espai de les novel·les de Blasco Ibáñez. Estem pensant en alguna cosa que pot complir una funció social, cultural i econòmica. Aqueix reconeixement de la FAO fa falta encara apuntalar-lo. És tan perillós és l'urbanisme desaforat que encara està actuant i pressionant, com les terres abandonades. La pèrdua de rendibilitat que hi ha en l'agricultura, en bona part del seu espai, porta a abandonar parcel·les que en si mateixes estan convertint-se en un gran problema. Hem de treballar en molts sentits”, assenyala el director de Càtedra Terra Ciutadana.

L'Horta de València no és només un mitjà de vida i un espai de biodiversitat. El sistema SIPAM implica una posada en valor d'aquest paisatge periurbà agrícola com un sistema de coneixement. “El *SIPAM aporta una metodologia de treball per a posar en valor un espai singular. Primer, cal saber com identificar un espai singular, i després què fer amb aqueix espai singular en benefici de les persones que viuen en aqueix espai. En aqueix sentit, Espanya és molt activa. També pot haver-hi metodologies nacionals que suposen un reconeixement a nivell estatal. Es pot treballar fins i tot a nivell valencià per crear nostres SIPAV, els nostres sistemes de patrimoni agrícola valencià. L'important no és la meta, sinó el procés, com posar-nos en comú per a apreciar el valor del nostre territori, comprometre'ns amb ell i posar-lo a funcionar al servei de la societat”.

La conservació dinàmica, un element clau

Un concepte associat a aquest reconeixement de la FAO correspon al de conservació dinàmica. “L'espai mil·lenari no és un espai estàtic. La foto del segle XXI no ha de ser exactament la foto del Califat o de l'antic Regne de València o del regne musulmà. El que tenim és una trama de regadiu històric, en la qual és fonamental el suport del Tribunal de les Aigües i la Séquia de Montcada, que permet adaptar-se a les circumstàncies de cada moment. No es tracta de mantindre un paisatge estàtic amb els mateixos cultius, si no un espai que complisca una funció com el poden ser els horts urbans. El variable i dinàmic és l'emprenedoria social i econòmica que poden generar-se al voltant d'aquesta àrea agrícola”, recalca García Álvarez-Coque.

Cuidar d'aquest paisatge, recorda el professor, no sols ens vindrà bé a la butxaca, també al planeta. “Hem de preparar un paisatge que estiga adaptat a la crisi climàtica. No sols es pot parlar de la rendibilitat econòmica d'un turisme ben organitzat, comptant amb la població local, la cultura i el paisatge. No sols és emprenedoria econòmica, també és la pròpia supervivència de l'horta a llarg termini”, conclou el director de la Càtedra Terra Ciutadana.