París ens dona la benvinguda amb un sol radiant en ple desembre, un símptoma més de l’any més càlid des que es tenen registres. La frenètica activitat de l’aeroport Charles De Gaulle em fa recordar que el transport és la principal font d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Només la meu empremta de carboni a causa del vol des de València ha generat 239,99 Kg de CO2. La concentració d’esta gas a la atmosfera supera les 400 parts per milió per primera vegada des que es té constància històrica.

El tren em du al cor de la capital francesa que batega fort. Als peus de la Torre Eiffel el tràfec de turistes s’alterna amb els insistents venedors de souvenirs, evidentment una paraula que recorda la seua etimologia francesa. Un altre ritme el marca el pas marcial de les tropes especials de l’exèrcit, que passegen els seus fusell d’assalt com a símptoma de les extremes mesures de seguretat després dels brutals atemptats del 13 de novembre.

Una aventura quotidina

El viatge en transport públic pot convertir-se en una aventura quotidiana, no a causa del potencial perill, sinó perquè a la mínima sospita les autoritats tanquen al públic qualsevol línia o estació. Els parisencs acullen les mesures amb resignació mentre el caos circulatori dificulta i allarga extraordinàriament els desplaçaments. Així ho he pogut comprovar en el cas dels trens de rodalies que deixaren de funcionar de manera sobtada per motius de seguretat. Estos trens connecten la ciutat amb els aeroports o precisament amb Le Bourget, la població situada al nord de París seu de la Conferència de les Parts sobre Canvi Climàtic, coneguda per un acrònim d’impacte; .

Papua i Corea del Nord

El gran complex que acull les reunions és un ciutat de colossals dimensions que reuneix representats de 195 països. Són molta gent per a posar-se d’acord en les negociacions. Sempre els més grans fan valer el seu pes com ara la Xina o els Estats Units. La Unió Europea aporta una veu conjunta decididament a favor de mesures determinants i més atrevides per a frenar el calfament global. Junt les potencies enormes han estat presents el menys forts i afectats pels efectes directes del calfament global com Papua Nova Guinea, Bolivia o Somalia. També han assistit representats d’altres llocs que actuen contra tots, perquè les seues autoritats ni tant sols respecten als seus ciutadans com el cas de Corea del Nord.

En total més de 30.000 persones han passat per les instal.lacions en una cimera on s’ha parlat sobretot francès, xinés o anglés, però entre els passadissos i les sales de reunions s’han utilitzat llengües dels llocs més recòndits del món. Fins i tot s’ha utilitzat el valencià que viatjat amb la delegació de la Generalitat, vinguda de les nostres terres per aportar el seu granet d’arena a esta platja gegant del debat sobre el clima.

“Si estàs prop d’un arbre de bon matí podràs probablement escoltar alguns sorolls. Són els sons dels esperits que estan obrint i tancant les portes de les seues cases.” Això diu un proverbi dels indígenes de l’Amazonia que recorda que cal respectar el bosc i tots els seus habitats. És un dels molts missatges que hem pogut llegir en la gran concentració de grups i entitats reunides entorn la COP21. Sembla que els dirigents mundials no han escoltat massa els sorolls del bosc a l’hora de tancar la lletra menuda de l’Acord de París, un text que havia de contentar a massa interessos per a poder tindre resultats vinculants.

A que fa gust la contaminació?

Al voltant de la cimera gira tot un grup de propostes plantejada pel que s’anomena “la societat civil” plenes d’imaginació i resultats. Alguns demanen estendre a tots els ciutadans l’opció de poder votar l’Acord del clima dins la iniciativa . L’associació (Les Mares de la Força Aèria Neta) nascuda als Estats Units reuneix 600.000 mares i pares de tot el món que donen suport a iniciatives per a reduir la contaminació atmosfèrica. El gust que fa la contaminació de ciutats con Los Ángeles o Londres es podia tastar provant dolços elaborats amb els components que té l’aire que respiren cada dia tots els seus habitants (), una curiosa proposta gastronòmica de digestió pesada. Algunes ciutats franceses com París fomenten la participació dels veïns de cada finca per a compartir vehicle, estalviar recursos i contaminants, dins una política de mobilitat que va casa per casa.

El atles de l’erosió

Una aplicació informàtica ofereix un i d’erosió, on es pot consultar l’estat de qualsevol punt del planeta. L’oferta de les empreses és variada i afecta tots els àmbits amb opcions constructives integrals per l’estalvi energètic o depuradores d’aigua mòbils que funcionen amb energia solar.

Tot un seguit de propostes i solucions que han conviscut amb protestes de les de pancarta i crits, que eren rodejades de quasi tants gendarmes com manifestants. Una d’elles, com vaig poder comprovar, demanava la prohibició de la pràctica del fracking, el mètode extractiu de gas que comparteix conseqüències mediambientals a les dos vores de l’Atlàntic.

En bicicleta a París

Les propostes, les solucions i les reivindicacions creatives envolten París. Des de València, després d’un llarga viatge que SamarucDigital ha anat contant, han arribat en bicicleta un grup de representant de diversos col.lectius coordinats per l’associació . Entre ells també estan , , , Valencia en bici, o la Plataforma per un Nou Model Energètic. Tots han aprofitat el viatge per a recollir firmes en defensa del clima i conscienciar les poblacions que han visitat en la necessitat de defensar solucions urgents.

Una balena al riu Sena

Al costat del riu Sena, prop del pont de l’Alma, s’eleva una balena blava construïda amb la mateixa tècnica que una falla, on han participat artistes valencians, però també tècnics de Rumania i Argentina. Una reproducció del major animal del planeta a tamany natural amb 33 metres de llarg i 7 d’ample però que, a diferència de les falles, no està destinada a acabar en una “cremà”.

Jérome Descours, de l’associació Un cadeau pour la Terra m’explica que la intenció de les organitzacions que han encarregat el monument és recordar la vulnerabilitat de tots els habitats del planeta al canvi climàtic, des dels més grans als més menuts. Definitivament el diminut samaruc i la gran balena blava estan units per un destí comú que, en bona mesura, depén de l’Acord sobre el clima decidit a París.